Llegir la noticia que diumenge passat publicava La Vanguardia sobre els resultats de l’enquesta sobre la intenció de vot dels catalans cara a les properes eleccions al Parlament és francament agradable. Catalunya necessita un canvi de govern i el poble està en camí de provocar-ho.
No cal dir que com a convergent estic content però en cap cas cofoi. Primer de tot cal prendre les dades de l’enquesta amb precaució, donant-hi el valor just que tenen. Viure amb optimisme és bo però no ens ha d’amagar la realitat. I la realitat és que Catalunya te l’oportunitat d’aconseguir un nou Govern que sigui capaç de redreçar la incertesa en que vivim.
A l’Oriol Pujol i a l’Artur Mas els hi he sentit parlar d’humilitat i de serenor. La humilitat de la que s’han amarat en tot el temps en que han estat allunyats dels òrgans de poder i de la serenor de prioritzar el progrés per sobre de qualsevol altre consideració. El que alguns veuen un defecte per a nosaltres és una virtut, ni sectaris ni venjatius, un calaix per a posar-hi els greuges i la mirada neta pensant objectivament en com millorar el futur de Catalunya.
Anem a les eleccions esperant que el poble ens doni la confiança i ens permeti treballar sense mirar enrere, aprofitant tot allò de bo que s’hagi fet i proposant noves mesures que portin el progrés i el benestar, moral i material.<>
No cal dir que com a convergent estic content però en cap cas cofoi. Primer de tot cal prendre les dades de l’enquesta amb precaució, donant-hi el valor just que tenen. Viure amb optimisme és bo però no ens ha d’amagar la realitat. I la realitat és que Catalunya te l’oportunitat d’aconseguir un nou Govern que sigui capaç de redreçar la incertesa en que vivim.
A l’Oriol Pujol i a l’Artur Mas els hi he sentit parlar d’humilitat i de serenor. La humilitat de la que s’han amarat en tot el temps en que han estat allunyats dels òrgans de poder i de la serenor de prioritzar el progrés per sobre de qualsevol altre consideració. El que alguns veuen un defecte per a nosaltres és una virtut, ni sectaris ni venjatius, un calaix per a posar-hi els greuges i la mirada neta pensant objectivament en com millorar el futur de Catalunya.
Anem a les eleccions esperant que el poble ens doni la confiança i ens permeti treballar sense mirar enrere, aprofitant tot allò de bo que s’hagi fet i proposant noves mesures que portin el progrés i el benestar, moral i material.<>
1 comentari:
Les enquestes s'han d'interpretar, mai llegir.
El que sí és cert és que el tripartit fa aigües i per tant CiU puja.
Però no oblidem de quin peu calcen a can Godo. I ho podrem comprovar quan el Periodico publiqui una altra enquesta.
Per cert, recomano llegir la rèplica de Laporta a l'enquesta, segurament mai ningú havia opinat des d'una tribuna tant alta contra el "Conde".
Publica un comentari a l'entrada