LA TEULA I LA TEULADA

Els refranyer ens recorda i/o preveu de moltes situacions que es repeteixen una i altra vegada. "De mica en mica, s’omple la pica" i "de gota en gota s’omple (o es buida) la bota". Dins la meva família, havia sentit dir-ne un altre que també fa referència a la constància o a la diligència: "qui no repara una gotera ha de reparar la teulada entera" . . .

Constància i diligència, són dues virtuts positives i tenen com a contraries la vel•leïtat i la indolència. Si ambdues virtuts són sempre convenients i profitoses, quan es practiquen o es deixen de practicar dins l’àmbit personal les deixem com a opcionals però quan ens referim als governs hem de dir que són absolutament exigibles.

Tenim un exemple de com funciona el govern Casamitjana veient com s’ha gestionat la platja de la Punta al llarg de les quatre temporades turístiques del seu mandat. Algú pot dir que la gestió ha estat constant o diligent?. Per qüestions d ‘actitud o d’aptitud, els regidors que ocupen poltrona dins la Junta de Govern de Roses han deixat passar els temps descuidant les obligacions i discutint sobre si platja sí o platja no. Una discussió sense sentit que només ha portat perjudicis. Ha afectat seriosament la imatge de la “vila marinera, destinació turística, en progrés” i ha afectat en uns quants milers d’euros la tresoreria municipal, la de tots.

Qui no arregla (a temps) la gotera, arregla (pagant els altres) la teulada entera. Varen ocupar plaça el juny del 2007 i es varen trobar amb la platja en condicions, els dos anys següents varen deixar que la gotera arrossegués tota la teulada i el cost de la reparació pel 2010 ha estat multiplicat per tres. Això és valorant el perjudici econòmic, l’altre, el de la mala imatge, no te preu.

Una bona gestió del problema, si volien demostrar que podien superar “els d’abans”, hauria estat demostrant com la platja es refeia però no a càrrec del municipi, sinó del Ministerio. Exemple, Blanes que anualment reclama, i obté, del Ministerio que es refaci la platja de S’Abanell amb un cost milionari en euros. Ens hauríem tret el barret si, aprofitant que els govern de la Generalitat i de l’Estat estan en mans del partit al de la Sra. Alcaldessa, aquestes institucions s’haguessin fet càrrec de la despesa.

També ens hauríem tret el barret si el nostre particular quatripartit hagués aconseguit el que CiU no va poder, que el Ministerio adeqües els espigons al projecte aprovat per ells mateixos quan varen regenerar la platja de la Punta, rebaixant la seva cota fent-los submergir un mínim d’un metre aconseguint així, tal i com estava previst pels enginyers redactors, que les onades quedessin mortes una vegada superada aquesta barrera lliurant la platja de patir l’efecte rebot actual. No són gaires diners i la feina principal, posar el fanal de senyalització marítima al cap de l’espigó, fa anys que està feta. La resta només és desmuntar una metre d’escullera sense ni necessitat de traslladar la sobrant.

No estic tractant d’enviar un missatge en defensa de la platja de La Punta ni vull tractar, ara i aquí, de com han de quedar, morfològicament, la part visibles dels dos espigons que salven la desembocadura de la riera dels Ginjolers, no. Tracto de posar un exemple, pot ser un dels més visibles, de com s’ha gestionat el nostre municipi en els darrers quatre anys i del rendiment que dona un govern de conveniència.

Volent fer content tothom o per evitar entrar en conflicte les quatre visions que hi dins la Junta de Govern, PSC, GIR, PP i ICV, el que s’ha aconseguit és perdre molts recursos i, si bé és sabut que els diners es poden reposar també ho és que el temps perdut és irrecuperable.

Valorar la constància que els governs de CiU han demostrat en el camí d’aconseguir el model de “Roses qualitat” front la banalitat i la improvisació que s’han prodigat per a “no fer” el projecte de “Roses ciutat, Roses quantitat”, durant aquests quatre anys, serà una tasca que els electors s’hauran d’imposar per aquí vuit mesos.

Article publicat a l'Empordà del 9 de novembre del 2010