ELS ARBRES DE L'AVINGUDA DE MONTSERRAT

A la web Roses Digital hi ha un comunicant, en Julian, que demana considerar la conveniència o no de mantenir els arbres que hi ha plantats a l’avinguda de Montserrat. Reconeix que un arbre mereix respecte, que és bonic però que, veient com estan plantats i a la vista del pobre manteniment que se’n fa, són prescindibles.
Només a títol personal li puc dir que te bona part de raó. Salvada la bona intenció de la plantada, vista l’experiència, podem dir que la configuració urbana de l’avinguda de Montserrat és millorable i que hi cal actuar. Avui a Roses ja tenim exemples de com millorar el disseny de les voreres, sabem el que funciona més o menys.
Fa només quinze anys, posar arbres, a Roses, era un objectiu prioritari. Roses era una Vila que, en llenguatge juvenil, "passava" dels arbres, només asfalt i ciment. Arbres ben pocs, els que restaven de temps passats i encara amenaçats des de l’ajuntament. Em venen a la memòria els que hi havia prop de la desembocadura de la riera la Quana, els de la plaça Catalunya i altres casos d'arbres desapareguts i mai substituïts. Encara recordo, de la infantesa, les protestes per la desaparició dels arbres de la carretera de Figueres i recordo, també tristament, la substitució dels arbres de l’avinguda de Rhode per palmeres. De la mateixa manera que existeixen poblacions que es diuen “antitaurines”, a Roses, semblava érem “antiarbres”.
Fins a 4.000 arbres s’han plantat amb els governs de CiU i gaire bé podem dir que es va començar amb la plantada dels arbres de Jaume I, Cap Norfeu, Puig Rom i Montserrat. Encara que avui faci riure, va ser un projecte trencador, fet en una època de forta crisi en la construcció i que va crear polèmica entre els veïns i oposició política. Els resultats estan a la vista. Algú s’imagina l’avinguda Jaume I sense cap arbre?, ni un?, i l’avinguda de la Quana?, doncs així ens ho varem trobar.
Un dels objectius dels governs que s’han succeït en els darrers anys ha estat augmentar la qualitat de vida millorant la imatge de tota la Vila i ho hem aconseguit “naturalitzant” els nostres carrers i places amb la plantació d’arbres. Per a mi una arbres és una escultura vivent. El retorn dels arbres al llarg del quilòmetre i mig que te l’entrada de Roses, venint de Figueres, ha estat una conquesta ideològica que varem reblar amb la plantada de més de mil rosers. En el poble, Vila o Ciutat, de Roses no hi havia ni un sol roser plantat a la via pública. Roses sense roses. Són petites i grans conquestes que avui no donem importància però que ens varen provocar alguna batalla contra opositors que per estrany que sembli, en varen sortir. Per posar un exemple singular, amb orgull, podem dir que el de Roses, és l’únic port esportiu de tot Catalunya on s'hi han plantat arbres, prop de dos-cents.
No vull explicar “batalletes”, només he posat sobre la taula algun antecedent per ajudar al debat, per a poder dir, sense complexos, que avui a Roses ens podem permetre el luxe de plantejar substituir un o uns arbres sense por a ser titllats de ser "antiarbres".
Planificar un nou disseny per a l’avinguda Montserrat és una necessitat, continuar racionalitzant els espais per a vianants en múltiples carrers de la zona que queda per sobre, fins a la Gran Via, és una obligació. Anar a peu pels carrers Colom, Gravina, Mn. Carles Feliu, etc, és un problema, passar-hi amb un cotxet per a mainada, el carret de la compra o amb les dificultats de les persones amb mobilitat reduïda, és una temeritat.
La proposta del comunicant de Roses Digital, en Julian, cal que algú se l’escolti.