.jpg)
En Miquel aplega uns coneixements molt valuosos, la seva estirp correspon a la d’una família que representa, en si mateixa, la tradició turística rosinca. Ningú els hi pot discutir el títol i en Miquel encarna tot el que de positiu te aquest fet inqüestionable.
L’altre gran valor que l’acompanyarà sempre més és el d’haver estat regidor d’uns governs municipals que han portat a Roses a convertir-se en el que és avui, una destinació turística de primer ordre.
En el discurs de presentació de l’adhesió de Roses a la xarxa Estació Nàutica, en Miquel va pecar de modest però les seves rialles sorneguers el traeixen. Com no podia ser d’altra manera, va anar desgranant, un per un, els principals atractius que Roses avui pot oferir. Va estar institucional i no partidista. Quan anomenava o quan en les diapositives anaven apareixent, els passejos, les platges, encara ben cuidades, els camins rurals i costaners. els monuments recuperats, el mateix teatre i la resta d’infraestructures esportives i culturals i el port esportiu, únic municipal a tot l’Estat. A cada referència, a en Miquel, li venia al cap tot la il•lusió, tots els entrebancs i totes les superacions i, a la boca un somrís, el que dona la satisfacció de la feina ben feta.
A en Miquel li agrada la política però en Miquel va saber ser institucional. No va deixar ni tan sols entreveure la seva participació en l’origen de la majoria de les infraestructures i atractius que avui ens permet estar dins l’organisme Estació Nàutica. Ni les característiques físiques que ho permeten ni les jurídiques que emanen dels estatuts que les regeixen. La participació dels privats en la promoció de la Vila, acompanyant i professionalitzant, l’esforç municipal en la promoció turística casa perfectament o es absolutament coherent amb el que hem defensat tant temps.
Prou que hem lluitat plegats per aconseguir aquesta implicació i només ell ho ha aconseguit. És a partir de la seva col•laboració econòmica que els gestors turístics poden tenir una ascendència explícita quan al model promocional de la Vila. En Miquel que, en la seva etapa de regidor de turisme, va aplicar tots els criteris d’austeritat i eficiència que practica a nivell empresarial, fa anys que ho te clar. Com te clar i per això varem treballar fort, que cap establiment es pot començar a promocionar sense estar preparat en els elements bàsics, el pobles tampoc. Han estat molts anys de feina callada, de bastir l’edifici, sense lluir abans d’hora, i ara, comença a ser el moment de posar-lo en els circuits que excel•leixen en la promoció.
Amic Miquel, tu saps que la feina no s’ha acabat i que a als clients o visitants, costa més de mantenir-los que no pas de conquistar-los i vull recordar un aforisme que tu em vares transmetre: el turisme és com el foc, serveix per a cuinar els nostres aliments però, si es descontrola, ens pot cremar tota la casa. Sostenibilitat no vol dir altre cosa que seny, contenció en el creixement, ordre, cohesió social, paisatge i identitat.
Per molts anys!.
Aquesta noticia la podeu llegir a El Punt Digital d'avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada