OBRES, ESCÀNDOL O JUSTIFICACIÓ

És sabut que l’obra pública, de forma endèmica i proporcionalment a la seva complexitat, pateix d’uns increments de costos que, analitzats, sempre es justifiquen per l’execució de tot allò que els tècnics redactors han estat incapaços de preveure en els projectes i/o, també, per les millores que, sobre la marxa, encara que degudament justificades, l’ajuntament acorda introduir.
Aquesta realitat, difícil d’entendre, també per a mi, és real i omnipresent. Fins allà on puc arribar, per experiència, puc dir que no és controlable per part dels polítics gestors, tota la responsabilitat recau sobre el quadre tècnic, de direcció i control de l’obra. Són ells els qui, amb els seus informes, avalen les modificacions. La responsabilitat política, molt important, no cal dir-ho, recau en el fet de decidir si s’accepta, o no, la modificació proposada, havent fet, segons el propi criteri, valoració del cost i de l’oportunitat.
Però no tot s’acaba aquí, el procés descrit, normal en totes les administracions, des de l’oposició, es pot utilitzar com a instrument d’atac o de desprestigi del governant de torn. Maquiavèl•licament, hom es pot manifestar escandalitzat per les quantitats pagades “de més” als contractistes. Una oposició, mancada d’escrúpols, pot utilitzar qualsevol modificat per a aixecar el dubte sobre l’honestedat dels polítics, adversaris, del govern. Obviant, és clar, les garanties que el procediment administratiu estableix. Obviant que la bondat els pagaments ve avalada pels tècnics i per la intervenció municipal.
Malauradament, quantes vegades, partits i persones que avui estan en el govern rosinc varen maniobrar, fent comentaris i preguntes capcioses, amb la única finalitat de posar en dubte l’honradesa dels nostres governs?, moltes. Ho varen fer a rel de les obres de la cobertura de la riera dels Ginjolers, de les obres de reurbanització de Santa Margarida, de Mas Fumats, de La Llosa, La Garriga, del Teatre, dels camps de gespa artificial, de la piscina, per totes. Des de l’obra més grossa, el port esportiu, fins la més petita, el darrer bloc de nínxols del cementiri.
Ens ve al cap allò de “el temps ho posa tot al seu lloc” i comprovem que és cert. Veiem com els antics inquisidors, asseguts a la poltrona de l’alcaldia o de la Junta de Govern Local i reconfortats per un bou sou, han deixat de banda la seva facilitat en escandalitzar-se. Ja no són crítics amb cap obra ni qüestionen aquest o aquell constructor, tampoc veuen fantasmes ni compten, una a una, les “varilles” o els metres cúbics de formigó, no. Ara, per a ells, tothom és honest, tècnics, polítics i contractistes de tota mena, també els que alguna vegada varen formar part, com a candidats, en les seves llistes electorals.
L’estil de fer política de CiU és molt diferent. No està, en absolut, en el nostre ànim escandalitzar-nos, ni que sigui maquiavèl•licament, pels, cada vegada més exagerats, modificats d’obra, tampoc anirem tribunals amb qualsevol excusa ni, amagats sota cap pseudònim, farem abús de cap dels fòrums digitals.
Fa prop de quatre anys que treballem per a Roses des de l’oposició. En aquest temps hem après moltes lliçons. Una, que ens ha de servir, fins on la manca de comunicació pot perjudicar els polítics en exercici del govern!. No em refereixo a la manca de comunicació, entenent aquesta com la propaganda o la publicitat que més es practica, la del farem, farem i farem, no. Em refereixo a la comunicació sincera i rigorosa, pedagògica, sobre el com i el per que del que es pensa fer i del que s’ha fet.
Com que no hi ha res més pedagògic que un bon exemple, per ajudar a la transparència del govern i evitar que hi hagi mals entesos, pedagògicament, els hi plantejaré unes preguntes.
Com ens pot justificar, política i tècnicament, que les obres “Reurbanització dels carrers Mimosa i Aristòtil” i “Projecte d’urbanització de la Unitat d’Actuació n. 30 – Mas Buscà” costin, a la butxaca dels contribuents, fins a un 43,79% de més, vull dir, amb quin criteri, vostès, varen aprovar en Junta de Govern Local autoritzar i pagar modificats d’obra que fa que els contractistes hagin de percebre fins a 1.582.777,82€ de més sobre el preu d’adjudicació?. Si, en temps de crisi, el preu de l’obra baixa i, mai, els augments havien estat tan exagerats, com podem considerar “normal” que el poble tinguem que pagar 5.042.639,90€ quan el pressupost era de 3.866.138,30€?.
Per si es dubtés de la innocència del meu qüestionari i per si algú tingués la temptació de respondre amb algun exabrupte, faig un prec, que s’oblidin del “i tu més”, ja cansa.

Article publicat al setmanari l'Empordà el 23 d'agost del 2010