LA NEVADA PORTA CUA . . .

En el seu bloc, la Magda, dona la seva visió de la nevada i ho fa amb un relat ensucrat i narrant una situació menys èpica del que pretén. És el seu estil i no m’hi hauria referit si no fos per que, avisat de la seva existència, veig que el tema no serveix per a res més que d’excusa per a carregar, altra vegada, contra la meva persona, una obsessió que l’hauria de preocupar.
És fals que no truqués per oferir-me. Fins tres vegades vaig trucar el regidor Àngel Tarrero sense aconseguir parlar amb ell. I si la Sra. Alcaldessa em necessitava, corresponia a ella, que disposa de tots els mitjans, trucar-me o fer-me trucar per algú o, fallant la telefonia, fer-me buscar. La nevada, en si mateix, llevat dels problemes de mobilitat i la previsible caiguda dels subministrament elèctric, no ha creat situacions que no haguéssim viscut més d’una vegada i per això, dins l’obra de govern de CiU hi ha la creació dels dispositius que han de resoldre aquest tipus de situacions. Tenim presents aiguats, incendis, explosions de gas i situacions excepcionals, com la bomba d’ETA, de trist record, tots imprevisibles. De la nevada de dilluns, segons la Generalitat, l’alcaldessa en tenia avís i no ens en va dir res. A més, la Sra. Alcaldessa, sabia que fins les dues de la tarda vaig estar atrapat a l’autopista, intentant arribar a Roses provinent de Girona, on havia anat per una obligació inexcusable. Ho sabia per que vaig avisar amb temps que no arribaria a l’hora a la reunió prevista amb Costes.
La veritat és que en cap moment vaig veure motiu de perill, per confiança, no per despreocupació. Vaig veure que tothom qui tocava estava al peu del canó, treballant, i vaig restar tranquil. La tranquil•litat que dona la confiança de saber que tot funciona segons el que està previst i la confiança de que una persona responsable, com és en Tarrero, faria el que li tocava. Tan tranquil estava que me’n vaig anar fins al Mas de Can Pairet a veure si la Rosa necessitaven ajut i vaig estar a la llotja, amb el President i altres pescadors, per a veure si totes les barques havien entrat bé i vaig anar a veure el més petit de la família. Poca cosa més.
He viscut aquests dies sense cap neguit, sabedor a l’ajuntament hi varem deixar un equip humà professional i experimentat que sap estar. Persones motivades i responsables que saben que cal fer en casos com aquest. No faré el ridícul anomenant-los, “maternalment”, com fa ella, un per un. No cal, ells saben que, quan tocava, sempre, ens varen tenir al seu costat, no per fer-los-hi petons i moixaines, sinó, per posar ordre i coordinar les seves propostes.
Això sí, vaig renegar, com la majoria, del mal servei de les companyies elèctriques i telefonia i vaig pensar en la logística del poble i, en veure llum als grans hotels de Santa Margarita, vaig donar per fet que tot funcionaria segons el que està previst. Els hotels a punt per emergències, els treballadors del poliesportiu disposats a passar-hi la nit, la policia i els bombers obrint pas i les visites de rigor a les persones que viuen aïllades o que no es poden valdre i les brigades escampant sal. Tot està establert en els protocols i estava segur, equivocadament, que l’alcaldessa o algú altre, quan es va rebre l’avís, haurien encarregat el corresponent generador per assegurar el subministrament d’aigua. Tampoc va funcionar el generador elèctric de l’edifici de l’ajuntament. Conseqüència, sense aigua tot el poble i sense ordinadors la policia.
La Magda s’hauria d’esmenar i començar a afrontar la seva responsabilitat al cap del govern municipal. Cal que afronti la realitat sense fer veure fantasmes que no existeixen. Ningú li posa cap pal a la roda. El seu poder i la seva llibertat només està limitats per les pròpies contradiccions.