ROSES, POSA'T GUAPA!

una de tantes obres pendents d'acabar,
víctima de la crisi

No hi ha dubte que un dels sectors més afectat per la crisi que ens toca viure és el de la construcció, precisament el sector que tradicionalment ha vingut donant i encara dona a Roses el major nombre de llocs de treball. No són només els dels paletes, també ho són els d’instal•ladors, pintors, fusters i ebenistes i amb ells, arquitectes, aparelladors, decoradors i encara comptables, delineants, administratius, administradors de finques, agents de la propietat, oficines de lloguer, són els llocs de treball d’una llarga corrua de professions que s’inclouen en la immensa xarxa que es mou a l’entorn de la construcció.

El sector necessita i te bons professionals, coneixedors de l’ofici i amb seny. Els bons constructors saben administrar el mercat per a donar durabilitat i viabilitat a la seva proposta empresarial i en el seu projecte busquen bons tècnics i treballadors, oficials i manobres, que donin qualitat al seu producte i saben correspondre els pagaments dels clients amb un bon servei. Saben que, si no van per aquest camí, el mercat els eliminarà.

El constructor, el clàssic paleta i promotor, qui promou l’obra no sempre és la mateixa persona que el promotor i es complementen. L’obra ben feta del constructor i l’oferta equilibrada del promotor són garantia per a que el sector de la construcció es mantingui estable en la oferta de llocs de treball i és garantia per a tota la cadena econòmica i laboral abans descrita, la que comença pel manobre i acaba en l’arquitecte, passant per tota la munió de subsectors que en viuen, des del venedor de material de la construcció fins el notari, passant pels empleats de la banca que finança la roda. Una roda que ha de estar equilibrada entre les necessitats socials i el respecte a un model de poble o de ciutat basat en la qualitat i mai en quantitat, malauradament avui present.

Estem en crisi, la disbauxa produïda per tantes ambicions i tant intrusisme en el sector de la construcció ens han portat a desequilibrar un sector que per a Roses és clau. Davant la situació de crisi no podem quedar paralitzats, amb els braços creuats. Els rosincs que viuen del sector, són molts, necessiten esperances de futur i des de l’ajuntament alguna cosa s’hi pot fer i en aquest camí no cal tampoc inventar per que, la tan coneguda proposta de Barcelona posa’t guapa!, ens pot servir?.

Són tans els "blocs" i tants els habitatges
als que cal posar-se "guapos"!!!

Un pla municipal per a la regeneració del parc immobiliari seria positiu?, crec que sí. Si tenim mes de vint mil finques urbanes de les quals un elevat percentatge són madures pel temps transcorregut des de la seva construcció, amb moltes que presenten dèficits importants, estructurals i d’imatge, crec que tenim l’obligació d’actuar-hi i estarem tots d’acord que aquesta obligació l’hem de convertir en una oportunitat pel sector.

Cal posar-se ja a habilitar mesures administratives i tributàries que fomentin la renovació del nostre parc immobiliari. El nostre Roses, posa’t guapa!, podria ser un dels camins per a fomentar el treball en la cadena del sector de la construcció?.

Calen un seguit de mesures, facilitats burocràtiques, gestionar amb els particulars i amb les comunitats de propietaris l’obtenció de crèdits “tous” per a la rehabilitació interior i exterior dels edificis plurifamiliars, crear i publicitar “premis” per a tots els esforços fets en l’embelliment de façanes i cal premiar també els esforços dels propietaris d’apartaments de lloguer fent-los-hi la promoció del seu negoci una vegada hagin renovat les seves instal•lacions. Aquesta és una proposta per a intentar donar oxigen a un sector, el de la construcció, que essent bo en la seva essència sempre acaba essent el gran perjudicat víctima de l’ambició i les ànsies de diner dels especuladors, professional i esporàdics.

Publicat a Diari de Girona, 01 febrer 2011