PLA ANTI CRISI ( I )

Qualsevol pla anticrisi ha de fer propostes de present pensant en el futur i analitzant el passat i partint d’aquesta base i lamentablement sense que ningú se’n fes gaire ressò, no fa gaire temps, el Grup Municipal de CiU va publicar i repartir un butlletí amb el mateix títol que aquest article. En base al nostre programa electoral, el del 2007, varem desgranar tot una sèrie de propostes que oferíem al govern rosinc amb un ànim plenament constructiu, propostes immediates i a mig i llarg termini.
La gent de CiU, els que ho sentim i ens movem en la política des de fa anys només motivats per la voluntat de servei al país, podem lluir un balanç positiu quan a la nostra capacitat de superar la política del instint per exercir la política de la responsabilitat.
Aquesta mateixa setmana el grup parlamentari de CiU, al Congrés dels Diputats a Madrid, ha tornat a ser exemple de com es pot estar a l’oposició i, alhora, contribuir al bon govern. Zapatero ha caigut en el descrèdit i el PSOE no troba suport ni per a unes mesures extraordinàries i absolutament transcendents, el PP fa deixadesa de la seva responsabilitat, com ja ha passat en altres vegades, també amb els papers canviats, CiU ha tornat de salvar la situació, no per afavorir el govern de torn sinó per a ajudar l’economia espanyola el que vol dir, i ara per ara sembla que no hi ha remei, la catalana.
Al butlletí, Parlem-ne, hom hi pot veure desgranades un seguit propostes que podriem donar resultats a curt, mig i llarg termini. Parlant del territori oferim idees a partir de la Zona Portuària, del que es proposava com a Zona Hotelera i Palau Firal i de Congressos a ubicar en les finques que varem propiciar que l’Incasòl comprés al càmping Bahia i a la Zona Industrial, encara avui, després de set anys de govern tripartit a la Generalitat i tres del particular quatripartit rosinc, aturada. (llevat de Zodíac, un capítol apart).
Hi tractem les mesures que proposem per a dinamitzar la construcció, volem dir la multitud de petites empreses de totes les especialitats que intervenen en la edificació i manteniment o millora dels edificis, públics i privats, amb diferents programes entre els quals, a títol d’exemple, un “Roses, posa’t guapa”.
Hi ha diferents propostes que segur poden ajudar la competitivat de la totalitat les empreses i empresaris de qualsevol sector com és la rebaixa immediata de la pressió fiscal i la racionalització i agilització de la burocràcia municipal, especialment pensada per a noves iniciatives i joves empresaris.
Igualment hi ha mesures aplicables immediatament per a la millora de la nostra oferta turística, des de les vessants pública i privada. A les al•ludides facilitats fiscal, burocràtiques i de foment de la renovació de locals i instal•lacions ofertes al sector de la construcció, cal afegir-hi una correcta utilització dels recursos dedicats a la promoció de la qualitat, sense despesa inútil o de fantasma i fent rendir el diner públic. El turisme s’ha de beneficiar de l’activitat inversora de l’ajuntament com també s’ha de beneficiar de accions innovadores per a Roses i explotades amb èxit en altres localitats com seria el foment de les cooperatives laborals en aquella part de la oferta que hi ha encara és verge i tot aprofitant l’existència dels Parcs Naturals existents dins el nostre terme municipal i els terrenys que hi varem adquirir.
Proposem disposar d’una Formació Professional realista i ajustada a la demanda professional que hi ha per Roses, cal ser conscients que cada any s’incorporen al mon del treball algun centenar de joves nois i noies que no poden o no volen anar a La universitat i que convé tinguin una formació el més especialitzada possible, com a inversió de futur. Si podem invertir en la Ciutadella més enllà del que s’havia fet fins ara, la seva mínima recuperació i dignitat, si proposem “centres culturals”, SUF i a Ca l’Anita de l’Estanc, i si ens hem gastat en un dos anys cinc milions d’euros en no sabem què del mal anomenat Pla Zapatero sense que això hagi portat ni un sol nou lloc de treball, no podem finançar una escola d’oficis capaç de formar els joves?, també els arribats a última hora o els despenjats del sistema?.
El butlletí Parlem-ne conté moltes altres iniciatives, està molt meditat i és realista, per això, amb el beneplàcit de la direcció del setmanari em proposo acabar l’exposició en un altre article. Només ens podem despreocupar si tenim la solució pels problemes que ens preocupaven.

Publicat al setmanari l’Empordà de 8 de juny del 2010