Si vivíssim en un estadi ideal, les persones que ens agrada la política i ens hi impliquem directament, hauríem de disposar de tot el temps per a treballar en positiu, sense perdre el temps en trifulgues inútils. Per no començar-ne una de nova, m’abstinc de senyalar ningú dels qui estan interessat de que això sigui així i deixo per entès que tothom sap que el que busquen és precisament això, fer perdre el temps i evitar que en la política prevalgui el seny i la capacitat per formular propostes de futur.

Fa dies torno a tenir sobre la taula el programa de govern que la gent de CiU presentàvem cares a la legislatura que ja s’està esgotant, només queden tretze mesos, i l’eslògan que encapçala el fulletó que el resumia deia així: "L’estabilitat ha fet possible la millora de Roses i volem, amb el vostre suport, que segueixi així". A continuació i havia frases destacades com: “Vivim del turisme, conservant el nostre patrimoni històric i natural mantenim la nostra identitat com a poble”, Tots hem de poder fer realitat les nostres oportunitats a Roses, tots hem de poder guanyar-nos la vida i prosperar”, “Ho hem dit i ho hem fet, amb el POUM varem dissenyat una població amable en el sentit urbà, sense perifèries, (barris) i amb tots els serveis a l’abast” i “Seguirem garantint que tots puguem viure a Roses en pau i en convivència i amb els serveis necessaris per a poder viure tranquils”.

El missatge és evident i continua vigent. Cal treballar per que el principal motor de la nostra economia, el turisme, sigui durable i de qualitat i s’ha demostrat que per que sigui així la proposta de creixement infinit no és vàlida. Quantitat o qualitat?, Roses no pot solucionar els problemes de mig món ni resoldre les ambicions de l’altre mig. A més, els especialistes valoren, cada vegada més, les destinacions amb identitat, dit d’altra manera, la identitat d’un poble forma part de l’oferta turística si es vol que sigui de qualitat.

L’administració no solsament no ha de posar traves a les iniciatives privades i als emprenedors, generadors de treball i riquesa, sinó que s’ha d’esforçar en trobar un equilibri que, mantenint un mínim de qualitat en tots els sentits, es hi donin totes les facilitats. Cal que tothom trobi les seves oportunitats a, o des de, Roses.

El POUM que CiU va aprovar era una proposta moderna i sostenible, el que la realitat acabarà imposant, el que ara ens imposa qui ara governa, és tornar al model de creixement dels boom turístic dels anys 70 i 80, la única proposta que ens ha de neguitejar és la proposta per fer una barri amb mil nous habitatges, darrere la piscina municipal. En aquest sentit, cal no trencar l’equilibri social i cal que Roses es mantingui en pau i que aquesta es basi en una bona convivència. A Roses som els que som, tenim una nova situació social i hem de procurar que les amenaces no creixin i es converteixin en oportunitats i cal que les aprofitem. Avui, des de la política, ens hem d’esmerçar en que ningú quedi marginat i, fugint del maternalisme mal entès, cal ajudar qui ho necessita de veritat, posant tot l’èmfasi en ajudar qui s’ajudi ell mateix, qui lluiti per sortir-se’n.

Feta aquesta reflexió, tenim dret els qui varem ser elegits per a representar i governar el poble a treballar sense coaccions? Podem oferir propostes sense rebre insults? Podem dedicar el temps que avui ens fan perdre les injúries, per veure i experimentar que passa en el món, quines solucions s’hi donen i quines serveixen per a Roses?. Fins quan no ens deixaran tranquils?.