DE LA TRINITAT A EL BULLI

La noticia està donada, “Casamitjana ofereix el Castell de la Trinitat a Ferran Adrià” i hem de dir que, si d’entrada el impacte és positiu, quan reaccionem, la sensació és d’una certa intranquil•litat. Veiem l’anunci com precipitat, poc meditat i oportunista. No hauria estat més correcte haver anunciat quelcom com ara, “el poble de Roses ofereix el seu millor espai a Ferran Adrià”?, no hauria estat més adequat que s’hagués anunciat que, “Casamitjana, juntament amb la resta del Consistori, acorden posar el Castell de la Trinitat a disposició de la Fundació El Bulli”?. Qui avui governa va prometre participació i transparència i, una vegada més, no ha complert, ignora sistemàticament el consens i no practica cap mena de diàleg.
En el seu dia, l’estudi sobre la viabilitat de la rehabilitació del Castell, va fer evident les moltes possibilitats que aquest monument i el seu entorn ofereixen, des de les més obvies com ara talaia i espai cultural, fins totes les que hom pugui imaginar del món de la gastronomia, la música i l’oci, en majúscules. El Castell pot ser l’espai mes sofisticat i, alhora, més popular de tot l’Empordà. Costa poc imaginar el plaer que hom hi pot trobar amb la contemplació del mar, la plana i el fons muntanyenc del Canigó, de dia, veure les postes de sol i veure com canvia la llum fins arribar la nit i asseure’s plàcidament i escoltar música.
Quan les obres ja estaven molt avançades, es varen organitzar nombroses visites i centenars de rosincs i rosinques varen poder assaborir un avançament del que serà, no recordo si un, o cap, dels membres de l’actual equip de govern hi varen participar. Tothom va coincidir en qualificar d’extraordinàries les oportunitats que el lloc ofereix i, hores d’ara, no crec que ningú s’imagini que el seu ús es pugui restringir.
Amb molt de seny i prudència, el regidor Gotanegra va parlar mantes vegades amb en Juli Soler i en Ferran Adrià del Castell i de les oportunitats que ens dona. Seguint la bona relació que sempre hem mantingut, cal treballar plegats, pensant en Roses i en tot el país. Paral•lelament i amb molta traça, una arquitecte rosinca, Marina Palazzolo, va presentar, com a projecte final de carrera, la construcció d’un espai dedicat a centre d’ensenyament d’alta gama gastronòmica. El centre s’ubicaria, semi enterrat, a mitja muntanya i reuneix totes les condicions que avui s’exigeixen per aquest tipus d’activitat i que, per altra banda, l’estructura del Castell impedeix sigui possible en el seu interior. És un projecte magnífic que val la pena tenir en compte. Si la proposta de continent és excel•lent, pensar en el contingut, de la ma de la Fundació El Bulli, és il•lusionant. És impossible trobar un cúmul de circumstàncies més favorables.
Dit això, semblaria que si la ubicació natural de El Bulli no és altra que Cala Montjoi i si el Castell de la Trinitat no es pot manllevar del gaudi de poble, sense renunciar a res, la resta de la finca, ofereix la millor ubicació per a qualsevol iniciativa liderada per la Fundació El Bulli.
Altrament, cal dir que si avui podem oferir el Castell de la Trinitat no és per casualitat. Acompanyat pel Senador Carreras, expresident de la diputació de Girona i amb en Ramon Pujol, aleshores regidor de cultura,varem gestionar i obtenir la conformitat de la Ministra de Cultura, Sra. Aguirre, per que el Sr. Àlvarez Cascos, Ministre de Fomento, financés la seva rehabilitació. Tots dos varen agafar el compromís i el varen complir.
A principis del 2008, per motiu d’una visita electoral, la Sra. Chacon, Ministra de la Vivienda, es va comprometre a desencallar les obres que el seu govern havia aturat i hores d’ara encara no s’han reprès. De la visita, si més no, ens queden les imatges de la noticia emesa per la TV local on es pot sentir part de la conversa que de les dues dignatàries, “i a qui se li ha ocorregut embolicar-se a restaurar aquest Castell?, pregunta l’una, “no se, a algun il•luminat!”, respon l’altra. Ara es posen medalles.

Publicat al diari El Punt de data d'avui.