dissabte, 12 de febrer del 2011

RESPECTA I SERÀS RESPECTAT

Tothom ha pogut llegir el comunicat que el Grup Municipal de CiU ha emès per a clarificar quina és la nostra posició sobre la proposta feta per la Sra. Alcaldessa en el darrer Ple Ordinari.

També tothom pot comprovar quines són les seves maneres quin és el seu tarannà en la “resposta” que ha publicat en la nova web, www.viladeroses.com .

Faltant a respecte no s’atorga autoritat, més aviat perd la poca que li queda i, cridant amb les majúscules, no demostra tenir raó, només intenta amagar el seu mal, la pobresa d’arguments.

També en el www.viladeroses.com hem publicat una resposta, no pas per a fer-la entrar en raó, sinó per a demanar-li que, senzillament, respecti la discrepància política.

Aquest nou comunicat el podeu llegir tot seguit:


La Sra. Casamitjana, quan veu que la data de caducitat de la seva alcaldia li crema els dits, arremet contra el nostre grup i s’acarnissa en la persona del nostre portaveu. Ho fa amb una sortida de to que, de tan irada, ha posat en evidència el seu veritable tarannà. Podem dir que la màscara ja li ha caigut.
Les raons que el Grup municipal de CiU de Roses ha presentat en contra del projecte d’aparcament soterrat, sota la plaça de Catalunya, han estat exposats de forma respectuosa amb un sol objectiu, demostrar que si la Sra. Casamitjana presenta ara, a tres mesos de les eleccions, aquest projecte i ho fa sense l’aval d’un estudi econòmic i financer, encarregat per l’ajuntament, la seva intenció no és cap altra que tornar-nos a inundar de fum. Un fum que emmascari la realitat. Hem viscut quatre anys de displicència i ara ens volen fer creure, fent ostentació reiterada d’uns projectes que li han caigut del cel, siguin a Montjoi, a l’estació nàutica, a un Far oblidat i a un castell que no sap com omplir. Per que, on són les promeses? els creuers i els seus milers de turistes que tenien que portar, el túnel del vent que ens tenia que enlluernar o l’hospital que ens tenia que fer ciutat?.
Tornem al tarannà. Quan hom s’enfada amb tanta violència davant la crítica, és senyal d’intransigència o de prepotència?. El seu ego no admet la crítica? I, qui gosa contradir-la, és un enemic?. La democràcia no és això i nosaltres tenim l’obligació de denunciar el que no està bé o no veiem bé i cal que diguem que és intolerable que l’obsessió per mantenir la poltrona prevalguin sobre el seny i cal que denunciem que la precipitació o la improvisació la portin a hipotecar el poble, imposant un sistema de zones blaves sense que la proposta vagi acompanyada d’un estudi independent i contrastat i afegim que, al nostre parer, d’entrada no és just que la majoria dels veïns, de cop i volta, ens vegem obligats a pagar per aparcar a causa d’un projecte que ho és tot menys assenyat.
Que ens varem abstenir en el ple?, és cert. Mai hem votat negativament “per sistema”. Quan ho fem és per que l’evidència del plantejament ho demana. En aquest cas, l’abstenció va ser un vot de benèvol, en positiu i de confiança, que s’ha tornat en indignació quan hem pogut comprovar la inconsistència de la proposta i encara més l’hipoteca de futur que representa per a properes accions i inversions que caldrà fer quan algú es posi a treballar per a reprendre el camí del progrés, aturat durant els darrers quatre anys.
No és de rebut que pel fet d’haver posat sobre la taula els dubtes que el projecte d’aparcament aixequen digui i escrigui que diem mentides. Tampoc és tolerable que ho faci per pel fet d’haver explicat quins són els inconvenients que hom veu en aquest projecte ni tampoc per haver qüestionat l’honestedat d’una proposta que es presenta, de pressa i corrent, a tres mesos de les eleccions.
L’honor de presidir l’ajuntament d’un poble, vila o ciutat comporta l’obligació de respectar tots i cada un dels seus ciutadans, també els que discrepen de la seva forma de governar i és per això que li demanem reflexioni se sàpiga controlar. No es pot anar insultant i tractant de mentiders, escrit, com ha fet, en majúscules, pel sol fet de veure’s contrariada.
Sentim l’espectacle al que fa temps ens veiem forçats a compartir i demanem, si us plau, s’acabi ben aviat.