tag:blogger.com,1999:blog-905259818258202112024-03-04T22:45:18.646-08:00El bloc d'en Carles PàramoCarles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.comBlogger161125tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-91574243336052347262014-05-08T02:00:00.000-07:002014-05-08T02:00:29.918-07:00L’Eloi Borràs, continua navegant<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Per descriure la
personalitat de l’Eloi no se m’acut res més que recordar de tot allò del que se
sentia més orgullós, de ser català, de Roses i de pertànyer a la família de ca
l’Alacantí, pescadors i republicans, lluitadors per la llibertat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Del temps de les
penúries de la post guerra, explicava, amb satisfacció, que la barca que
patronejava el seu pare, en arribar a terra, deixava una caixa de peix a
disposició dels necessitats del poble que s’acostaven a la subhasta a buscar
quelcom per a menjar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">I si se’m demanés
ensenyar una imatge entranyable, buscaria aquella foto en la que se’l veu, a principis
dels 80, camí de Menorca, confeccionant, amb destresa de sastre, l’estelada que,
amb orgull, va hissar al pal del <i>Gínjol</i>. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">L’Eloi tenia la
capacitat d’estimar de manera generosa tot allò que el voltava, per sobre de
tot la família, més que marit era devot de la Paquita i més que pare i avi
vivia per la Nuri, l’Enric i la Mireia, i les seves parelles i els seus nets. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Sense preveure-ho,
per matrimoni, es va convertir en l’impressor de referència l’Empordà, a Can
Montserrat. L’Eloi se’n sortia i molt bé de tot allò que es proposava i no
només professionalment. A Figueres saben molt del seu bon fer i la seva
implicació en les diferents entitats cíviques, socials, esportives en las que
es va integrar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Mai es va
desvincular, però, ni de Roses, ni del mar. Pertanyia a una generació que no va
tenir opció per a elegir professió. Tot i veure’s obliigat a viure i treballar
fora de Roses sempre el vam tenir entre nosaltres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Hauria triat treballar
en el mar, segur, pescador, mariner o navegant, sempre en el mar i a pesar de no
haver-ho aconseguit n’era un expert. En sabia molt del mar i el defensava amb
passió com a espai de generositat. Vaig aprendre molt veient-lo discutir a
l’entorn de la necessitat d’un port esportiu, amb els pescadors, per fer-los
entendre que la pesca i el turisme nàutic són complementaris. Mes <i>home de mar</i> que altra cosa, els sabia parlar amb el seu llenguatge.
Sabia alçar la veu al nivell de les altres veus, sense arronsar-se però sense
tancar cap porta. Eren discussions de pescador. Desfogats, acabàvem tan o més
amics que quan havíem començat ... i va guanyar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Fa uns anys, el poble
el va distingir amb la Dracma de Roses, ben merescudament. Juntament amb altres
enamorats del mar i per a substituir un obsolet i elitista Club de Mar va fundar
el Grup d’Esports Nàutics de Roses, de la forma més rosinca possible, unint uns
club tan poc elitistes com el dels submarinistes i el dels windsurfistes acompanyats d’uns pocs aficionats
a la vela. Un club de clubs que va presidir durant més de 25 anys i ho va fer sense
tenir res a oferir als socis. Sense cap instal·lació però amb gran il·lusió i
capacitat de lideratge. Amb la seva empenta, va aconseguir que centenars de
socis, carregats de bona voluntat, obrissin Roses al mar, organitzant amb èxit grans
esdeveniments de tots nivells, fins i tot mundial. L’empenta del GEN encara
continua.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">L’Eloi forma part
de <i>l’orgull de ser rosinc</i>, els que l’hem
voltat en la seva extensa vida al servei del poble ho hem fet enganxats per la
seva bonhomia i facilitat per a convertir en amics tots aquells que l’hem
acompanyat en els seus projectes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">En el seu dia em va
animar a assumir l’opció a l’alcaldia, no era home de <i>partit</i> però les seves aportacions a la política local han estat i
són importants. Empresari assenyat, rosinc enamorat, sense cap interès privat,
va ser per a tots nosaltres un dels millors consellers i, arribats aquí, se’m
fan presents, dues altres persones que porto en el cor i que, com ell, varen
patir la lluita per a portar Roses pel camí del progrés i del seny; l’amic Toni
Llobet, també fill de <i>caleros, </i>l’enginyer
que va redactar i dirigir el projecte de cobertura de la riera dels Ginjolers i
en Mario Font, rosinc de cap a peus, encara que nascut a Banyoles, un altre pilar
en la tasca de fer possible que avui Roses visqui <i>oberta</i> al mar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Tres homes de mar
que la vida va deixar en terra, tres amics de l’ànima que avui naveguen plegats
en la mar dels nostres sentiments. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYXcZhVigFSFC7c-PYdRXAILchnIgvoOg2WCngGc9hU-PUCzPp8FnoD6CtUO_JLWVuUbeOvRBt_zbtYw2Ke5rzSiHGsliCna1ZMnAq2gUnX_YXvESVD7-cIei2rbgWxSpY6TVABSGpFDzR/s1600/eloi+borras+1987.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYXcZhVigFSFC7c-PYdRXAILchnIgvoOg2WCngGc9hU-PUCzPp8FnoD6CtUO_JLWVuUbeOvRBt_zbtYw2Ke5rzSiHGsliCna1ZMnAq2gUnX_YXvESVD7-cIei2rbgWxSpY6TVABSGpFDzR/s1600/eloi+borras+1987.jpg" height="237" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Carles Pàramo i
Ponsetí<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Roses, 4 de maig
del 2014<o:p></o:p></span></div>
</div>
Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0Roses, Gerona, España42.2631774 3.178187299999990542.2161689 3.0975062999999903 42.310185899999993 3.2588682999999907tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-55796583761696280362013-07-29T02:10:00.004-07:002013-07-29T02:10:58.308-07:00Carta als meus amics i amigues<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt;">Benvolgudes amigues i
amics, <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt;">Pot ser, hores d’ara, ja us ha
arribat la noticia de l’anunci de la meva renúncia a l’alcaldia, si no és així,
us faig saber que la faré efectiva demà,
dia 29 de juliol. Els que més em coneixeu, segur, que ho entendreu,
sempre he actuat pensant pensat en el futur i crec que així l’encaminem
bé. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt;">Altrament sabedors de la meva
determinació en complir els compromisos fins on pugui, per respecte i lleialtat
als nostres votants, mantindré l’acta de regidor fins el final del mandat. No
cal dir que en el nou lloc que em correspongui dins del Grup Municipal,
intentaré continuar fent-me mereixedor de la vostra confiança i amistat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt;">Veieu que no és un adéu sinó
l’anunci d’un canvi de paper atès que continuaré servint amb tota l’energia,
com sempre he fet, Catalunya i el poble de Roses encara que <i>només</i> sigui
en la qualitat de regidor i de Diputat a Corts per Girona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt;">No és, doncs, moment de fer
balanç, no estem en el final de res sinó en el principi del demà. No faré
balanç però aprofitaré per a fer-vos avinents algunes consideracions o
records. Recordem. Va ser en les
eleccions del 1991 que vàrem “guanyar” la possibilitat d’encapçalar el Govern Municipal
i efectivament vàrem accedir a l’alcaldia per primera vegada el 1993. Des de
llavores hem mantingut el Govern durant setze dels vint anys que van des
d’aquella data, quatre dels quals val més no parlar-ne, ep!, si no és per a
comparar formes i resultats. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt;">Avui més que mai, ficats dins
la crisi, tothom reconeix la gran feina que la gent que CDC, militants,
simpatitzants i electes, hem fet a Roses
en aquest <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="page-break-before: always; text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt;">període
de temps, llarg per a les persones però curt per a la història d’un poble. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt;">Ningú pot negar de com hem fet
progressar la nostra vila fins convertir-la en un referent per a l’Empordà,
Girona i la Costa Brava i tot gràcies a haver sabut crear els millors equips de
persones treballant cohesionades sobre la base de l’honestedat la lleialtat i
la confiança. Persones ben diverses en edat i ideologia, de CDC, d’UDC i també
del PP i d’ERC. Com a alcalde he estat el cap visible de varis governs però
faig constar que la feina, les il·lusions i els criteris, han estat compartits
per tots, tant en l’origen com en l’execució. L’actual Equip de Govern n’és un
exemple, igual que el darrer del període 1993/95. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt;">Honestedat, lleialtat i
confiança és el que ara mateix em guia a l’hora de fer efectiva la decisió
presa de fa anys i a vosaltres, amigues i amics meus, us faig partícip del confort
moral que em dona fer el pas. Renuncio amb tranquil·litat i fins i tot amb
certa alegria. Satisfacció per la feina ben feta i satisfacció de saber que el
projecte que per a Roses defensem des de Convergència des de fa anys queda
garantit en el temps. Cal perseverar en portar Roses pel camí del seny, del que
ara se’n diu de la sostenibilitat. Cal ser més humans que mai i més
respectuosos que mai amb l’entorn natural i paisatgístic entès com a patrimoni,
no pas nostre, sinó de les generacions que ens han de succeir. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt;">A Convergència continuarem
treballant pel Roses de la <i>qualitat</i> com a alternativa als que, s’ha demostrat, només entenen la
Vila com un lloc per a guanyar diners, diner fàcil, caigui qui caigui. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Default" style="page-break-before: always; text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt;">Us
puc dir que en aquest moment de la meva vida política em sento molt afortunat,
he tingut el gran honor de poder servir els ciutadans de Roses, com a regidor i
alcalde gràcies al vostre recolzament i em sento molt afortunat, pel sentiment
d’orgull rosinc, per haver pogut treballar pel conjunt de les terres de Girona
com a diputat i com a president a la Diputació de Girona gràcies a la confiança
dels Presidents, Pujol i Mas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt;">La meva actuació dins el
governs d’una i altre institució, l’he portada pel camí de l’eficàcia i
eficiència, sense límits a la imaginació, fites que he buscat i, sovint, he
aconseguit gràcies, molt important, als grans professionals, funcionaris i
tècnics, que m’han donat assistència amb
lleialtat absolutament professional. Sense ells tampoc estaríem, on som.
El meu reconeixement i agraïment. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt;">Han passat els anys i, tot i
que no em sento cansat ni mancat de projectes o
il·lusions, entenc que ha arribat el moment de deixar pas a les persones
que han demostrat saber atendre les seves responsabilitats polítiques amb un alt
grau d’eficàcia i que, molt important, estan disposades a treballar per la
comunitat sense cap altra interès que el de fer realitat els objectius i
projectes que compartim de temps, fites totes que, òbviament, no poden ser
inamovibles i que s’aniran configurant segons el batec del cor de la nostra
gent. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt;">Satisfacció també de saber que
tot i el canvi de patró que esdevindrà a al nostre ajuntament, el petit vaixell
que Roses representa dins Catalunya
continuarà fent via cap a Ítaca engruixint l’estol que avui comana el President
Mas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Default" style="page-break-before: always; text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt;">No
negaré que en aquests moment se’m fa present un cert sentiment de nostàlgia
però, com us deia, el meu optimisme me’l fa viure amb l’alegria i aquesta em
ve, com us deia, pel fet de veure l’obra ben encarrilada i en bones mans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt;">Res més i gràcies per tot.
Espero que en els propers dies ens puguem veure i puguem parlar de tot plegat,
intercanviar idees i aportar tots els matisos que la decisió que us comunico es
mereix. Entre tant, rep la meva més cordial salutació i el testimoni
d’agraïment sincer. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default">
<br /></div>
<div class="Default">
<span style="font-size: 14.0pt;">Per sempre, Visca Catalunya i
Visca Roses!. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default">
<br /></div>
<div class="Default">
<span style="font-size: 14.0pt;">Carles Pàramo i Ponsetí <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default">
<span style="font-size: 14.0pt;">Alcalde de Roses <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default">
<span style="font-size: 14.0pt;">President de Convergència
Democràtica de Catalunya de Roses. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="Default">
<span style="font-size: 14.0pt;">28 de juliol del 2013. <o:p></o:p></span></div>
</div>
Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-51570118958541512652011-09-18T07:50:00.000-07:002011-09-18T08:01:23.590-07:00LA MORENITA<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtdixsMekL416psSReoB-bQfLUg-HITunX0xH8PmEvRyzr8-1a6jFjGhw5OgzqLQAm8pHqG5tOFHhwAiKY-Q-G9HPQk3QhwhAQZ5t7OtDTD4PCMR6kh1-_Z3arCpMhu9VodYVaaDpbvmTi/s1600/barb40.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 40px; height: 40px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtdixsMekL416psSReoB-bQfLUg-HITunX0xH8PmEvRyzr8-1a6jFjGhw5OgzqLQAm8pHqG5tOFHhwAiKY-Q-G9HPQk3QhwhAQZ5t7OtDTD4PCMR6kh1-_Z3arCpMhu9VodYVaaDpbvmTi/s400/barb40.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5653712460381928962" /></a><strong>Existe un consenso catalán pero se imponen criterios ajenos a la realidad catalana </strong> <br /><a href="http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20110918/54218067875/la-morenita.html"><br />Jordi Barbeta <br />La Vanguardia de 18/09/2011 - 00:00h </a><br /><br />Juro por mi madre que me causaría una preocupación enorme que mis hijos no supieran hablar correctamente el castellano. Tampoco conozco a ningún padre, ni a ninguna madre de Catalunya, por muy de la ceba que sean, que no quiera que sus hijos dominen cuantos más idiomas mejor... Cuando hay que verbalizar lo obvio, señal de que triunfa lo absurdo. La cuestión de fondo no es qué ocurre con el castellano en Catalunya, sino qué futuro tiene el catalán. Si queremos que el catalán siga siendo una lengua viva o preferimos que desaparezca, y esa es una decisión política que corresponde a la mayoría social. El dilema político es qué mayoría social debe decidir, la que vive en Catalunya o la que no.<br /><br />Porque otra obviedad es que si el catalán deja de ser la lengua de referencia en la escuela y no se da la oportunidad de aprenderlo bien a las nuevas generaciones y a los hijos de la inmigración –han llegado un millón de extranjeros en menos de una década– la lengua propia de Catalunya se convertirá en un residuo folklórico. Es cierto que el día que el catalán desaparezca, Montserrat seguirá en su sitio y también la Moreneta, aunque entonces quizá la llamen la Morenita, pero a la mayoría de los ciudadanos de Catalunya esa posibilidad les entristece tanto que intentan evitarla. En eso no son muy raros. Los franceses, los alemanes y los españoles hacen mucho más en defensa de su lengua.<br /><br />En 1978 la mayoría social y política catalana convenció a la mayoría social y política española y ambas decidieron poner en la Constitución que el catalán no sólo debía ser una lengua viva, sino que para ello había que tratarla "con respeto" y dedicarle una "especial protección". (Artículo 3.3). Ahora parece que la mayoría social y política española se ha arrepentido de aquello a tenor de cómo han actuado el Gobierno, las Cortes y la Justicia españoles. El Ejecutivo de Zapatero optó por regular por decreto la enseñanza del castellano en Catalunya y el Tribunal Constitucional ha sentenciado que en Catalunya es obligatorio conocer el castellano pero no el catalán, pese a que los catalanes votaron equiparar ambas lenguas.<br /><br />En Catalunya la inmersión lingüística ha dado buenos resultados de convivencia, la prueba es que no hay más de media docena de familias que apelan al inaudito derecho a negarse a que sus hijos aprendan la lengua propia del país donde viven... Así que un asunto que afecta a la lengua propia de Catalunya y a la convivencia de los ciudadanos de Catalunya sería de sentido común que se abordara y decidiera desde los criterios que han generado el consenso catalán. Sin embargo, se imponen criterios y jueces ajenos a la realidad catalana, que han sustituido el mandato constitucional de "respeto y protección" por una irritación con el catalán y, sobre todo, con el consenso. Y se entrometen para romperlo... no sea que de repente los ciudadanos de Catalunya que hablan catalán y que hablan castellano se pongan de acuerdo... en lo de la pasta que se va y no vuelve.Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-27894998152922176842011-09-16T07:45:00.000-07:002011-09-16T08:00:19.529-07:00ALEMANYA VA EN CAP EN QUAN A RECUPERACIÓ ECONÒMICA<strong>Michael Brandenburg, ofrece empleos en Alemania a profesionales españoles</strong><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFIPOgLZNfAiedB78adGLn3op9x9QWO_LuW37EcjYl7EcOLrNynArL9VLfSnYlXZ0YkhAypdHrg_sxZ6PhXeNrtC3DehTZImJzs-eEJ6jORYi3u9W8akMZ5c5opvrlYHwtlyEmwDep1lEy/s1600/En-Alemania-tambien-pagamos-co_54216557817_54026874601_600_226.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 151px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFIPOgLZNfAiedB78adGLn3op9x9QWO_LuW37EcjYl7EcOLrNynArL9VLfSnYlXZ0YkhAypdHrg_sxZ6PhXeNrtC3DehTZImJzs-eEJ6jORYi3u9W8akMZ5c5opvrlYHwtlyEmwDep1lEy/s400/En-Alemania-tambien-pagamos-co_54216557817_54026874601_600_226.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5652971704713925122" /></a><br /><br /><br /><strong>"En Alemania también pagamos con autoestima"</strong> <br /> <br /><br /><br />Hace años liquidamos nuestra tradición de aprendizaje gremial al sacar la formación de las empresas para confinarla en las aulas. Y perdió prestigio: parecía que sólo estudiaba FP quien no podía entrar en la masificada universidad. El resultado es que hoy somos la gran potencia europea en paro juvenil. Brandenburg explica cómo Alemania supo adaptar su formación gremial a las necesidades de la industria. Imitémosles: ¿no sería mejor que nuestros jóvenes aprendieran en una empresa ya desde los 16 años? Además de ofrecer empleos en Alemania, Brandenburg ayuda a profesionales en Iese y Resonance Consultants a "reinventarse", como se reinventó él al venir a Barcelona.<br /><br />La economía alemana pierde cada año 110.000 empleados porque nuestra demografía –cada vez tenemos menos jóvenes– no es suficiente para atender las necesidades de nuestra industria.<br /><br /><strong>¿Qué tipo de empleados necesitan?</strong><br />Sobre todo ingenieros, pero también médicos, enfermeras y técnicos de todo tipo.<br /><br /><strong>¿Todos con alto nivel de formación?</strong><br />También nos faltan aprendices, que ya formaríamos nosotros. Estamos trabajando precisamente en un programa para llevar aprendices españoles a Alemania.<br /><br /><strong>La canciller Merkel habló de llevarse 200.000 trabajadores españoles.</strong><br />Hubo desmentidos y polémica al respecto, pero lo importante no es qué dijo, sino que Alemania los necesita. Y aquí están en paro.<br /><br /><strong>¿Por qué se va a ir un profesional español a Alemania?</strong><br />Para empezar por el sueldo: un ingeniero en su primer año puede llegar a los 3.000 euros al mes cuando aquí los becarios raramente alcanzan los 1.000.<br /><br /><strong>Ya es un motivo.</strong><br />Pero no el único; ni siquiera el más importante. Los profesionales españoles que ya trabajan en Alemania me confirman que lo que más aprecian es que les valoren. Y allí les aprecian, porque son escasos y las ingenierías españolas tienen prestigio. En Alemania también pagamos con autoestima.<br /><br /><strong>¿Sabe lo que nos cuesta a los contribuyentes españoles formar a un ingeniero?</strong><br /> Mucho. Lo sé, pero esa inversión se pierde si no encuentra empleo o si en ese trabajo no se aprovecha y mejora su formación.<br /><br /><strong>¿Y en Alemania sí que la aprovechan?</strong><br /> Allí la inversión en innovación es una prioridad. Y no sólo en grandes multinacionales, también las múltiples empresas medianas –de 600 a 800 empleados– invierten mucho y regularmente en I+D. Por eso tantas son líderes mundiales en nichos especializados. La experiencia y formación que el profesional español adquiera en ellas servirá aquí.<br /><br /><strong>¿Cómo?</strong><br /> Tras unos años de acumular dinero, conocimientos y autoestima en Alemania ese profesional puede volver a reinvertirlos aquí.<br /><br /><strong>¿Tras jubilarse? ¿A cobrar la pensión?</strong><br />Me gustaría ser muy realista. Alemania no es un paraíso: también tiene sus problemas.<br /><br /><strong>Ustedes incumplieron en su día sus compromisos financieros con la UE.</strong><br />Y hay regiones del Este que sufren un paro de hasta un 13 por ciento. Además, no todas las ofertas son de grandes multinacionales en ciudades de moda. Muchas son para empresas medianas ubicadas en pueblos donde tras el horario laboral los empleados no podrán gozar de un ocio cosmopolita, aunque sí, desde luego, de alta calidad de vida.<br /><br /><strong>¿Cuáles son los defectos y las virtudes de la empresa alemana?</strong><br />Su principal virtud es su apuesta por el largo plazo: planifica e invierte en innovación, Muchas empresas familiares reservan hasta el... ¡seis por ciento! de sus beneficios para investigación y desarrollo. Ese dinero daría para muchos caprichos si la familia propietaria prefiriera gastárselo en lujos.<br /><br /><strong>¿Qué les falla a sus empresas?</strong><br />Los alemanes confiamos en nuestras autoridades e instituciones sin cuestionar ni criticar sus directrices. Creemos que quien nos manda siempre tiene razón y, a veces, podríamos rectificar a nuestros dirigentes y evitar que, cuando ellos se equivoquen, también nos equivoquemos nosotros con ellos.<br /><br /><strong>¿Eso es todo?</strong><br />Tendemos a ser pesimistas y negativos: los alemanes somos capaces de ver defectos hasta en el árbol de Navidad.<br /><br /><strong>¿Por qué el paro juvenil es aquí del 40 por ciento y en Alemania, inexistente?</strong><br />Porque hemos adaptado nuestra tradición de formación gremial a la empresa moderna. La llamamos enseñanza dual, porque en ella colaboran los institutos y las empresas.<br /><br /><strong>¿Cómo?</strong><br />Cada institución hace lo que sabe hacer mejor: el instituto enseña teoría y la empresa explica cómo aplicarla a sus necesidades productivas. Cuando los aprendices tienen 16 años, las empresas ya les hacen contratos de formación, los lehrlings vertrag.<br /><br /><strong>¿Y les pagan?</strong><br />Entre 350 y 550 euros mensuales del primer al tercer año. Así el joven aprende en la empresa a trabajar con calidad, con planes y manuales enfocados al proceso productivo en continua adaptación y mejora.<br /><br /><strong>Algo que un instituto no enseña.</strong><br />Pero sí puede ir adaptando la teoría a esas necesidades productivas. Y es lo que hace durante 10 horas semanales, que complementan las de formación en la empresa.<br /><br /><strong>¿Cuándo se supera el aprendizaje?</strong><br />Cuando el aprendiz supera el examen de las cámaras de comercio para ser geselle. Con ese reconocimiento, llega hasta triplicar su sueldo inicial y la empresa empieza a cuidarlo todavía más, ya que se le considera un facharbeiter, un trabajador cualificado.<br /><br /><strong>¿Y si quiere perfeccionarse?</strong> <br />El geselle puede llegar a maister, tras superar otro exigente examen gremial y, una vez en posesión de ese titulo, ya está preparado para montar su pequeño taller o empresa y además se le permite tutelar y enseñar a sus propios aprendices.<br /><br /><strong>¿Y si quiere ir a la universidad?</strong><br />Siempre puede, además, preparar el abitur, bachillerato nocturno. Muchos presidentes de empresa fueron aprendices y lo superaron para ser universitarios.<br /><br /><strong>LA VANUARDIA </strong> 16/09/2011 - 00:00 <br /> <br /><strong>Lluís Amiguet </strong>Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-47671908348492779222011-06-20T13:04:00.000-07:002011-06-20T13:09:49.231-07:00EL ABRAZO DEL PP<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVuaYJbK2k7SLBduel3TexWCR2QBu749cdDblEC0s74PUoFi3zHsFBOGC_EfOSlGC4z-_3fSW_H7-MQjaBy1l7iYa6cvWEz6IXzWmiX_t3xPqqOTfhjCRBoSeQ6OcXD0cysjOAcUTroKcC/s1600/fmalvaro2007_40.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 40px; height: 40px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVuaYJbK2k7SLBduel3TexWCR2QBu749cdDblEC0s74PUoFi3zHsFBOGC_EfOSlGC4z-_3fSW_H7-MQjaBy1l7iYa6cvWEz6IXzWmiX_t3xPqqOTfhjCRBoSeQ6OcXD0cysjOAcUTroKcC/s400/fmalvaro2007_40.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5620396073275835922" /></a><br />La apuesta actual de Montilla y Nadal recuerda demasiado la de Reventós en 1980, salvando todas las distancias <br /><br /> <a href="http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20110620/54172956302/el-abrazo-del-pp.html"><strong>Francesc - Marc Álvaro La Vanguardia de 20/06/2011 </strong></a><br /><br /> A cara o cruz. Podrían escribir por las paredes algo como "¡Partido o muerte, venceremos!". Dentro del PSC, se ha impuesto la línea dura de aquellos que quieren atravesar el desierto sin ningún tipo de colaboración con una CiU que acumula un nivel de poder institucional que nunca había tenido. La estrategia de los spin doctors de la calle Nicaragua para salir del pozo es estirar el hilo de un axioma clásico de la política indígena: el PP es el coco y no se puede hacer nada con los populares. Aunque, como recordó el conseller Mas-Colell, en el País Vasco los socialistas son socios de aquellos que aquí demonizan. Y, añado yo, en Madrid, PP y PSOE están muy de acuerdo en la tira de asuntos que bloquean la capacidad de decisión y las oportunidades de los catalanes. La apuesta actual de Montilla y Nadal recuerda demasiado la de Reventós en 1980, salvando todas las distancias. Aquella resultó nefasta para el PSC. <br /><br />El hecho es que el Govern de Mas y CiU sólo disponen del PP para sacar adelante el día a día sin tener que convocar nuevas elecciones. La aprobación de los presupuestos solemniza esta realidad, que también se ve en los pactos en la Diputación de Barcelona. ERC podría tener un papel en la gobernabilidad, pero su delicada situación no permite, por ahora, muchas seguridades. Los socialistas han conseguido aquello que querían: se automarginan a cambio de poder mostrar la foto de una CiU que va del brazo del PP. Es una actitud que recuerda aquellas autolesiones que se infligen los niños malcriados para poner en evidencia a los padres. ¿Entenderán los sectores más razonables del PSC esta irresponsabilidad? Con esto, los socialistas regalan todo el centro a CiU (mientras parte de sus votantes huyen al PP y PxC) y se van a competir con ICV por un minifundio. <br /><br />Bailar sólo con el PP es incómodo para CiU. Porque recuerda la falta de cintura convergente del 2000 con Aznar y porque, hoy, los populares van sobrados, como demuestra la gesticulación de Alicia Sánchez-Camacho con la escuela y la lengua, una demagogia para contentar a antiguos votantes de Ciutadans y pantanos afines. Se adivina una pinza que a Mas le dolerá: mientras el PSC lo acusará de ser cautivo de los populares, el PP hará exhibiciones de fuerza que los nacionalistas tendrán que aguantar estoicamente. Si como dicen las encuestas Rajoy será el futuro presidente, habrá que ver cómo Mas y Duran Lleida reformulan una relación que, en este momento, es tan arriesgada como imprescindible. Hace meses que lo repetimos: una mayoría absoluta del PP condenaría a CiU (y al Govern) a soportar aquello que en las Españas llaman un trágala. <br /><br />Oriol Pujol apunta una idea sugerente y polémica: hacer de CiU "abiertamente un partido nacional catalán, con mucho menos comportamiento de partido lobby en Madrid". Si Rajoy no quiere hablar de nada parecido al concierto económico, el gen de la hiperresponsabilidad convergente quizás empezará a caducar. Y será el momento de la imaginación.Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-34984220850690815642011-06-03T07:49:00.000-07:002011-06-03T08:04:06.050-07:00ROSES, en positiu<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgupo02kGCwbS6zdRjYOKg2UfxXjSZY392GNRouRhwlAXmO3tV7Q70wVAE1Ta23KpF6Te4vjK__440iai-RwkHyofyOfr5kLEsghTIuHxzJM0iDTMSAm6c7WNXz42hB2RucCZ5dJtwyG20X/s1600/EL+SOL+A+LA+BADIA+2007+2OO8+019.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgupo02kGCwbS6zdRjYOKg2UfxXjSZY392GNRouRhwlAXmO3tV7Q70wVAE1Ta23KpF6Te4vjK__440iai-RwkHyofyOfr5kLEsghTIuHxzJM0iDTMSAm6c7WNXz42hB2RucCZ5dJtwyG20X/s400/EL+SOL+A+LA+BADIA+2007+2OO8+019.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5614009201107081490" /></a><br />A Roses hem d’estar il•lusionats, l’escenari que s’ha creat ens fa veure finalment podem arribar a tenir un govern en positiu. Amb els resultats a la vista es demostra que la ciutadania ha votat estabilitat i eficàcia. És evident que aquesta vegada les urnes han parlat en un marc molt diferent al del 2007, la campanya ha estat prou neta.<br />Els representats electes, ens veiem obligats a actuar posant el comptador a zero i amb els peus ben posats a terra, a actuar amb la voluntat de fer possible un govern amb autoritat legal i moral suficient per a assumir el lideratge indiscutible, no sols legal sinó moral. Els problemes són seriosos i la urgència és total. El programa que varem proposar als electors està exposat públicament i tothom pot constatar que va en aquesta direcció. Al nostre programa cal afegir-hi les cinquanta mesures anticrisi que ja en el 2009 varem posar a disposició del govern. Aquestes propostes, posades al dia, continuen essent vàlides com a full de ruta. <br />Un rumb que va en una direcció clara, mantenir i crear llocs de treball i fer-ho escoltant la gent. Volem promoure una nova forma de governar. Són els dos compromisos als que ens devem però n’hi ha un altre que proposem, també molt important. Estem intentant posar les bases per a una autèntica regeneració de la política per que és evident que el mon ha canviat i molt, i ens equivocarem si no actuem d’acord amb els nous signes. <br />El nou Consistori es constituirà el dia 11 de juny, s’elegirà alcalde o alcaldessa i a continuació, aquest o aquesta, haurà de formar el nou govern. Fins no arribem a aquest moment, tots estem parlant amb tots, per a valorar les diferents possibilitats. Govern en solitari, amb les dificultats afegides al panorama que tots sabem molt difícil o govern amb majoria que faci més eficaç la gestió?, aquesta és la qüestió. Qui això signa ha passat per totes les experiències i recomano, ferventment, l’entesa o el pacte, en positiu i transparent, com no podria ser d’altra manera. Cada u posat en el seu lloc, lleial amb el seu electorat però pensant en el conjunt dels ciutadans, també en els que no van a votar o els que ho fan en blanc. Cal retornar la confiança i el prestigi a la política. <br />Per aconseguir l’eficàcia l’estabilitat és bàsica i els ciutadans ens ho reclamen. Estabilitat i eficàcia per atendre la màxima urgència, la lluita contra els greus problemes familiars i personals que genera l’atur. De tots els polítics en general i dels locals en especial, essent els més propers, es reclama seriositat i coherència i ens reclamen siguem capaços d’entendre’ns i en això estem. <br />CiU te el suport majoritari de les urnes, la nostra posició ideològica és central i la nostra història de pactes demostra que tenim un tarannà dialogant. Des del primer dia ja ens varem posar a treballar per a arribar a acords. Des d’aquesta posicionament hem parlat, primer amb el Partit Popular i després amb Gent del Poble–AM. El PSC ens ha ajornat la cita que ens havien donat per dimecres passat i estem esperant. Amb els primers i els segons hem parlat amb el programa de govern sobre la taula, sense fer cap oferiment que anés més enllà que demanar es sumin al servei efectiu formant govern i a fer-ho el més ràpid possible sota un programa que sumi els objectius prioritaris de tots els grups que hem resultat elegits.<br />En tot cas, passi el que passi, és el moment de donar les gràcies a tothom qui ha contribuït a que avui el panorama de Roses és vegi amb més claredat i a tothom que ha volgut i vol contribuir a que l’esperança de tenir un govern en positiu es faci realitat. <br /><br />Carles Pàramo i Ponsetí, electe.<br />Publicat al periòdic Hora Nova, de data d'avui 3 de juny del 2011Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-28464259774630800242011-06-01T07:03:00.000-07:002011-06-01T07:20:24.968-07:00MEDITACIÓN FUERA DE LAS PLAZAS<a href="http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20110601/54163177368/meditacion-fuera-de-las-plazas.html"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1ysKsZkIny22NnSDYmRQAEa1yH-VR5UcugmCRk96S86Y0ZI3fcB8D0Vc96JFJm95THamLx2VNnfK9D98oEliBEIkiqwOBx7i_NkuyXjCvX7N3pNe13szcxi3xSM6ro5msJbtkQKcDDf2g/s1600/Francesc-Marc-Alvaro_54058423581_40_40.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 40px; height: 40px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1ysKsZkIny22NnSDYmRQAEa1yH-VR5UcugmCRk96S86Y0ZI3fcB8D0Vc96JFJm95THamLx2VNnfK9D98oEliBEIkiqwOBx7i_NkuyXjCvX7N3pNe13szcxi3xSM6ro5msJbtkQKcDDf2g/s400/Francesc-Marc-Alvaro_54058423581_40_40.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5613254644863955138" /></a><br />Francesc - Marc Álvaro, <br /><br /><a href="http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20110601/54163177368/meditacion-fuera-de-las-plazas.html">La Vanguardia de 31 maig 2011 </a></a><br /><br />Apuntes sobre las acampadas: 1. Piensan que nosotros, los que no estamos en ellas, somos idiotas y no nos enteramos. Es la premisa principal y más fuerte de este movimiento que ha ocupado las plazas. Una premisa que alimenta todos los argumentos, falacias incluidas, que se repiten cada día, en asambleas y a través de las redes sociales. Una premisa peligrosa, tóxica y destructiva que conduce esta protesta –llena inicialmente de ciudadanos de buena fe– a los abismos del pensamiento totalitario: la mayoría silenciosa no sabe nada, la minoría activa y transformadora tiene la razón. El menosprecio, la soberbia y la superioridad moral que exhiben los líderes (informales, cambiantes, espirituales y tácitos) de este fenómeno son una ofensa y, ante eso, hay que plantar cara. No acepto ni un día más que me traten de imbécil por el hecho de votar cada cuatro años y por pensar que la democracia que tenemos, con todas sus imperfecciones y defectos, es el sistema menos malo para organizar la convivencia colectiva. Ellos tienen todo el derecho del mundo a impugnar la democracia parlamentaria y el sistema de libre mercado, pero no pueden afirmar que la ciudadanía que no comparte sus consignas vive secuestrada. Si lo hacen, se excluyen del diálogo democrático, se encierran en el monólogo autosatisfecho. El respeto por el otro es condición indispensable para cualquier empresa humana. Si su revolución, revuelta o festival no lo tiene presente, ya sabemos qué tipo de oscura meta tienen en la cabeza los que la alimentan.<br /><br />2. ¿De qué indignación estamos hablando? Indignados es la etiqueta que se han puesto a sí mismos –con la ayuda de los medios– los reunidos en estas protestas. Perfecto. Pero la indignación no es una ni de un solo color. Yo estoy indignado desde hace un montón de años. ¿Causas? No tengo espacio para todas, pero mencionaré algunas: porque como catalán estoy discriminado negativamente y cada día por el Estado que sostengo; porque como ciudadano he tenido que soportar políticos de una incompetencia clamorosa; porque tengo que aguantar conciudadanos que hacen lo que no dicen y dicen lo que no hacen y, además, quieren darme lecciones de ética; porque no hay manera de remover ciertas castas sindicales, patronales y corporativas que van viviendo del cuento desde hace décadas; porque somos una sociedad donde la aspiración principal es convertirse en funcionario pero, a la vez, despotricamos de la administración; porque nos escandaliza la corrupción política pero callamos ante las mil corrupciones de nuestra vida cotidiana, etcétera. Motivos para indignarse siempre hay y, en estos momentos, más que nunca. Pero no rebajaremos el 40% de paro juvenil con grandes frases ni durmiendo en un parterre, hará falta espabilarse, y hacerlo desde el realismo. Más que leer Stéphane Hessel, los indignados tendrían que estudiar a Tony Judt, un socialdemócrata lúcido y alérgico a las simplificaciones.<br /><br />3. Los que dicen hablar en nombre de las acampadas, tarde o temprano, comparan esto de aquí con fenómenos de otros lugares o épocas. Y las comparaciones resultan, más que odiosas, completamente absurdas, ridículas. ¿Es lo mismo una dictadura militar que el sistema político que hoy tenemos en España? La respuesta, para cualquier persona informada, es rotunda. Pero ellos, en cambio, repiten que, en esencia, todo es igual de nefasto. Por elevación, todo es una gran mierda. Les da igual que aquí puedas expresarte y votar y que allí te encierren porque el vecino ha declarado que eres un elemento sospechoso. Les da igual que aquí tengas asegurada la escuela, la cobertura sanitaria y una pensión y que allí vivas en la miseria más descarnada. Toda esta música apocalíptica está bien aliñada con teorías conspiratorias, de gran efectismo; si te falta un cacho de verdad, cita al Club Bilderberg, que siempre proporciona buen aroma.<br /><br />4. Más que el fondo, en estas acampadas lo importante es la forma. Todo es más estético que estrictamente ideológico, aunque esto suene paradójico. Escenificar algo que recuerde las iconografías de la revolución, la reciente de los países del norte de África o la más clásica del Mayo francés, todo depende de los gustos de cada momento. Los medios de comunicación contribuyen poderosamente a facilitar este sesgo a una masa encantada de verse reflejada y amplificada como por arte de magia. Digámoslo claro: sin las televisiones, el éxito de las acampadas sería menor, incluso teniendo presente el papel de las redes sociales. Hay una borrachera mediática que impregna el acontecimiento y desfigura sus proporciones. El criterio de representación de minorías y mayorías queda en suspenso. Esta fascinación por el teatro de la revuelta incluye –es importante– las imágenes de violencia y la épica que puede derivarse de ahí. Un sector de los congregados en plaza Catalunya –no todos– celebró que, finalmente, la policía actuase, lo cual proporcionaba la parte del relato fácil que les faltaba.<br /><br />5. El rechazo al hecho nacional catalán y su agenda exhibido por la acampada de Barcelona no es nada nuevo. Responde a la tradición de la extrema izquierda local, aquella que, en la transición, hablaba del catalanismo como “residuo pequeñoburgués” que destruía “la causa del internacionalismo proletario”. Lo que me hace gracia es la sorpresa ingenua de los sectores más jóvenes y alternativos del independentismo, ansiosos de conseguir el favor de los indignados. Ahora no lo llaman internacionalismo proletario sino revuelta global, pero resulta tan españolizador y provinciano como en 1977.<br /><br />6. La falta de sentido del humor siempre da miedo. He detectado –sobre todo por internet y Twitter– que hay demasiados acampados que no soportan la crítica y todavía menos si se hace con espíritu satírico. Cuidado, porque cuando falla el sentido del humor y la tolerancia, asoma la oreja del fanatismo. Si desean cambiar el mundo, antes tendrán que reírse un poco de sí mismos.<br /><br />nota: no se si aquest article està escrit originalment en català o castellà, la versió catalana no l'he sabut trobar a la xarxa.Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-82548113342890213912011-05-17T07:37:00.001-07:002011-05-17T07:51:32.491-07:00CAMPANYA NETA . . . CAMPANYA AVORRIDA?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs3ZBB25LlsBfgBzPumUkPgFFJaQXJSw9LoBbszwu5NgcYlYmE621ALFQi_4NLUd5QP3Qpp1pbKLeAUXtyKRUlNfAx5U32lt_v7c0UlKhM1xOKaifwp9JlshTbTLDlLmLEDNanvTR4Ij2S/s1600/imagesCA1DV3EF.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 255px; height: 198px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs3ZBB25LlsBfgBzPumUkPgFFJaQXJSw9LoBbszwu5NgcYlYmE621ALFQi_4NLUd5QP3Qpp1pbKLeAUXtyKRUlNfAx5U32lt_v7c0UlKhM1xOKaifwp9JlshTbTLDlLmLEDNanvTR4Ij2S/s400/imagesCA1DV3EF.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5607696920571072082" /></a><br /><br />Es lamentava algú de que, enguany, no es nota que tinguem eleccions faltant tants pocs dies. A pesar de la gran quantitat de cartells que hi ha, diuen, no hi ha ambient. Que no se’n parla de la política i que estem tots molt ensopits. <br /><br />Crec que no és cert del tot, els mitjans de comunicació publiquen cada dia les noticies que van apareixent sobre el procés electoral i la gent en parla i molt, però amb una serenor que fa quatre anys no hi havia.<br /><br />A Roses, fa quatre anys que passava?, per que la crispació que es vivia i, enguany, , per què la serenitat?. Doncs per que qui marca la pauta de les eleccions, òbviament és l’oposició qui, en funció o proporcionalment a les seves ànsies de poder utilitza un sistema o altra per a poder-lo guanyar. <br /><br />Les ànsies de poder, per ambició personal uns i per poder fer un POUM a mida els altres, plegats i havent-ho lligat tot, varen engegar la pitjor campanya que s’ha vist mai a Roses, a l’Empordà i la resta de municipis catalans. El tot si val, curosament difós a través d’Internet més que interès el que va despertar va ser el morbo. <br /><br />Avui la gent sap llegir Internet, ja sabem que qui parla a través de les web no és Déu i sabem que darrere cada “anònim” no sempre hi ha el típic personatge tímid i esporuguit. Tristament ha calgut recordar que els innocents no tenen l’obligació de demostrar que ho són i tristament, una mica massa tard i no del tot, ningú ha pogut demostrar cap ni una de les moltes acusacions i injúries que tan varen influir en el resultat.<br /><br />Tenim una campanya neta o avorrida?, fins abans d’ahir podríem dir que era neta però sembla que algú ha perdut els nervis i torna a seguir el mateix camí, metafòricament i digitalment parlant, de fa quatre anys. Ara sense ser anònim però amb la mateixa mala llet. El meu pare sempre deia que <em>la cabra siempre tira al monte</em>. <br /><br />La campanya no és avorrida, ha estat neta bàsicament per que els qui ara estan a l’oposició, CiU, no anem pel camí de la desqualificació i propugnen el canvi en positiu. Aquesta és la diferència. Sí, volem i estem disposats a tornar al govern, és clar, però no ho farem a qualsevol preu. Mai ha estat aquest el nostre camí.<br /><br />Ens presentem amb coherència. Si en el seu dia, CiU, va donar suport a un govern del PSC i anys més tard varem votar un alcalde del PP i més tard varem governar aliats amb ERC, quatre anys tot i haver obtingut la majoria absoluta, demostrem una generositat política que, malauradament, no és comuna. <br /><br />Presentem les nostres propostes en el que esperem sigui el programa de govern pel mandat 2011-2015 i d’entre totes en prioritzem dues, la primera, treballar, per a que tothom pugui treballar, i la segona, escoltar, també molt important. Cal començar per convocar un referèndum per a que el poble digui la seva sobre on ubicar un aparcament i com finançar-lo. L’actual govern, PSC, GIR, PP i ICV, ha aprovat una proposta que contempla que tothom de Roses pagui per aparcar i nosaltres hi estem en contra. <br /><br />Serenitat i positivitat és el to que hem donat a aquesta campanya. CiU ja no és l’ase dels cops de fa quatre anys i portant la iniciativa. <br /><br />El canvi en positiu i més per Roses són els eslògans de CiU i en això estem. La nostra candidatura és el resultat del consens entre CDC i UDC per a formar, no una llista sinó, un equip de persones i tenim un programa realista, fruit de les converses mantingudes amb més de trenta entitats, associacions i institucions rosinques, amb totes les organitzacions empresarials i amb nombrosos autònoms, treballadors i professionals. Volem servir i per a fer-ho cal saber escoltar i cal voluntat de complir els compromisos i en això estem. No fem promeses, oferim un contracte ètic. <br /><br />publicat a Hora Nova de 17 de maig del 2011Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-91111483933927712812011-05-16T22:46:00.000-07:002011-05-16T22:58:36.504-07:00MISSATGE REBUT EN EL FEISBUC<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9hkj1hq_AxLTibahpekPsKJ3qRHpaXtOwPBnbpuc_RvJmTwiHN4dhPB7CVJv5o-wfDPBGdY-CCcf6phqt9fGCExkNdlBTWoknexkRRai6kubCuSWJ_vsFD_nxEq81fHVn7REIBPisUp3T/s1600/226788_10150202826066937_541761936_7265787_7514701_s.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 130px; height: 78px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9hkj1hq_AxLTibahpekPsKJ3qRHpaXtOwPBnbpuc_RvJmTwiHN4dhPB7CVJv5o-wfDPBGdY-CCcf6phqt9fGCExkNdlBTWoknexkRRai6kubCuSWJ_vsFD_nxEq81fHVn7REIBPisUp3T/s400/226788_10150202826066937_541761936_7265787_7514701_s.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5607559120972417938" /></a><br /><strong>Antonio</strong> Hola Carles t’escric per donar-vos les gracies, a tu i al teu grup, per l’acte d’aquest migdia i per haver portat a Roses un personatge de la talla del president Pujol. Ha sigut tota una lliço ,i no parlo només de politica. Segur que a Roses no li aniria gens malament “joves” com ell. El seu missatge ha estat molt clar, molt precis i al mateix temps senzill. Val a dir que tampoc ha sigut gens electoralista, sino que ha semblat mes una d’aquestes conferències que el president Pujol està acostumat a fer a les universitats de mig mon, que un miting per recolzar un candidatura a una setmana de les eleccions. Segur que fer arribar el seu discurs a la gent jove de Roses faria canviar un mica aquesta tendència de “passar” de la politica , que per una altra banda no està del tot injustificada.<br />No vull allargar-me més, perque només volia donar les gracies. Pero volia fer-te només una pregunta. Antonio Gaudi deia que un bon arquitecte era aquell que es passejava pel passadis d’una casa que encara ni tan sols s’havia començat a construir, que obria la porta d’un armari que encara ni tan sols estava fabricat i que veia la llum que entrava per la finestra, on encara no hi havia finestra. Després d’escoltar el president Pujol tinc la sensacio que fa més de trenta anys quan va assumir la presidència de la Generalitat ell ja savia que a Roses tindriem un teatre, cinc escoles, dos instituts, a Figueres un Hospital, ... (i que en Maverick seria un crack de les motos!!!).<br />I ara la pregunta: Com és la Roses del 2015? Tu la veus?<br /><br />Moltes gràcies i felicitats.<br /><br />P.D.:dos perles de la xerrada d'avui "un govern ha de ser sincer" i "no val amb treballar també hem de ser seriosos".Tan dificil és?<br /><br />Resposta<br />Antonio, gràcies també a tu per venir. Tens raó, per a mi, en trenta anys de seguir mitings i actes electorals, ahir va ser l'acte més entranyable al que he assistit. Molts joves que estaven tancats a les aules dels instituts haurien aprés allà, al teatre, una de les lliçons més convenients de la vida, veure el mon tal com és, no com voldriem que fos.<br />No havia llegit mai la referència que fas d'en Gaudí, impresionant, és així com va. No és ser visionari, no, es tracta de tenir imaginació per veure allò que voldrias arribar a fer. <br />El President Pujol, de molt petit, veient la Catalunya en ruines que tenia al davant, va decidir que allò no podia continuar i que calia treballar per ensortir-se'n. Llavores va començar a imaginar, a veure, com seria, ep!, si treballava per aconseguir-ho. Visionaris, no, persones convençudes de que volen i poden arribar on es proposen, un i altre, treballant.<br />Antonio, el meu nivell és, molt i molt més baixa però sí, fa molts anys que jo veia, un teatre, no l'edifici, però si veia la sala plena de gent gaudint plegada, amb música, teatre o amb conferències i xerrades de personatges importants, sí, ho veia com també veia la riera coberta i el castell en ple funcionament i el mar ple de barcos fent regates i veig la gent sense el neguit de buscar treball o amb la seguretat de que si pateixen un greu entrebanc trobaran una societat que els ajudi, no entro en detalls, que ho podria fer, veig la gent molt més feliç i una societat més cohesionada. Tenir feina, un lloc de treball, és bàsic, estem en això, "sinceritat i seriositat". El 2015 voldria que la gent de Roses pogués dir, quin canvi! aquests (el govern que començarà el dia 23), al menys, han estat treballadors, sincers i seriosos, gràcies Antonio.Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-60436059751665880902011-05-13T21:53:00.000-07:002011-05-13T22:10:09.714-07:00UNA ALTRA DENÚNCIA ARXIVADA<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0tMt7mJyXRF6ybsgeT6z2wPmjk_bf4bWRAJBeqFOTEN56UPt-HbxOV6HqmO1rkB1Nvatcob24QgNg6aXKTKO00Q0G_D6lToUVjJhA02efyxRkV4HdjJ_ummzBe4C9fOp5ScQO75BNAQ6B/s1600/EL+SOL+A+LA+BADIA+2007+2OO8+016.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0tMt7mJyXRF6ybsgeT6z2wPmjk_bf4bWRAJBeqFOTEN56UPt-HbxOV6HqmO1rkB1Nvatcob24QgNg6aXKTKO00Q0G_D6lToUVjJhA02efyxRkV4HdjJ_ummzBe4C9fOp5ScQO75BNAQ6B/s320/EL+SOL+A+LA+BADIA+2007+2OO8+016.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5606434348290147858" /></a><br /><strong>La Jutgessa titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Figueres ha dictat acte de sobreseïment de la denúncia interposada pel regidor i candidat d’ICV, Joan Esteve Danés, qui acusava a Carles Pàramo de prevaricació per haver resolt favorablement quatre recursos interposats per denúncies de trànsit entre els anys 2000 i 2003.</strong> <br /><br />S’ha tornat a demostrar que Carles Pàramo és innocent de les acusacions que de forma sistemàtica rep del regidor i candidat d’ICV, Joan Esteve Danés, àlies el Pillu. Amb aquesta ja arriben a nou les denúncies que es demostren falses. <br /><br />Les declaracions de tots els testimonis, la majoria amb formació professional de l’administració municipal, jurídica, econòmica o policial, han demostrat que res es va fer malament, ans al contrari que el llavors alcalde va actuar rigorosament d’acord en la llei. Les declaracions dels testimonis aliens a l’ajuntament també demostren que tot va ser molt correcte i, finalment, les declaracions de l’acusador, el Sr. Joan Esteve Danés, demostren la falsedat i inconsistència de les seves acusacions. <br /><br />Des de CiU lamentem que es pugui utilitzar impunement la justícia com a instrument per a desacreditar qualsevol persona. Només es busca el titular i deixar un pòsit de dubte. Malauradament CiU sovint és víctima d’aquesta praxi. A part d’això i en aquest cas concret, la denúncia ha suposat una depesa per a tots els ciutadans de Roses que supera els 15.000€ (referint-nos només en allò que és fàcil de quantificar). <br /><br />A part dels honoraris de l’advocat de la defensa que, una vegada demostrada la correcta actuació de l’alcalde Carles Pàramo, hauran de ser assumits pel propi ajuntament, hi cal comptar les hores de treball perdudes pels tretze funcionaris de tots els nivells que els hi ha calgut declarar, inclosa l’encara alcaldessa, Sra. Casamitjana. <br /><br />Per tot això: <br /><br />Exigim al Sr. Joan Esteve Danés, regidor i candidat d’ ICV, que restitueixi a les arques municipals la pèrdua econòmica que ha provocat a l’ajuntament amb la seva irresponsabilitat, indemnització que no pot estar per sota dels 15.000 € esmentats. <br /><br />Demanem que la Sra. Casamitjana, en la seva qualitat d’alcaldessa que obligui al regidor membre del seu govern que cas de no voler assumir voluntàriament la despesa provocada li reclami immediatament el seu pagament per la via judicial. <br /><br />Exigim al Sr. Joan Esteve Danés, regidor i candidat d’ICV, que demani perdó, a totes les persones perjudicades, acusat, testimonis, funcionaris i membres de la justícia, inclosos els membres dels cossos de seguretat, als que amb la seva actitud ha perjudicat.<br /><br />No podem deixar de lamentar tots els entrebancs que des del primer moment, quan varem estar citats per la Fiscalia, ens va posar la Sra. Casamitjana, encara alcaldessa de Roses. La seva actitud va impedir que durant setmanes no poguéssim accedir a tota la informació i els expedients en els que es basava la denúncia. I això és molt greu atès que tot el que demanàvem ja havia estat fotocopiat a instància del Sr. Joan Esteve Danés per a ser enviat al Ministeri Fiscal, feia temps. Considerem que la seva obstrucció volguda mereix una disculpa pública. <br /><br /><strong>CiU de Roses, continuarà la campanya com ha fet fins ara, en positiu, presentant propostes i presentant un contracte ètic, el compromís de treballar amb honestedat, amb lleialtat per un Roses on tots hi puguem viure en llibertat i prosperitat. </strong>Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-4124808915281394532011-05-11T23:35:00.000-07:002011-05-13T13:27:41.727-07:00PERIODISTA JOVE ENTREVISTA CANDIDATA JOVE<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeh83Pv3VKg2K9l6WAObgvRihEEriBrVjrdyd1thcsDsnAZXTfBa64wUKaookQMcAej7bEqtxI0uZhfhobYHlWtgTZRzfdZy-xtNapk9BBM1CWQszhUQuPLsOZBfi0AavqhUvpFCyRuzmU/s1600/DSCF7824+-+Copy.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 369px; height: 358px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeh83Pv3VKg2K9l6WAObgvRihEEriBrVjrdyd1thcsDsnAZXTfBa64wUKaookQMcAej7bEqtxI0uZhfhobYHlWtgTZRzfdZy-xtNapk9BBM1CWQszhUQuPLsOZBfi0AavqhUvpFCyRuzmU/s400/DSCF7824+-+Copy.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5605717442026889954" /></a><br /><em>Hola Carles, li vaig enviar unes preguntes a l'Anna Jorquera perquè estic fent un reportatge sobre joves polítics. M'ha demanat que te'l passi a tu perquè t'agradaria publicar-lo, així que aquí el tens:<br /><br />i això ho faig, publico el treball però amb una advertència, en la sisena pregunta s'hi fa una afirmació que al meu parer no s'ajusta a la realitat, sí, hi pot haver joves en les llistes però ocupant un lloc amb possibilitat de sortir elegits?, pocs. Per que, jove, el que se'n diu jove, quants són en realitat?</em><br /><br /><strong>Què t'ha portat a dedicar-te a la política? Des de sempre t'ha agradat?</strong><br /><br />Sempre he tingut curiositat, sobretot a nivell municipal. Des de fora, veus, opines, discrepes.... Però l'únic que pots fer és esperar el dia de les eleccions i votar pel partit o persones que creus que lluiteran per Roses.<br /><br />De petita, quan li preguntava al meu avi a qui havia de votar quan em toqués, sempre repetia el nom del mateix partit i de la mateixa persona. Quan va arribar el moment, així ho vaig fer i amb consciència del que feia. Fa 4 anys, allò que vam votar gairebé 2000 persones, només va servir perquè CiU Roses passés a l'oposició.<br /><br />Han sigut aquest 4 anys quan més m'he adonat de la importància d'un bon equip de govern, un equip de bones persones amb ètica moral, que estimin el seu poble. Persones amb entusiasme i energia sense interessos més enllà de treballar per Roses. <br /><br />Per aquest motiu fa més o menys un any, ens vam començar a reunir uns quants joves, amics i companys amb els mateixos pensaments, simpatitzants de CiU amb la idea de crear la JNC a Roses. Un grup que expressi les inquietuds dels joves de Roses, que pugui trobar resposta a aquelles preguntes o dubtes que més d'un tenim, recolzar al partit i també comunicar l'acceptació, o no, de les seves propostes.<br /><br />Això va portar que en Carles Pàramo i la Montse Mindan confiessin en mi per formar part d'aquest equipàs de persones de CiU, precisament totes elles amb els valors que jo creia que havia de tenir un equip de govern. Per mi un honor, contenta i il·lusionada, amb moltes ganes de treballar dur.<br /><br /> <br /><br /><strong>Com a jove, què creus que pots aportar a Roses?</strong><br /><br />Roses té molt jovent, i estic segura que més d'un d'ells té un somni, una idea, un projecte pel qual lluitar... Però si no ens valoren i ens donen l'esquena es quedarà només en això... En somnis. Per això vull lluitar, perquè no es quedi cap d'ells amb la sensació que ningú els ha escoltat. No només es tracta d'ajudar econòmicament, hi han molt més a fer.<br /><br />Parlo amb consciència per la meva experiència: quatre anys enrere somiava, però alhora veia com es complien mica en mica aquests somnis. L'equip de govern d'aquell moment em va recolzar, no només econòmicament, també amb motivació, interès, confiança i agraïment a la meva dedicació. <br /><br />A partir de les últimes eleccions tot va canviar, fins que he decidit fer d'una carrera, un hobby, ja que m'han donat l'esquena...<br /><br />En el meu cas és esport, però estic convençuda que hi ha moltíssims nens i nenes, nois i noies que necessiten un cop de mà. El meu objectiu és escoltar a cada un d'ells i lluitar amb ells i per ells perquè puguin veure recompensat el seu esforç.<br /><br /> <br /><br /><strong>Ets jove i com a tal no tens gaire experiència, creus que això pot afectar negativament?</strong><br /><br />No té perquè. Per això tinc grans experts al meu costat com en Carles, la Montse, en Marc... Tot i ser jove, sé que aprendré moltíssim d'ell, en Paquito, en Pere entre d'altres que sé que estaran al meu costat donant-me suport i sé que sempre em recolzaran en el que hi faci falta, com ja ho estan fent des del moment que vaig decidir formar part de l'equip. Sé que tinc molt per aprendre, però ningú neix après i sé que amb tot aquest equip ho faré.<br /><br /> <br /><br /><strong>Què canviaries de Roses?</strong><br /><br />A nivell d'equip de govern, totes les persones, associacions, empresaris que ens hem reunit diuen el mateix: falta comunicació, que s'escolti a les persones principalment i fer un seguiment. Roses, com a poble: l'aparcament soterrani a la Plaça Catalunya creiem que no és una bona opció, millor fer un referèndum com es va fer en el seu dia amb el port de Roses, que els rosincs decideixin on creuen més convenient fer-lo. L'escola Montserrat Vayreda, espais d'oci... En fi... Molt per fer.<br /><br /> <br /><br /><strong>6-Hi ha un gran nombre de joves que estan a les llistes electorals. Quina creus que és la causa d'aquest augment d'interès per part dels joves?</strong><br /><br />Si tens raó. Realment crec que la política al nostre poble necessita una renovació. Aires nous, noves idees i punts de vista diferents. No és el mateix com veuen certes coses els joves a com ho poden veure la gent més gran. A vegades hi han tants temes en els que han treballar que potser s'obliden d'altres que ells no valoren com a tant importants, però que realment si que ho són. Per això va sorgir l'idea de la JNC, precisament per poder tractar i donar recolzament en el partit en aquest apartat i la incorporació jove a la llista.<br /><br /> <br /><br /><strong>7-Si et dediques a la política, trenques amb l'estereotip que ''els joves no els interessa res, ni la política, ni l'economia...'' què tens a dir sobre aquests comentaris?</strong><br /><br />No podem dir que és generaltzat però no ens enganyem, si que hi hauran joves que no els interessi gens cap d'aquests temes. Pel simple fet de que no es veuen identificats amb les persones que es dediquen a això. Per això mateix és bo que ens incorporem joves amb iniciativa i decisió, que donem el primer pas perquè tots ells s'adonin que el jovent podem fer grans coses i sobretot, que tenim molt a dir. Els joves som el futur dels nostres pobles, del nostre país.... L'objectiu és animar i motivar a tots ells.<br /><br />Fin aquiCarles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-55858619547748413642011-05-08T11:51:00.000-07:002011-05-08T12:13:25.752-07:00com veu Pàramo un periodista d'El Punt<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja-_Ahhb6Df7ZLfw6QjEy2uK4Qo4Nfv0x-wlA8FYW3tx0yh_46lGvIwqXousgcZnFtGEHof4NvtoTrOtyVVSDwNCor33MdxCes6Pajk7bDVjztTS12GoqMprPlKPzPIV-lw20MCyb3W8N1/s1600/780_008_4307457_416dbdda4553cf0b33b01d121711224b.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 219px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja-_Ahhb6Df7ZLfw6QjEy2uK4Qo4Nfv0x-wlA8FYW3tx0yh_46lGvIwqXousgcZnFtGEHof4NvtoTrOtyVVSDwNCor33MdxCes6Pajk7bDVjztTS12GoqMprPlKPzPIV-lw20MCyb3W8N1/s320/780_008_4307457_416dbdda4553cf0b33b01d121711224b.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5604425368897565010" /></a><br />EL PERFIL. Roses. CiU Carles Pàramo<br /><br /><strong>PESCAR, XERRAR I CUINAR</strong><br /><br />08/05/11 02:00 - Salvador Garcia-Arbós<br /><br />Carles Pàramo i Ponsetí, Nascut el 20 d'agost del 1949 a Roses (<em>error nascut a Barcelona)</em>) , és casat i pare d'un noi i d'una noia. I, sobretot, avi d'un nen de dos anys i d'una nena d'un mes. <br /><br />Carles Pàramo i Ponsetí és un dels polítics més coneguts de l'escena gironina. Ha estat alcalde de Roses i president de la Diputació de Girona.<br /><br />El seu carisma no deixa indiferent. Té defensors i detractors, especialment en les files dels seus rivals polítics, però també algun entre els seus socis: una part Unió va pressionar perquè ell no fos el candidat a Roses, però Convergència es va imposar per mantenir el seu candidat. L'han dut als jutjats: “Tinc l'honor d'haver estat denunciat nou cops i totes nou vegades el cas ha estat arxivat o sobresegut.”<br /><br />Nega que al seu municipi hi hagi dos bàndols: “Roses no està dividit. Es confonen sovint interessos immobiliaris amb interessos polítics. I estic orgullós que, quan CiU va ser al govern de Roses, vam aprovar el parc natural del Cap de Creus, protegint moltes hectàrees de l'especulació. Dec ser l'excepció de tots els alcaldes de la costa catalans, i fins i tot dels de tot el litoral de l'Estat espanyol: un alcalde que en catorze anys no només no ha requalificat ni un sol metre quadrat, sinó que n'ha desqualificat prop d'un milió.” I no s'està de denunciar que en els últims quatre anys aquest milió ha passat a tornar a ser urbanitzable.<br /><br />En aquesta darrers quatre anys al purgatori de l'oposició, ha estat en campanya permanent per recuperar l'alcaldia de Roses. Durant la seva carrera política, Pàramo n'ha viscut de tots colors, al govern i a l'oposició: ha estat víctima (<em>error, testimoni, no víctima</em>) de mocions de censura, ha tingut majories absolutes i ha hagut de pactar.<br /><br />Entre el 1987 i el 1989, va ser regidor del govern. Entre el 1989 i el 1991, va ser a l'oposició. Va ser alcalde entre el 1993 i el 2007. I entre el 2007 i el 2011 ha tornat a ser fora del govern rosinc, tot i haver guanyat les municipals. El 27 de maig del 2007 va perdre tres regidors i, en conseqüència, la majoria absoluta que tenia des de feia vuit anys. Per adobar-ho, també va haver de deixar la presidència de la Diputació de Girona (<em>error, en realitat, com que ja no hi optava, no va ser cap contrarietat deixar la presidència</em>), càrrec que va ocupar entre el 1999i el 2007.<br /><br />Ha estat sempre un negociador hàbil i un polític populista. Se sent bé fent vida amb el poble i en les activitats populars. És pescador (<em>error, dir: se sent pescador pot ser seria més apropiat</em>), des del 1982, armador (propietari) d'una part del Norai, un vaixell d'arrossegament a bord del qual es va manifestar l'octubre del 2005en el bloqueig del port de Barcelona al costat del sector pesquer català. Els pescadors li van agrair i aplaudir el gest. A alguns polítics no els va agradar o ho van considerar un error o oportunisme. De fet, el 2000, quan CiU governava, ja havia participat en unes altres protestes al costat dels pescadors: “Em sento molt a prop dels pescadors. No puc anar a menjar suquet amb ells quan és Sant Pere i no ser-hi quan tenen problemes greus.”<br /><br />La pesca és una de les seves quatre aficions al costat de la cuina, la conversa i caminar. Ressalta que cuinar és el que més s'assembla a la política: “gaudeixes del que fas, pensant com ho disfrutaran els altres. La vocació de servei del cuiner i del polític és la mateixa: compartir resultats.”<br /><br />A la Diputació també va deixar petja. En el primer any de la seva presidència, la Diputació de Girona va aprovar un pla per garantir ajuts a projectes municipals, sobretot per fomentar la inversió als petits i mitjans municipis, els més mancats de recursos. Del seu pas a la Diputació destaquen alguns comentaris visionaris, alguns de molt criticats, en especial dos sobre el futur de l'aeroport de Girona, l'abril del 2004: “S'hauria d'entrar en un procés de crear una empresa mixta per estar preparats per al dia que l'Estat decideixi privatitzar els aeroports”. “No podem fer una estació que ha de donar servei a mig milió de persones al centre de Girona, sense aparcaments suficients i assetjada de semàfors. Si fóssim intel·ligents, l'estació del TGV hauria de ser a Vilobí.”<br /><br />Sobre si s'ha plantejat deixar la política, assegura que ho té de forma permanent al cap: “I després d'aquestes eleccions, passi el que passi, seré feliç tant si governem com si he de tornar a la vida normal.”<br /><br /><br />Darrera actualització ( Diumenge, 8 de maig del 2011 08:49 ) <br /><em></em>Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-46111603761321830182011-05-06T01:18:00.000-07:002011-05-06T01:25:27.519-07:00CONVERSA AMB UN JOVE, al feisbucMissatge que he rebut en el meu feisbuc. <br /><br /><strong>JON, 04 maig a les 18:36 Notifica</strong><br /><br />Com m'has dit, et vaig enviar el misatge... per fer-ho as de anar a les "bafarades" que hi han adal.. o inclus més facil. tu envio...<br />____________________________<br />Barraques + Fires, o Palau de Congresos<br /><br />Bones Sr.Carles Pàramo,<br /><br />M'ha arrivat.... que si surts escoliit... vols construïr un palau de congresos en el Camping Baia, asobre subencionat per la Generalitat...Molt bé aquesta part.... tot seguit la part de on es construeix... es en el Camping Baïa si? aquí es la part que no m'agrada... ni ami ni a ningu... demoment crec que poca gent ho sap... aixó porta les consecuencies de treure fires.... i aixó a ningu li agrada ;-) ... No ho facis... i si vols guañar "NET" Diga-ho avans de les eleccions ;-) <br /><br /><br /><strong>El Carles Pàramo Ponsetí 06 maig a les 10:04 </strong><br />Aquesta informació, Jon, és intencionadament falsa. <br />Sí que l'anterior pla urbanístic preveia la construcció d'un Palau de fires capaç de generar llocs de treball, directes i indirectes, allà on tu dius, però ho han canviat i ara ja no és possible. <br />Nosaltres mantindrem les barraques i les fires i les millorarem. Per que no em truques i t'explico les alternatives?.<br />En tot cas, en contra dels que puguin dir els tòpic, sempre he jugat NET i mai he enganyat ningú i, a pesar de que ens coneixem poc, entenc que ets una persona responsable i intel•ligent, et demano no et deixis manipular i el millor que pots fer és, quan et diuen alguna cosa "rara", preguntar, com ara has fet. ET DONO LES GRÀCIES. <br /><br /><strong>El Carles Pàramo Ponsetí 06 maig a les 10:11 </strong><br />En la planificació de CiU al càmping Bahia s'hi preveia la construcció d'habitatges ppoo i un gran hotel amb palau de congressos i fires, com un que hi ha a Sitges. Per a crear llocs de treball i oferir habitatge a la fent jove i gran.<br />Però el tema de les fires no quedava oblidat ni hi queda ara mateix.<br />L'allternativa de CiU era, i encara pot ser, el que hem anomenat el Pulmó Verd, darrera la Ciutadella, entre el camí de les Arenens (mossos) i la riera de la Trencada, un gran espai de milers de metres quadrats on ubicar-hi l'espai de fires, i un gran aparcament. Tot envoltat d'un parc-bosc. Aquest espai queda més proper al casc de la vila, no te veins que es puguin quexar dels sorolls i està molt més ben comunicat.<br />Avui amb la crisi, t'asseguro que barraques i fires s'estaran molts anys allà on ara s'han fet.<br />Jon, ets jove però saps que per anar de barraques i de fires cal tenir diners i la gent honrada només els guanya treballant.<br />Als que et vulguin vendre la moto de la festa pregunta'ls que han fet per a crear llocs de treball?. <br /><br /><strong>El Carles Pàramo Ponsetí 06 maig a les 10:14 </strong><br />Jon, el que et deia, truca'm i en parlarem de tot una mica, fes colla amb companys i amics i passarem una estona divertida.<br />Per cert, el dijous 12 a les 20h al teatre tindrem al President Pujol fent una taula rodona amb els joves de Roses. M'agradaria molt que vinguéssis, t'asseguro que us agradarà.Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-73951122302521233362011-04-29T01:06:00.000-07:002011-04-29T01:29:12.620-07:00ESTUDIANT DE PERIODISME<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCFdnzwfdpAEIvbdxFcbon9JM92i8BipWbdrMKiJ8-2L_bYcLvdZT_5j3vvLsPzBH3DbU4hXAZxMgzXkFljfXyEdYGIrVUpOeK2Tgw_jvkztdPGEZmtqyfgkAeDWj3v6jy_puM-zJ2aJIH/s1600/20100908+M+VAYREDA+2.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 134px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCFdnzwfdpAEIvbdxFcbon9JM92i8BipWbdrMKiJ8-2L_bYcLvdZT_5j3vvLsPzBH3DbU4hXAZxMgzXkFljfXyEdYGIrVUpOeK2Tgw_jvkztdPGEZmtqyfgkAeDWj3v6jy_puM-zJ2aJIH/s200/20100908+M+VAYREDA+2.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5600919417193714578" /></a><br />Una estudiant de periodisme rosinca, la Laura Pons, m'ha vulgut fer una entrevista com a exercici pràctic pels seus estudis, el resultat és el següent<br /><br /><strong>Hola Carles, aquí li deixo les preguntes que m'agradaria que<br />contestés:</strong><br /><br />-<strong>Primer de tot, quins llocs ha ocupat al llarg de la seva carrera política?</strong> <br />Tinc una llarga experiència municipalista, vaig ser regidor d’Ensenyament, cultura, esports i festes entre 1987 i 1989. El 1991 CDC em va encarregar encapçalar la llista de CiU i vaig resultar elegit alcalde el 1993, càrrec que he mantingut fins el 2007, ara porto quatre anys de regidor i portaveu de CiU a Roses. A més he estat diputat provincial, responsable de publicacions primer i de cultura després entre 1991 i 1996, vicepresident primer de la Diputació entre 1996 i 1999 i president entre aquest any i el 2007.<br />Com a president de la Diputació he estat vicepresident de l’Associació Catalana de municipis i igual de la Federació Catalana de Municipis i president del Consorci de la Costa Brava i del Patronat de Turisme de la Costa Brava.<br />No he tingut cap càrrec de partit fins a principis del 2008 en que vaig esser elegit Delegat Local de CDC.<br />Avui soc candidat a l’alcaldia de Roses per CiU. <br /><br /><strong>-Des de quan ha sentit vocació per ella?</strong><br />Des de que tinc record, estudiant a l’Institut de Figueres, als principis dels anys seixanta ja parlàvem i “planificàvem” quan Catalunya seria independent. <br />De molt jove, abans de l’adolescència, escoltava sobre tot el meu oncle en Marcel Ponsetí parlar de política, sobre tot local, Ciutadella, aeroport de Girona, turisme, paisatge, com fer un poble bonic, etc.<br />Al poc de ser elegit alcalde un molt amic meu d’infància, avui difunt, em va dir que ell sabia que seria alcalde per que de petits sempre li deia que calia arreglar les voreres i que calia plantar arbres. <br /><br />-<strong>Què li va fer deixar la seva feina a la Caixa de Girona i presentar- se per a cap de llista de CiU?</strong><br />La feina no la vaig deixar mai per que se que en la política, i en la vida, la única manera de ser lliure és no essent dependent. No hauria fet política si aquesta hagués estat la meva única forma de guanyar-me la vida, no ho hauria fet.<br />Vaig demanar l’excedència forçosa que vol dir, amb dret a reingressar en el mateix lloc de treball, la llei ho preveu quan et presentes a un càrrec d’elecció popular. <br />Vaig llançar-me a assumir la responsabilitat d’encapçalar la llista de CiU i dedicar-me plenament a la política per que un grup de persones, als que tenia i tinc, en molt bona consideració m’ho varen demanar i em varen oferir el seu suport i, algunes, acompanyar-me en el projecte. <br />Lògicament tot això per que la meva il•lusió ha estat en veure progressar, el meu poble, la meva família i els meus amics. I em sento satisfet, així ha estat i per a que tot continuï per aquest camí, treballo cada dia.<br /><br />-<strong>Què entén per política, o millor dit, fer política?</strong><br />Servir, i per millor explicar-ho, manllevaré un poema d’en Salvador Espriu, un fragment del meu discurs en el ple de constitució de l’actual Consistori: <br /><br />Si et criden a guiar<br />Un breu moment<br />Del mil•lenari pas<br />De les generacions,<br /><br />Aparta l’or, <br />La son i el nom.<br />També la inflor<br />Buida dels mots,<br />la vergonya del ventre <br />i els honors.<br /><br />Imposaràs<br />la veritat <br />fins la mort.<br />Sense l’ajut<br />de cap consol.<br /><br />No esperis mai<br />deixar record,<br />car ets tan sols<br />el mes humil<br />dels servidors.<br /><br />El desvalgut<br />i el qui sofreix<br />per sempre són<br />els teus únics senyors.<br /><br />Excepte Déu,<br />que t’ha posat <br />dessota els peus.<br /><br />Si aquest poema te validesa com a propòsit de futur, encara te mes força llegir-lo al final d’una etapa, i llegint-lo puc dir que no m’he apartat mai del que escriu el poeta. Amb la cara ben alta i amb tota la dignitat. Com a persona he donat el temps, molts anys. Els millors anys de qui us parla els he dedicat conscientment al poble de Roses, manllevant-los de la meva família i dels meus amics que tots han patit i tots m’han ajudat. Gràcies a tots.<br /><br /><strong>-Són compatibles els càrrecs d'Alcalde i de President de la Diputació de Girona?</strong><br />Per a ser President de la Diputació, o diputat provincial o conseller comarcal, cal, prèviament haver estat elegit regidor, o alcalde, d’un municipi de la demarcació o de la comarca. <br />Altra cosa és la dedicació que un càrrec i altre et comporti, puc dir que els darrers quatre anys de la presidència de la Diputació es varen fer molt feixucs. Roses ha crescut molt en pocs anys i la complexitat del govern municipal requereix molt temps el que va provocar que durant dies i setmanes no pogués tenir ni un dia de descans i moltes nits amb obligacions.<br />Si la primera Presidència me la varen oferir sense haver-ho demanat, la segona la vaig acceptar a petició de CiU per necessitat de pacte amb ERC i havent demanat personalment a Mas i Pujol que m’alliberessin del càrrec. <br /><br /><strong>-La proximitat amb els electors, que implica la política municipal, és un avantatge o un inconvenient?</strong><br />Si busques una vida còmode és un inconvenient si t’agrada palpar la feina del dia a dia, viure el poble, és un avantatge i caure en el populisme, un perill.<br /><br /><strong>-Des del 2007, que va deixar de ser alcalde ha estat cap de l'oposició. Com ho ha viscut?</strong><br />Amb fermesa i sabent sempre el què feia. La comoditat estava en plegar però fer-ho significava deixar allò que tan t’ha costat, a tu i als teus companys, i això veient que el govern quedava en mans de persones que tu entens que no estaven allà per ideals sinó per interessos diferents, uns personals i altres econòmics.<br />També per lleialtat, prop de dues mil persones ens havien votat, m’havien votat, per a que les representés, tan en el govern com en l’oposició, deixar-ho hauria estat un frau. <br /><br /><strong>-Al llarg de la seva carrera ha viscut més alegries o desenganys?</strong><br />Al final quedaran els records amables i l’orgull per tot allò que has pogut contribuir a fer però ara mateix no puc negar que les males estones són molt presents però no és per causa de la política és per la lluita constant contra interessos obscurs i contra persones que entenen la política de manera perversa. Uns per ambició i els altres per interessos, manipulen, denuncien, i fan mal per aconseguir els seus objectius, gens honestos. <br /><br /><strong>-A CiU li ha costat tancar llista... Creu que això pot influir al resultat de les eleccions?</strong><br />Donar una imatge de confrontació sempre perjudica però ja és el que es buscava. Influències externes al CDC i UDC “de sempre” han influït i interposat molts entrebancs i ens han fet donar una mala imatge.<br />Altrament tenim l’avantatge de que som candidats prou coneguts i experimentats i encara a rel d’aquest coneixement molta gent de Roses, sabedors del que hi havia darrere d’aquest enfrontament ens veu més forts o més decidits que mai a mantenir la ideologia de CiU i a defensar un model de poble que lluita per la quantitat enfrontant-se als que sempre han viscut de la quantitat i els que tan els hi fa mentre puguin lluir la seva vanitat. <br /><br /><strong>-Quin és el punt fort del programa de CiU?</strong><br />L’estabilitat que doni prou capacitat al govern municipal per a ajudar a mantenir els llocs de treball existents i crear-ne de nous. Que, com es fa això?, ajudant empreses i empresaris amb mesures fiscals i, sobre tot, fent de l’administració un servei i no un entrebanc.<br />Deixo per una altra ocasió les infraestructures, prioritària l’escola Montserrat Vayreda i un aparcament a primera línea de mar, soterrat però amb una ubicació aprovada en referendem, com varem fer en l’elecció de la ubicació del port esportiu. <br /><br /><strong>-Què en pensa del govern quadripartit que ha governat a Roses els últims anys?</strong><br />Els diners perduts es poden recuperar, el temps perdut no. Ha estat nefast agreujat per la situació de crisi que vivim, no s’ha sabut reaxccionar.<br />L’ajuntament ha rebut en quatre anys més diners (+ de 10.000.000€)que els anteriors governs en deu anys. Algú ens pot dir com s’han gastat?, quants llocs de treball directes o indirectes que no siguin de funcionaris s’han creat?. <br /><br /><strong>-Perquè la població rosinca hauria de votar a CiU i no a qualsevol de les altres candidatures?</strong><br />Per tornar a l’estabilitat i retornar a l’eficàcia en el govern. No fem volar coloms i el nostre equip aplega experiència i joventut alhora. Una nova visió de la vida matisada pel realisme que donen molts anys de treballar per Roses. Sabem que cal fer i sabem com fer-ho i no ens fa mandra ni assumir riscos ni treballar intensament. <br /><br /><strong>Tot esperant que no hagi estat una molèstia Moltes gràcies, Laura Pons</strong><br /><br />Laura, tot esperant no hagi estat un conyàs, gràcies per permetre’m desfogar-me.<br /><br />Records!<br /><br />Aquest és el resultawt de l'entrevista que publico havent demanat permís a l'autora. És una esperança veure gent jove i vàlida interessant-se per la vida per que, qui dubta, que la política ens condiciona la via?Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-72308745292064466032011-04-25T03:44:00.000-07:002011-04-25T04:09:47.335-07:00ENTREVISTA A EL PUNT<a href="http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/399405-el-govern-quadripartit-ha-estat-nefast-per-a-roses.html"><a href="http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/399405-el-govern-quadripartit-ha-estat-nefast-per-a-roses.html"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-3ivhtFHJruHkVlhfYj1K4weoxZHNIbh4RMOnicToHhxB3h5SYZPK6hL04BoBFx_8XB4ddupkSDlrt8CeKWmSlcHa-A35Kvv_d6efZQin4ImMlKPIZI4lJ5nZdsgVRAmQ_K47I6xrsWw3/s1600/780_008_4307457_416dbdda4553cf0b33b01d121711224b.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 137px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-3ivhtFHJruHkVlhfYj1K4weoxZHNIbh4RMOnicToHhxB3h5SYZPK6hL04BoBFx_8XB4ddupkSDlrt8CeKWmSlcHa-A35Kvv_d6efZQin4ImMlKPIZI4lJ5nZdsgVRAmQ_K47I6xrsWw3/s200/780_008_4307457_416dbdda4553cf0b33b01d121711224b.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5599471346971472658" /></a><br /><strong>TITULARS </strong></a>CARLES PÀRAMO ALCALDABLE DE CIU A ROSES</a>“El govern quadripartit ha estat nefast per a Roses”<br /><br />Assegura que ha estat negatiu i que l'equip actual ha estat inoperant per efecte de “tants caps tants barrets”<br /><br />El candidat diu que la crisi no ha d'aturar els projectes i aposta per fer un referèndum per decidir on cal posar el pàrquing subterrani. <br /><br />Diu que hi ha dos models de creixement en joc i que el de CiU és el de futur<br /><br />25/04/11 Mar Vicente <br /> <br /><strong>A CiU li ha costat tancar la llista...</strong><br /><br />Que no hàgim presentat la llista fins ara no vol dir que hàgim deixat de treballar. Portem una feina de més de trenta visites a associacions pensant en el nostre programa.El nostre programa té una estructura; imagina't un arbre on hem anat penjant totes les iniciatives, projectes, demandes o mancances que les associacions ens han anat manifestant: més comunicació, una comunicació més sincera i més facilitats administratives. El programa està a punt per anar a l'impremta. Que hagi costat tant posar-se d'acord entre CDC i UDC no ha fet res més que esperonar-nos a demostrar que hem lluitat per tenir no una llista de noms sinó un equip de persones.<br /><br /><strong>Quina és la punta de llança del programa de CiU?</strong><br /><br />Prioritzar les mesures per assegurar que les empreses que tenen treballadors en actiu pervisquin i tinguin el màxim de facilitats i perquè les emprenedores siguin capaces de crear noves empreses i llocs de treball. Bolcar-nos en la idea que Roses sigui una destinació turística de primer ordre, sense fer volar coloms però assegurant que el que tenim continuï i millori.La dita diu que els clients costen més de mantenir que de conquistar.<br /><br /><strong>La crisi farà que no sigui un mandat de grans projectes?</strong><br /><br /><br />Al contrari, ha de ser un mandat per concretar i iniciar projectes importants. Proposarem un referèndum perquè determini el lloc per fer el pàrquing subterrani. Sempre amb la finalitat de crear llocs de treball, no només per l'obra sinó per la influència positiva que tindrà en el comerç i el turisme. S'ha de fer sense que signifiqui castigar els residents, com preveia el projecte actual amb 500 places de pagament en superfície. És intolerable. Com deia, és època de projectes importants. Ho vam deixar preparat i no entenem per què no s'ha fet la continuació del camí de ronda. Vull recordar que la crisi dels noranta va ser quan es van fer els passejos i la cobertura de la riera Ginjolers.<br /><br /><strong>Sí que hi haurà menys ajuts externs.</strong><br /><br />El port esportiu, 18 milions, es va fer sense ni un euro de fora i sense ni un euro dels contribuents. En aquest moment, sis anys després de la inauguració, genera beneficis, per enguany uns 600.000€. És l'únic port esportiu 100% municipal de Catalunya.<br /><br /><strong>Cap por, doncs...</strong><br /><br />Cap por. És que l'administració ha de fomentar l'obra. Ho dic perquè l'Ajuntament, a pesar del poc rigor amb la despesa –només retrec l'excessiva contractació de personal– està econòmicament bé.<br /><br /><strong>Quin balanç fa del mandat?</strong><br /><br />El balanç és absolutament negatiu. Han vingut diners com mai, deu milions entre els plans Zapatero i el pla de barris. Jo demano: quines obres s'han fet que justifiquin una despesa de deu milions? On han anat a parar? És greu aquesta inoperància total, que és producte de tants caps tants barrets, de quatre partits i cada un actuant pel seu compte. El quadripartit ha estat tan nefast a Roses com el tripartit a Catalunya. Una cosa bona que millorarem seran les barraques i les fires.<br /><br /><strong>Un bon resultat per a CiU?</strong><br /><br />Jo preguntaria al lector quin seria el millor resultat per a Roses. Que es facin aquesta idea i que pensin que perquè un poble progressi cal una estabilitat i unes persones que administrin que siguin rigoroses, honestes i treballadores. Que no pensin si són de dretes o d'esquerres, que no pensin qui els cau bé. Jo demano que es concentri el vot perquè Roses tingui un govern estable.<br /><br /><strong>Algú planteja les eleccions com un matx Pàramo contra Casamitjana. Què en pensa?</strong><br /><br />Això és simplificar les coses. A Roses hi ha dos models de creixement. L'un és el de Casamitjana i Bataller, que representen el passat, un creixement pel creixement. L'altre model és el nostre, que és el de la sostenibilitat, de la contenció.Som ecologistes no en el sentit estricte, però una destinació turística ha de mirar cada cop més per l'entorn de la vila, el patrimoni.<br /><br /><strong>Si calen pactes què farà?</strong><br /><br />No descartem ningú. Ho hem demostrat en la història: CiU ha donat suport a un alcalde socialista, a un del PP i ha governat tenint majoria amb ERC. Si algú vol veure la imatge d'algun partit obert i dialogant ha de mirar CiU.<br /><br /><strong>Espera una campanya dura?</strong><strong>Com interpreta l'increment de llistes?</strong><br /><br />Demostra que hi ha sensibilitats diferents i que molta gent veu l'Ajuntament d'una manera que no és la realitat. Intentar arreglar la realitat catalana des d'una regidoria d'un Ajuntament no serveix de res.<br /><br /><br /><strong>Dividirà el vot...</strong><br /><br />Sí que la quantitat de llista fa que molt vot es perdi i que no serveixi per a res. Estem en un moment en què moltes llistes poden fer que es mantingui la inestabilitat al govern.<br /><br /><strong>Han sorgit dues llistes xenòfobes. Hi ha problemes a Roses amb la immigració?</strong><br />No hi ha cap problema, hi ha un repte, molt seriós. Els que ho simplifiquen ho veuen com un problema.<br /><br /><strong>Queda per solucionar el problema de Santa Margarida. Què cal fer?</strong><br /><br /><br />El desembre passat, al Senat, CiU va presentar una modificació de la llei de costes que ha estat aprovada per CiU i el PP. Ara ha d'anar al Congrés i cal demanar que els 25 diputats del PSC votin a favor i el tema de Santa Margarida, s'Abanell i Empuriabrava quedarà resolt. Si continua votant en contra com ha fet, el problema perviurà molts anys. Pel que fa a la Gola de l'Estany, que és un problema diferent, el darrer govern del PP ja va dir el mateix que ara, que hi han trobat la solució. Li demanem al director de Costes que escrigui el que ha dit de paraula.<br /><br /><strong>Què passarà amb la zona industrial?</strong><br /><br /><br />No té cap problema. La resolució judicial ha promogut titulars però no va més enllà perquè ha quedat resolt amb l'aprovació del POUM. Quan el tripartit i la senyora Casamitjana la van aturar el 2003 va ser el pitjor atac que ha patit Roses.<br /><br /><strong>Parla del POUM...</strong><br /><br />La història del POUM, gràcies a Déu, ja s'ha acabat. Afortunadament les prioritats són unes altres...<br /><br /><strong>Aquesta serà una campanya dura?</strong><br /><br />En absolut. Per part nostra no ho serà ni ho ha estat mai, ni el 2003 ni el 2007 en que sí va ser molt dura però en una sola direcció, contra CiU. El que sí que demanaria per a veure quina serà la qualitat de la campanya és que l'actual quadripartit –ICV, GIR, PP i PSC– diguin si encara tenen viu el seu pacte. Nosaltres anirem en positiu i a explicar les prioritats: que la gent tingui feina a Roses, escoltar. Ens comprometem a fer una societat participativa.<br /><br /><strong>Què demana als seus votants?</strong><br /><br />Els demano confiança. I que els nostres votants es converteixin en la nostra veu. Que ens facin confiança i que facin entendre als que encara dubten si cal anar a votar, que quatre anys perduts són molt importants. Que el temps no s'atura i el que es perd no es torna a recuperar mai més. La base és que tothom es guanyi la vida, els que ja hi érem i els que han vingut de nou.<br /><br /><br />Perfil<br /><br />Carles Pàramo està actualment pre - jubilat. La seva vida laboral l'ha dedicat a una entitat bancària,Caixa de Girona, on treballava. Políticament, ha estat alcalde de Roses des de 1993 fins al 2007, quan, tot i guanyar les eleccions municipals, va ser desbancat de l'alcaldia per un pacte de quatre formacions polítiques. El 2007, aquell mateix any, Pàramo va deixar la presidència de la Diputació de Girona, càrrec que havia ocupat des de 1999.Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-67211321508121100802011-04-18T03:32:00.000-07:002011-04-19T00:54:04.937-07:00PER A CiU, MILLOR EQUIP QUE NO PAS LLISTA<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj575tgImG7I7jWZeMIClK_P451ZCDpwwT9MEeJnhkV-D083v7NdLPKGJO0U5TeDfHaX9iP9eIfZTaac1LXXkvCqxN3QdvKkGDr03wF3Mk_sl4uG24SODOv9NkPmk5coWyHONxYUXGt7w6_/s1600/DSCF7824+-+Copy.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 268px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj575tgImG7I7jWZeMIClK_P451ZCDpwwT9MEeJnhkV-D083v7NdLPKGJO0U5TeDfHaX9iP9eIfZTaac1LXXkvCqxN3QdvKkGDr03wF3Mk_sl4uG24SODOv9NkPmk5coWyHONxYUXGt7w6_/s400/DSCF7824+-+Copy.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5596876007817221394" /></a><br />Diuen que les coses quan més costen més s’estimen i és cert. Mai ens havia costat tant aconseguir tancar la llista de CiU i pot ser per això que la nova etapa que ara comença es converteixen en un repte que m’esperona fortament. <br /><object width="640" height="300"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Uv7zJ2Qj8J8?fs=1&hl=es_ES"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/Uv7zJ2Qj8J8?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="640" height="390"></embed></object><br /><br />Amb il•lusió i molt positivament per a CiU però pensant en Roses, sempre en Roses, hem de convertir el que molts entenen com a una simple <strong>llista de noms</strong>, en un <strong>equip de persones</strong> que, cohesionades al voltant de tres sentiments irrenunciables, l’honestedat total, la lleialtat entre el companys i l’esforç i el treball generós al servei del poble, de cada un, personalment i plegades en equip, ens presentem davant el poble de Roses per a guanyar-nos la seva confiança. <br /><br />És compromís meu fer que els companys, amigues i amics, que fa temps compatim ideals, <strong>Montse, Marc, Josep Maria, Ferdy, Paquito i Pere </strong>i els que ara s’incorporen, <strong>Sílvia, Sílvia, Anna i Ambrosio</strong>, es sumin al millor projecte que plegats hem de defensar, cal aconseguir un model de creixement que porti a Roses pel camí de la qualitat, física i moral. <br /><br />Seguint aquestes persones, fins a vint-i-tres, estan les que ens donen força més directament, dins la candidatura de <strong>CiU </strong>però encara n'hi ha moltes més, passen dels dos centenars les que ens recolzen des de la militància i encara n'hi ha més, superant els dos milers, les que elecció rere elecció, ens fan confiança. A tots ells em dec personalment i tots ells ens hi debem tot l’<strong>equip</strong>. <br /><br />Des d’aquest bloc personal, els dono la benvinguda i a tots ells m’ofereixo amb sinceritat per que, plegats, junts dirien els obamistes, se’ns vegi com una esperança de futur. <br /><br />Som l’alternativa positiva front a altres opcions o experiències que per molt respectables que siguin, no deixen de significar la pervivència d’un model de creixement absolutament caduc, el model que segeueixen és el que ens ha portat a la crisi actual. Paradoxalment, avui a Catalunya i a Roses <strong>CiU </strong>ocupa el lloc del progressisme real anteposat a una alternativa conservadora que ratlla la reacció. Treballem per mantenir un entorn sostenible i viure en una societat cohesionada i això per que no volem una societat de ciutadans “clients”. Defensem els valors de la república i per això treballam per un Roses que visqui en llibertat, igualtat i fraternitat. <br /><br />En aquest camí, <strong>CiU </strong>de Roses, la gent de Convergència i d’Unió, fan confiança a totes aquestes persones<br /><br /><strong>Montse Mindan, Sílvia Ripoll, Marc Danés i Josep Maria Masblanch</strong>, fins el el 5, <strong>Silvia Useros, Juan M., Ferdy, Fernandez, Anna Jorquera, Ambrosio Martínez i Paquito Sastre</strong>, fins el 10. Segueixen els amics <strong>Pere Juanola, Montse Sanjaime, Mª Àngels Urgell, Mònica Marco, Santi Buscató, Carles Feliu, Montse Murillo, Bouchra Cheri, Bouchdadi, Cus Sànchez, Quimet Prats, Vicente Blanes fins el vint-i-ú. Els molt estimats Mª Antonia Caballero i Pitu Godo </strong>que tanquen una llista que continuant la tradició es converteix en el nou equip de persones que les direccions de CDC i de UDC em confien per a liderar i per a guanyar de nou unes eleccions. Les eleccions del 22 de maig, pensant en el dia després, en el demà i els quatre anys que han de seguir. <br /><br />A tots els que això llegiu gràcies per la vostra deferència i a tots els companys i companyes, vells i nous, gràcies per la vostra generositat. <br /><br /><strong>Anem fent camí, anem fent història per que volem + per Roses</strong>.Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-15407254298113810772011-04-08T07:57:00.000-07:002011-04-08T08:04:23.325-07:00SOBRA LA ZONA INDUSTRIAL?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwIpJ4-jTy8_VWI0uZyKVqK_dakrNcD9wY99Uze97mERpUDkTU25TZ_huq1C_0d5ggzOhZag4nSxqdZUC7N7QpxmWAKDOId_VP895LjjQkivYKnfy2AnBGufGahur-bKG5Vf79SQ1rvsLy/s1600/SICILIA+2OO7+106.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwIpJ4-jTy8_VWI0uZyKVqK_dakrNcD9wY99Uze97mERpUDkTU25TZ_huq1C_0d5ggzOhZag4nSxqdZUC7N7QpxmWAKDOId_VP895LjjQkivYKnfy2AnBGufGahur-bKG5Vf79SQ1rvsLy/s320/SICILIA+2OO7+106.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5593228646990041474" /></a><br />Davant la crisi no valen només les lamentacions, també cal fer-hi front des del municipi, així, si fa poc, en l’anterior article, em referia a un possible pla municipal inspirat en el popular Barcelona, posa’t guapa! Com a proposta destinada a dinamitzar el sectors de la construcció i immobiliari, en aquesta nova aportació m’agradaria posar sobre la taula una alguna altra de les moltes oportunitat que a Roses li cal per ajudar a emprenedors i treballadors a crear o mantenir llocs de treball. <br /><br />El FEIL, el mal anomenat “pla Zapatero”, ha significat per les arques municipals l’entrada de 5,5 milions d’euros quantitat que si la sumem als més de prop de 8 milions pendents d’inversió i ja finançats del “pla de barris”, sense entrar a qüestionar si aquesta fortuna ha estat, o està, ben administrada, queda clar que de diners per a inversió no en falten. <br /><br />L’ajuntament hauria d’invertir a la zona industrial, hauria de construir les naus necessàries i de les dimensiones adequades per a cobrir la necessitat de les empreses rosinques que havien optat a la compra d’un solar i que encara tinguin la disposició de fer-ho. Si el problema que totes les empreses tenen en comú, avui, és el finançament, l’ajuntament, una vegada edificades les naus, cal que les llogui a llarg termini i amb opció de compra, a preu pactat. Amb això es solvataria el problema de finançament possibilitant el creixement o consolidació de les empreses que s’adherissin al programa.<br /><br />No cal dir que construir les naus significaria feina per a arquitectes, enginyers i/o tècnics locals així com tot el sector de la construcció, instal•ladors inclosos, tots obligatòriament contractats dins l’àmbit local, tota la cadena fins els qui venen mobles. <br /><br />Oferir un espai nou a la zona industrial significa un benefici pels qui necessiten créixer i, amb el trasllat des del centre de Roses, significa alliberar els veïns dels locals que avui ocupen dels sorolls, tràfic i molèsties que produeixen. Es cobririen així dos dels objectius proposats quan es va programar la zona industrial, objectius que des de CiU varem possibilitar tot i establint la corresponent exoneració o reducció d’impostos i taxes a les empreses que fessin el pas.<br /><br />Estem a poques setmanes de les eleccions municipals i per no ser acusat d’electoralista vull recordar que el juny del 2009 CiU ja va publicar el butlletí Parlem-ne titulat Pla anti crisi on s’explicaven aquesta i moltes amés. En cap cas es pot dir que estic improvisant.<br /><br />Han passat dos anys i no veiem que s’hagi pres cap mesura que ajudi a canviar l’estructura econòmica de Roses, no s’ha fet res en favor de la creació de nous llocs de treball, ni tan sols pel manteniment dels existents. Per contra, massa sovint llegim a la premsa noticies amb titulars equivocs que confonen creació de llocs de treball amb plans assistencials, plans d’ocupació, de feines a precari. Res per al foment real del treball i tothom convindrà en que cal canviar aquesta inèrcia. <br /><br />En el referit Parlem-ne es detallen tot un seguit de punts forts que cal remoure amb imaginació. Si algú recorda com varem ser capaços, a mitjans dels noranta, de crear la primera fira immobiliària del país, la Immofira, ens preguntem, per que no tornar a crear un sistema pel que els agents immobiliaris establerts i legalitzats a Roses puguin oferir al mercat nacional i estranger el producte immobiliari rosinc de forma neta i transparent, en lluita contra l’intrusisme?. Millorar la imatge del mercat immobiliari, venda i lloguer és molt convenient sobre tot si als fraus que sovintegen i afegim les conseqüències de l’actuació de l’Estat i l’ajuntament en tot l’afer de Santa Margarida. <br /><br />Zona industrial, sector immobiliari i construcció, ports, pesca i turístic, la possibilitat d’un Palau Firal per a fires i congressos, on estava programat, als terrenys de l’Incasòl i solucionar la dissonància que hi ha entre la oferta i la demanada d’habitatges, són temes que cal desenvolupar. Falten poques setmanes per a que els ajuntament renovin govern i a roses convé el canvi. Cal un govern seriós i eficaç i cal que aquest es posi prioritàriament a reactivar l’economia començant per racionalitzar l’administració.Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-89479949284671019942011-04-07T01:56:00.000-07:002011-04-07T02:57:01.312-07:00EDITORIAL DEL DIARI EL PUNT<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTl4F-4Wa-TnFzNdoQkTf7wu7B1OA6Yze3iDQ4igigH_R2tPuRhZTtwP6JWOzcv9RAzDpZkVUoK6r09xT-QAI5yB7EXZkSOOxtA4t9NXSOkz7_NZZ1zal8mhnfyb-lhdH9kcU4UhR-KjRX/s1600/elpunt.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 289px; height: 113px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTl4F-4Wa-TnFzNdoQkTf7wu7B1OA6Yze3iDQ4igigH_R2tPuRhZTtwP6JWOzcv9RAzDpZkVUoK6r09xT-QAI5yB7EXZkSOOxtA4t9NXSOkz7_NZZ1zal8mhnfyb-lhdH9kcU4UhR-KjRX/s320/elpunt.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5592778475433795634" /></a><br /><strong>El cas de la candidatura de<br />CiU a Roses</strong><br /><br />El Punt del 6 d'abril del 2011<br /><br />Roses es visualitza com l’excepció d’una etapa<br />de confecció de les llistes municipals de<br />Convergència i Unió sense conflictes. El moment<br />dolç que viuen els dos partits de la federació després<br />d’haver guanyat les eleccions catalanes i d’haver<br />format govern s’ha notat en aquesta etapa preelectoral.<br />El cas de Roses s’ha de considerar una<br />anormalitat en aquest procés. Que quinze dies<br />abans de tancar-se el termini de confecció de les<br />llistes, en la novena població més important de la<br />demarcació gironina, CDC i Unió no s’hagin posat<br />d’acord amb qui ha d’encapçalar la candidatura fa<br />que la federació nacionalista doni una imatge en<br />aquesta població que es podria qualificar de patètica.<br />A Roses es donava per fet, per la trajectòria i els<br />bons resultats anteriors, que el cap de llista seria de<br />CDC i ara Unió ho discuteix. Tot plegat fa pensar que<br />aquests últims mesos han passat coses estranyes<br />en el si d’UDC que poc tindrien a veure amb política.Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-49080594649589645192011-04-07T01:20:00.000-07:002011-04-07T02:13:32.445-07:00Tant costa escoltar?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP84ieeuR5ioLFUl4Nu1FK3pBmjVs-h6265QY03YsgJtFHQ7sec_Mq-dzi2AdlPDlez41dnvHhHYE-mhz-CLmKnkgbhvr6qdrPqyM8k5YPQFdJNv5nCI3GWplJoL0TaH7hywPo0Bofp3vh/s1600/20100303+ORIOL+PUJOL+017.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP84ieeuR5ioLFUl4Nu1FK3pBmjVs-h6265QY03YsgJtFHQ7sec_Mq-dzi2AdlPDlez41dnvHhHYE-mhz-CLmKnkgbhvr6qdrPqyM8k5YPQFdJNv5nCI3GWplJoL0TaH7hywPo0Bofp3vh/s320/20100303+ORIOL+PUJOL+017.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5592765778477147714" /></a><br /><br /><strong>En quatre anys n’hem après molt dels defectes propis i dels aliens. Sobre tot, hem après a escoltar.</strong><br /><br />A pesar dels entrebancs que anem trobant en la definició final de la llista de CiU per a les properes eleccions anem treballant amb la intenció d’omplir el programa de govern que volem oferir al poble de Roses amb realitats que cobreixin les veritables necessitats de la gent. Dia a dia ens anem trobant amb persones, associacions i entitats que públicament o calladament, treballen pel poble i que sovint tenen la sensació de que ningú escolta.<br /><br />Coincideixen tots, una vegada s’ha fet saltar la por a parlar clar, en que avui ens trobem davant un poder municipal que més que ajudar el que fa és intentar dirigir les seves iniciatives o inquietuds. Resultat, hi ha associacions de primera, poques, i la resta. Ni els que en un principi els hi eren propers se’n salven.<br /><br />S’ha burocratitzat tant i tant la relació entre entitats i ajuntament que fa basarda pensar en la feina que representarà en un futur proper desembolicar la troca. L’alegria amb la que s’ofereixen les subvencions normalment es converteix en frustració o decepció. Polítics i funcionaris van per camins diferents i els responsables de cada associació encarregats de la seva administració passen per calvaris que desemboquen en el desencís. <br /><br />No hi ha secrets, la proximitat del polític no pot ser mai a la lleugera ni esporàdica, cal un seguiment de la paraula donada i cal rigor en la resposta. No es pot prometre el que no és possible, per il•legal o al•legal, si abans no es modifica la norma fent-la adaptada a la verdadera necessitat.<br /><br />Volem fomentar la participació ciutadana sí o sí?, doncs cal arromangar-se. Cal escoltar atentament i sospesar peròs i contres i, si no pot ser, cal dir-ho, amb valentia. Si la resposta afirmativa és possible, cal prendre compromís i ajudar i assistir fins el final. Actuar diferent és demagògia i les conseqüències són la progressiva desmotivació del voluntariat. <br /><br />Ens fem nostres les darreres novetats en barraques, atraccions firals i activitats que s’han incorporat recentment en el nostre calendari festiu. Cal millorar allò que sigui millorable, cal escoltar tothom i cal que ningú quedi exclòs. No n’hi ha prou en explotar dos o tres èxits aconseguits en festes, són importants però no més que les tres-centes altres activitats festives o esportives que també són, any a any, un èxit de la gent de Roses. <br /><br />Sempre hem associat el verb canviar a millorar i no sempre ha estat així. Cal garantir que el canvis siguin per a bé. En la nova etapa cal establir un sistema de veritable diàleg entre associacions i ajuntament. Cada ú en la seva responsabilitat i sempre fent prevaldre la sinceritat, sense dobles jocs. Estem segurs de que és possible. En quatre anys n’hem après molt dels defectes propis i dels aliens. Sobre tot, hem après a escoltar.<br /><br /> <br />Publicat a Hora Nova del 05 04 2011Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-86626664152883189572011-03-31T09:46:00.000-07:002011-03-31T09:54:09.963-07:00CRISI POLÍTICA ENTRE ELS GOVERNS D'ESPANYA I CATALUNYA<a href="http://www.lavanguardia.es/opinion/articulos/20110331/54133989633/crisis-politica-entre-los-gobiernos-de-catalunya-y-espana-por-las-finanzas.html"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBjkTYTAd3U2vaj_10n8-BY9JP9inVRBtUIQRWpg3tPE8nvuenMllfAbcA2MmQ5Bwr-60YVNVvRhOPBx3Taz859Snp9TR4AuM3vLN_-HSoUfQxEvkpFk9W47nRxnsVShTCb0I8cIM-Z2T5/s1600/barb40.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 40px; height: 40px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBjkTYTAd3U2vaj_10n8-BY9JP9inVRBtUIQRWpg3tPE8nvuenMllfAbcA2MmQ5Bwr-60YVNVvRhOPBx3Taz859Snp9TR4AuM3vLN_-HSoUfQxEvkpFk9W47nRxnsVShTCb0I8cIM-Z2T5/s400/barb40.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5590287889623045202" /></a></a><br /><strong>Crisis política entre los gobiernos de Catalunya y España por las finanzas<br /><br />El Ejecutivo español pretende imponer un recorte superior al 20% y aplazar sus compromisos </strong><br /><br /><a href="http://www.lavanguardia.es/opinion/articulos/20110331/54133989633/crisis-politica-entre-los-gobiernos-de-catalunya-y-espana-por-las-finanzas.html">Article Jordi Barbeta a La Vanguardia d'avui, 31/03/2011 </a><br /><br /> Una crisis política sin precedentes entre los gobiernos de Catalunya y de España ha estallado como consecuencia de las pretensiones del Ejecutivo español de imponer a Catalunya una reducción drástica del déficit superior al 20% de su presupuesto, el doble del sacrificio que se mostraba dispuesto a hacer el Govern de la Generalitat.<br /><br /> El Ministerio de Hacienda ha rechazado por escrito el plan de viabilidad que le presentó el president de la Generalitat, Artur Mas, al presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, y que preveía una reducción del 10% en el presupuesto. No sólo eso, también ha comunicado que no va a pagar ahora lo que le corresponde a la Generalitat por el fondo de competitividad previsto en el Estatut, lo que le adeuda por los incrementos de gasto generados por decisiones políticas adoptadas por el propio Gobierno español, ni otros recursos en fase de negociación. Por ejemplo, el traspaso de la titularidad de los edificios de los hospitales de la Generalitat. En las últimas décadas, han sido gestionados a costa de la institución catalana, incluidas todas las reformas. La pretensión de la Hacienda española es que la Generalitat reduzca su presupuesto más del 20%. En total, 5.800 millones, una cifra descomunal que supondría reducir más de la mitad el presupuesto del Departament de Salut o renunciar al presupuesto entero de obras públicas.<br /><br /> El Govern de la Generalitat ha respondido rechazando de plano la pretensión del ministerio y desafiando al Gobierno. La gravedad de la crisis la puso ayer de manifiesto el conseller de Economia, Andreu Mas-Colell, un hombre caracterizado por su prudencia y por su obsesión por evitar el conflicto político, quien declaró ayer a RAC1 que el ajuste que le propone Madrid “es totalmente inviable”. “No creo que el Ministerio de Hacienda sea serio con este requerimiento –le dijo al periodista Jordi Basté– y por tanto he de concluir que nos están invitando a maquillar los números”.<br /><br /> Mas-Colell, un economista de reputación internacional, no parece muy dispuesto a poner su prestigio en tela de juicio, y ayer fue determinante: “Jamás adornaremos los números. Intentaremos cumplir nuestros objetivos de déficit, y si no lo logramos asumiremos las consecuencias, pero que quede claro y que lo escuche todo el mundo: nosotros no vamos a maquillar las cifras”.<br /><br /> La crisis entre los gobiernos de Catalunya y España ha trascendido a la prensa internacional antes que a la española. La crisis financiera portuguesa también afecta a España. La primera reacción fue positiva. Buena parte de la deuda de Portugal está contraída con bancos españoles. El rescate europeo serviría para pagar deudas. Sin embargo, las agencias de calificación están adoptando una actitud muy agresiva.<br /><br /> La obsesión del Gobierno español es cumplir como sea con los objetivos de déficits comprometidos con la Unión Europea. Obviamente, todo lo que tengan que recortar las comunidades autónomas y los ayuntamientos es desgaste político que se ahorra el Gobierno central.<br /><br /> En la Generalitat se sospecha que el Ejecutivo español se conformaría con una declaración de intenciones y un presupuesto ficticio que permitiera ganar tiempo, los meses suficientes para agotar la legislatura española. Observan como significativo que la cifra de déficit de 2010 aceptada respecto a Andalucía sea curiosamente del 2,99%.<br /><br /> “Quizá están convencidos de que dentro de un año ellos ya no estarán en el Gobierno y ya se apañará el que venga”, señaló a La Vanguardia un alto cargo del Govern. La filosofía del Ejecutivo catalán es ahora la siguiente: “Este Govern no va a poder ganarse las simpatías de la gente derrochando dinero, así que hemos de salvaguardar el único valor que nos queda, que es la credibilidad”.<br /><br /> Las espadas están alto y nadie sabe cómo se sale de este callejón sin salida. Hay que tener en cuenta que la mayoría de las comunidades autónomas están en campaña electoral y hoy por hoy están ocultando sus problemas financieros. Tras los comicios de mayo podría ocurrir que el Gobierno socialista sufriera por un lado el castigo electoral que vaticinan todas las encuestas y que al mismo tiempo aflorara la situación real de las finanzas españolas. Sin ir más lejos, en Valencia, ya se ha visto amenazado el suministro a los hospitales.<br /><br /> La situación, además de grave, está resultando políticamente muy paradójica. El PSC ha denunciado la “deriva antisocial” del Govern de CiU por el recorte del 10%, pero ayer un diputado del Congreso, Francesc Vallès, y una diputada del Parlament, Rocío Martínez-Sampere, salieron al unísono en defensa del hachazo propuesto por el ministerio: “Lo que se exige por parte del Gobierno español es el cumplimiento del objetivo de déficit del 1,3%, pero cómo se consigue este objetivo es responsabilidad del Govern de Catalunya”.<br /><br /> La actitud de los socialistas irritó considerablemente en la Generalitat, sobre todo porque “buena parte de los esfuerzos que hay que emprender ahora se deben a que el tripartito dejó un déficit sólo en el 2010 de 7.500 millones de euros”, señaló un portavozCarles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-30676580987550745872011-03-31T09:36:00.000-07:002011-03-31T09:45:55.975-07:00NO NOMÉS VIVIM DE LA POLÍTICA MUNICIPAL<a href="http://www.lavanguardia.es/opinion/articulos/20110331/54134000025/vuelve-la-sordidez.html"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNBtw2jzCJXkuM6PHpY-xDqiyWEEEh-MJqciGAJDMpeSjtRS-KliILHRU4D4_CEuamRLFiS014_CN9Px2espQkAukQLm9Ils5LFuoUZWASROWDoKXtBNyhFQi8QfIFsI0RELmv7YpqnOsK/s1600/enric-juliana2010_JPG_lite0.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 40px; height: 40px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNBtw2jzCJXkuM6PHpY-xDqiyWEEEh-MJqciGAJDMpeSjtRS-KliILHRU4D4_CEuamRLFiS014_CN9Px2espQkAukQLm9Ils5LFuoUZWASROWDoKXtBNyhFQi8QfIFsI0RELmv7YpqnOsK/s400/enric-juliana2010_JPG_lite0.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5590284997287224882" /></a><br /><strong> Vuelve la sordidez</strong></a>ETA, fenómeno intrínsecamente español, regresa como vórtice de un combate político descarnado <br /><br />Article del Sr. Enric Juliana a La Vanguardia d'avui, 31/03/2011 <br /> <br />En el rastro de Madrid venden papeles de ETA y no faltan compradores. El entorno del grupo terrorista ha decidido poner en circulación sus actas de las negociaciones del año 2006. Ácido sulfúrico. No hay que ser ningún lince para presuponer que estamos ante la venganza de los denominados abertzales ante la exclusión del grupo Sortu de la liza electoral del 22 de mayo.<br /><br />Venganza por una hoja de ruta incumplida, puesto que el PSOE ya no dispone de fuerza política para reabrir, ni que sea parcialmente, el denominado proceso de paz. Los de la capucha saben bien cómo funcionan los entresijos de Madrid. Siempre lo han sabido, puesto que ETA es un fenómeno intrínsecamente español. El poeta José Bergamín, católico, republicano y comunista, lo intuyó en 1977, cuando se apuntó a Herri Batasuna, recién regresado del exilio. Bergamín, español hasta los tuétanos, quiso provocar a todos. “Son los últimos españoles que merecen tal nombre”, dijo el autor del poema Ecce España (“Ni grande ni pequeña, sin medida, / enorme en el afán de su entereza, / única siempre pero nunca unida; / de quijotesca en quijotesca empresa, / por tan entera como tan partida, / se sueña libre y se despierta presa”).<br /><br />ETA es un fenómeno intrínsecamente español y sólo así se explica que el grupo terrorista vuelva a estar en el vórtice madrileño en el momento de su máxima debilidad. Estamos ante una estampa goyesca. Como ya ocurrió en el 2006, Alien se ha vuelto a colar en la cabina de mando y puede que no se mueva de ahí hasta la finalización del fatídico ciclo electoral. El Partido Popular ha comprado los papeles del rastro por varios motivos. Uno: porque considera a Pérez Rubalcaba el peor adversario electoral que le puede tocar en suerte. Dos: porque la herida del 11 de marzo del 2004 aún está abierta y la derecha sigue viendo en Rubalcaba al Rasputín que capitalizó en favor del PSOE el inmenso error de Aznar y Acebes. Tres: porque las formas en España se perdieron hace tiempo –¿las hubo alguna vez?– y el terrorismo es una pieza más del combate político. No hay zona de exclusión aérea. Desde que se extinguieron los ecos amenazantes del 23-F y Europa nos ofreció cobijo y subvenciones, todo vuelve a valer en el país que inventó la guerra de guerrillas. Cuatro: porque el PP quiere elecciones anticipadas en otoño, para asegurarse la mayoría absoluta e interceptar el tiempo aciago –inmediatamente después del 22 de mayo– en el que todas las administraciones locales y regionales, sin exclusión, deberán dejar de silbar para acometer dolorosos recortes (atención, mucha atención a lo que puede ocurrir en Valencia, donde los proveedores ya amenazan con no surtir a los hospitales públicos y la CAM alicantina ha quedado al borde del precipicio). Y quinto: porque los papeles del rastro, aun en el supuesto de que sólo fuesen parcialmente veraces, delatan que José Luis Rodríguez Zapatero alcanzó la presidencia del Gobierno sin tener una idea cabal de la historia de España.<br /><br />Han vuelto los tiempos sórdidos. Ayer quedó bien patente en la sesión de control en el Congreso. El PP ataca con todo lo que tiene a mano, incluidos algunos diputados que parecen salidos del guion de Torrente 4. Rubalcaba no llegará indemne al final de la legislatura. Zapatero –con su futuro civil en manos de la gran banca y de las demás empresas Ibex 35, la nueva cámara corporativa que tutela la política económica– vuelve a observar el espectáculo con frialdad neroniana. Si no estuviese abrasado en las encuestas, se presentaría. Carme Chacón, tenaz, voluntariosa, oblicua, aconsejada e inteligente con su estudiado mohín, ha decidido arriesgar y corre el riesgo de quedar atrapada por las hélices de las tres o cuatro conspiraciones madrileñas que en estos momentos están en marcha.<br /><br />El movimiento de esas hélices es a partir de ahora impredecible, de manera que, sin ánimo de pronosticar nada en concreto, aconsejo al lector que no pierda de vista a José Bono. Memoricen bien aquel correveidile de Augusto Monterroso: “Cuando despertó, Bono todavía estaba ahí”.Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-46157007336955048582011-03-09T08:01:00.000-08:002011-03-09T08:14:48.563-08:0020.000, no són prou per ajudar-ne 20?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2yhn74Bi1mxqZBSa52HReYIVIsqEfzJmj4CGdh2tq24ekmqyAlCQiTfRVJ-izksWzveBgjIk2DYaXymhtd_zESgHvuCcbYFCVXHDrA4u0Y2H5ZvLiFOAf-QVaA8j_RqVnwR_iYZXFBm9Q/s1600/2008+IMG_0005.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2yhn74Bi1mxqZBSa52HReYIVIsqEfzJmj4CGdh2tq24ekmqyAlCQiTfRVJ-izksWzveBgjIk2DYaXymhtd_zESgHvuCcbYFCVXHDrA4u0Y2H5ZvLiFOAf-QVaA8j_RqVnwR_iYZXFBm9Q/s320/2008+IMG_0005.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5582112706704574098" /></a><br /><<br /><br />Fa dies ens estem entrevistant amb les diferents associacions que formen l’entramat social de Roses. <br /><br />Ens estem veient i canviant impressions amb unes desenes de persones que, en exercici de la seva vocació fan un vertader voluntariat social.<br /><br />Dediquen bona part del seu temps i coneixements a solucionar molts problemes de la societat. Fan de la solidaritat una part de la seva vida i mereixen ser escoltats atès que són una font real de saviesa. Experiències de tot tipus, anècdotes de riure i històries de plorar fan la conversa agradable i, esperem, profitosa.<br /><br />A tots els diem el mateix, venim a escoltar. Us demanem ens expliqueu quins són els vostres projectes de futur i quina és la realitat de la que partiu. Amb què i quí compteu avui i quins projectes o necessitats preveieu per demà. <br /><br />No els oferim la carta als reis, no. En realitat no oferim res tangible només els hi obrim l’esperança de ser escoltats i . . . entesos.<br /><br />Ens hem vist amb molts i ens volem veure amb tots. Associacions però també empreses i empresaris i col•lectius de treballadors. <br /><br />Amb transparència. Sense fer promeses ni prendre compromisos irrealitzables oferim un futur de diàleg sincer. Estar a l’oposició ens ha asserenat, no n’hi ha prou amb treballar de sol a sol, cal preguntar i escoltar. <br /><br />No prometem ni ens comprometem a res en concret però si empenyorem la nostra dignitat a treballar amb fermesa per a solucionar els problemes que estiguin a l’abast d’un futur govern municipal.<br /><br />Darrerament ens hem entrevistat amb la presidenta i la junta de dues associacions bolcades a tractar nens i nenes amb afectats per diferents malalties o deficiències. Uns i altres fan molt bona feina i són pocs i els hi manca ajut i la seva tasca és imprescindible. <br /><br />En l’exercici de la transparència volem manifestar la voluntat d’ajudar-los, d’arribar on es pugui per a facilitar-los la tasca. S’ho mereixen, la seva mainadeta s’ho mereix per que, si a Roses som 20.000, entre tots, no en podem ajudar 20?. <br /><br />Gràcies a tots. <br /><br />Publicat al periodic Hora Nova del dia 08 de març 2011Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-39141917714716397352011-02-25T22:42:00.000-08:002011-02-25T23:15:42.163-08:00LLOCS DE TREBALL, ZODIAC I ZONA INDUSTRIAL<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGe_sLq0xWKMRVfAlMg8maVhDupDuFuFVveIsHJo0GB4wDj6zCh18jyqQwPdPKyZ80IxsLZap4iS65lOgaV-627vT5bDFPiLRZB_HE_9p6Z0g2OVfbhxORf2FIKyy5kIYKFFqDjJe2hav2/s1600/grupciu.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 100px; height: 160px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGe_sLq0xWKMRVfAlMg8maVhDupDuFuFVveIsHJo0GB4wDj6zCh18jyqQwPdPKyZ80IxsLZap4iS65lOgaV-627vT5bDFPiLRZB_HE_9p6Z0g2OVfbhxORf2FIKyy5kIYKFFqDjJe2hav2/s200/grupciu.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5577893447965265330" /></a><br />Entre exclamacions, la Sra. alcaldessa ha fet saber que l’ajuntament ha de fer efectiu el pagament que correspon a les quotes d’urbanització (*) de la parcel•la que Zòdiac ocupa a la zona industrial. Es presenta com a molt negatiu el fet de que l’ajuntament faci compliment dels compromisos adquirits el 1998 en compensació per la creació de 150 llocs de treball per un mínim de 15 anys. Si ells varen complir amb escreix atès que el nombre de llocs de treballs va superar els 200 de mitjana al llarg de dotze anys i encara continuen ocupant un munt de persones, cal preguntar-se, que hi ha de negatiu?. <br /><br />Dit això, des de CiU de Roses proposem la següent reflexió: <br /><br />Si el govern de CiU, per a sortir de la crisi dels noranta, amb menys d’1.000.000€ va aconseguir 200 llocs de treball de mitjana al llarg de 12 anys, quants llocs de treball nous ha aconseguit el govern Casamitjana amb els més de 5.000.000€ que els hi ha regalat el pla Zapatero?, quasi cap o cap?. <br /><br />Per igualar l’eficàcia La proporció hauria de ser de 5 a 1, és a dir de 200 a 1000. On són?.Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-68245956650087736752011-02-12T07:23:00.000-08:002011-02-12T07:38:49.246-08:00RESPECTA I SERÀS RESPECTATTothom ha pogut llegir el comunicat que el Grup Municipal de CiU ha emès per a clarificar quina és la nostra posició sobre la proposta feta per la Sra. Alcaldessa en el darrer Ple Ordinari.<br /><br />També tothom pot comprovar quines són les seves maneres quin és el seu tarannà en la “resposta” que ha publicat en la nova web, <a href="http://www.viladeroses.cat/story/resposta-de-lalcaldessa-al-comunicat-de-ciu">www.viladeroses.com </a>.<br /><br />Faltant a respecte no s’atorga autoritat, més aviat perd la poca que li queda i, cridant amb les majúscules, no demostra tenir raó, només intenta amagar el seu mal, la pobresa d’arguments.<br /><br />També en el <a href="http://www.viladeroses.cat/story/la-sra-alcaldessa-no-es-pot-anar-insultant-i-tractant-de-mentiders-com-ha-fet-pel-sol-fet-de-v">www.viladeroses.com </a>hem publicat una resposta, no pas per a fer-la entrar en raó, sinó per a demanar-li que, senzillament, respecti la discrepància política. <br /><br />Aquest nou comunicat el podeu llegir tot seguit: <br /><br /> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxgm_WpqzQUh5wq9Nb3Noz8TgjnswykeBQdWCNTcd2i2nzQ1bdhlM0LD5ecaXIUGZr4CV9toDLDE6EZd72UqYqGkZz6X5uSA7t6TiKlNvwwSFmSJLhrP-0qxJRSls_znmPvZHx6aHFurBc/s1600/grupciu.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 100px; height: 160px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxgm_WpqzQUh5wq9Nb3Noz8TgjnswykeBQdWCNTcd2i2nzQ1bdhlM0LD5ecaXIUGZr4CV9toDLDE6EZd72UqYqGkZz6X5uSA7t6TiKlNvwwSFmSJLhrP-0qxJRSls_znmPvZHx6aHFurBc/s200/grupciu.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5572827693248376802" /></a><br /> La Sra. Casamitjana, quan veu que la data de caducitat de la seva alcaldia li crema els dits, arremet contra el nostre grup i s’acarnissa en la persona del nostre portaveu. Ho fa amb una sortida de to que, de tan irada, ha posat en evidència el seu veritable tarannà. Podem dir que la màscara ja li ha caigut. <br />Les raons que el Grup municipal de CiU de Roses ha presentat en contra del projecte d’aparcament soterrat, sota la plaça de Catalunya, han estat exposats de forma respectuosa amb un sol objectiu, demostrar que si la Sra. Casamitjana presenta ara, a tres mesos de les eleccions, aquest projecte i ho fa sense l’aval d’un estudi econòmic i financer, encarregat per l’ajuntament, la seva intenció no és cap altra que tornar-nos a inundar de fum. Un fum que emmascari la realitat. Hem viscut quatre anys de displicència i ara ens volen fer creure, fent ostentació reiterada d’uns projectes que li han caigut del cel, siguin a Montjoi, a l’estació nàutica, a un Far oblidat i a un castell que no sap com omplir. Per que, on són les promeses? els creuers i els seus milers de turistes que tenien que portar, el túnel del vent que ens tenia que enlluernar o l’hospital que ens tenia que fer ciutat?. <br />Tornem al tarannà. Quan hom s’enfada amb tanta violència davant la crítica, és senyal d’intransigència o de prepotència?. El seu ego no admet la crítica? I, qui gosa contradir-la, és un enemic?. La democràcia no és això i nosaltres tenim l’obligació de denunciar el que no està bé o no veiem bé i cal que diguem que és intolerable que l’obsessió per mantenir la poltrona prevalguin sobre el seny i cal que denunciem que la precipitació o la improvisació la portin a hipotecar el poble, imposant un sistema de zones blaves sense que la proposta vagi acompanyada d’un estudi independent i contrastat i afegim que, al nostre parer, d’entrada no és just que la majoria dels veïns, de cop i volta, ens vegem obligats a pagar per aparcar a causa d’un projecte que ho és tot menys assenyat. <br />Que ens varem abstenir en el ple?, és cert. Mai hem votat negativament “per sistema”. Quan ho fem és per que l’evidència del plantejament ho demana. En aquest cas, l’abstenció va ser un vot de benèvol, en positiu i de confiança, que s’ha tornat en indignació quan hem pogut comprovar la inconsistència de la proposta i encara més l’hipoteca de futur que representa per a properes accions i inversions que caldrà fer quan algú es posi a treballar per a reprendre el camí del progrés, aturat durant els darrers quatre anys.<br />No és de rebut que pel fet d’haver posat sobre la taula els dubtes que el projecte d’aparcament aixequen digui i escrigui que diem mentides. Tampoc és tolerable que ho faci per pel fet d’haver explicat quins són els inconvenients que hom veu en aquest projecte ni tampoc per haver qüestionat l’honestedat d’una proposta que es presenta, de pressa i corrent, a tres mesos de les eleccions. <br />L’honor de presidir l’ajuntament d’un poble, vila o ciutat comporta l’obligació de respectar tots i cada un dels seus ciutadans, també els que discrepen de la seva forma de governar i és per això que li demanem reflexioni se sàpiga controlar. No es pot anar insultant i tractant de mentiders, escrit, com ha fet, en majúscules, pel sol fet de veure’s contrariada. <br />Sentim l’espectacle al que fa temps ens veiem forçats a compartir i demanem, si us plau, s’acabi ben aviat.Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-90525981825820211.post-63190375217102393212011-02-11T14:19:00.000-08:002011-02-11T14:23:28.942-08:00SANTA MARGARIDA AL SENAT, un pas endavant<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/368745-el-senat-acorda-instar-el-govern-estatal-canviar-la-llei-de-costes.html"><img border="0" h5="true" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqa7m5FXzF2Z4BoP11wy8NReMUUj1k1UwKNm4G83nmOp1-OGaf5s-RfcLd8z_0iiD52Y0WO07il_puWt5a9jOQ5q4VWxtXEN7W9Mw-IWcd7IKrd9S_Wr58sqhVSXYjSyK3lSz54fVoGYOW/s320/20100524+FA%25C3%2587ANA+STA+MARGARIDA+002.jpg" width="320" /></a></div><h1 style="background: white; line-height: 110%; margin: 0cm 0cm 2.4pt;"><span style="color: black; font-family: Arial; font-size: 20.5pt; line-height: 110%;">El Senat acorda instar el govern estatal canviar la llei de costes </span></h1><h1 style="background: white; line-height: 110%; margin: 0cm 0cm 2.4pt;"><span style="color: black; font-family: Arial; line-height: 110%;"><h3 style="background: white; line-height: 130%; margin: 0cm 0cm 6pt;"><span style="color: #333333; font-family: Arial; line-height: 130%;"><span style="font-size: x-small;"></span></span> </h3><span style="color: #333333; font-family: Arial; line-height: 130%;"><span style="font-size: small;"><h3><span style="color: #333333; font-family: Arial; line-height: 130%;"><span style="font-size: large;">El PSOE es queda sol votant-hi en contra</span></span></h3><h3> </h3></span></span></span></h1>Carles Pàramohttp://www.blogger.com/profile/16054341232550463373noreply@blogger.com0