REFLEXIONS A L'ENTORN D'UNA MALA NOTICIA

Volem viure en pau i volem ser constructius i en això estem. Estem preparant un programa de govern que reculli les inquietuds, necessitats i anhels de la gent de Roses. Se’ns acudeixen mil i una idees que poden servir per dinamitzar, a escala local, l’economia i també estem posant, negre sobre blanc, un seguit de noves idees que fomentin la convivència, la cultura i com omplir l’oci dels ciutadans, petits, grans i joves.


En el dia a dia municipal, fem propostes i mocions, per a donar idees al govern municipal que presentem en els plens i que incorporem en el debat. Som rigorosos a l’hora de votar, el nostre sí guanya el no en una proporció de deu a ú. I fem precs i preguntes a pesar de que les respostes rebudes, si n’hi ha no solen ser ni correctes ni amables, fins i tot algun moc o escarni.

Demanem veure expedients per entendre allò que no s’explica i així han passat els mesos. Suportem la desqualificació personal davant qualsevol crítica que fem al govern. Critica obligada, des de l’oposició, per que no veiem que es faci res que substancialment aporti progrés i per que veiem que el diner públic està mal administrat, per que no ens sembla bé que la nòmina del empleats públics s’hagi inflat fins fer-se insostenible i critiquem l’aprovació d’un POUM ha significat fer prevaldre la quantitat per sobre la qualitat i per que aquest camí és una rendició davant els interessos de l’especulació. I quina resposta hi ha?, ignoren les peticions fetes per escrit i aprofiten les intervencions en els mitjans per a l’insult i la desqualificació. Només cal fer un seguiment de l’hora de l’alcaldessa per a donar-se’n.

I en la tasca d’oposició, constatem unes actuacions que intuïm irregulars. Pagaments, anulació de sancions, obres irregulars i subvencions arbitràries. Sense cap control. I aleshores el dubte, què fem?. I és consulta molta gent, propera i no tant. És qüestió d’honestedat, ens diuen. Cal posar-ho en coneixement de l’autoritat?, sí o no?. Per que si delinquir és de deshonest, fer d’encobridor també. Així doncs, que cal fer?, si no mires no veus res, és cert!, però si hi ets, pots no mirar?, és honest no voler mirar per a no veure?. Es porta a la Fiscalia i aquesta pren en consideració estudiar el que hi ha.

Mala noticia per que sap greu passar aquests tràngols i sap greu que els mitjans donin més ressò, molt i molt més, a una noticia negativa que a una positiva. Mai ens reprodueixen les iniciatives ni les aportacions positives. Sí recullen i magnifiquen una senyal d’alerta que s’ha aixecat. Però els fets són els que són i tenim la societat que, entre tots, hem creat. I salta l’escàndol. I després ve la gesticulació i l’exabrupte que instauri la cerimònia de la confusió.

S’escuden en la queixa de que la denuncia trenca la pau social, que no deixen treballar el govern i que perjudiquen la societat civil, associacions i clubs i és fals. El govern no s’ha d’apartar mai de la via de la transparència i de l’objectivitat i en aquest camí la llei preveu com s’han de tramitar els ajuts i les subvencions per que, no oblidem, estem tractant de diner públic.

Recapitulem, hi ha alguna excusa per a saltar-se els principis basics de la transparència i de rigor i el control?. És cert que tothom busca “facilitats” en el seu particular tracte amb l’administració però les facilitats mai poden ser arbitràries i a títol individual per evitar el greuge o la discriminació. Les facilitats han d’estar al servei de tothom, en l’agilitat en la presa de decisions, en les facilitats burocràtiques, en el consell i en saber dir no a temps, si no pot ser.

Qui denuncia la presumpta irregularitat és un enemic de la societat civil?. Prenem com a base per a la resposta un exemple recent. Qui resulta ser el vertader enemic de la cultura catalana, l’ex-president del Palau de la Musica a qui ningú s’atrevia a denunciar per a no ser acusat immediatament d’anticatalà o els qui varen posar al descobert l’estafa?. I encara, si en Millet és culpable, confés, d’estafar la cultura i el poble català, els que veien i consentien actuacions fraudulentes i abusos de poder són exemple a seguir?. Qui ha actuat correctament els qui, callant, varen mantenir durant molts anys l’oasi en pau a canvi de viure sense cap ensurt o els qui, complint a la seva obligació democràtica, varen demanar a la justícia esbrinés si hi havia alguna irregularitat?. Els primers tenen la consciència tranquil•la?. Nosaltres sí.