SERRALLONGA, AMIC DESCONEGUT

Des de fa dies mantinc un diàleg amb un simpàtic desconegut, ens parlem a través de Roses Digital. L’interlocutor signa amb el pseudònim de Serrallonga i varem entrar en contacte a rel de l’article d’en Juanjo Albors, Amigos – Enemigos, publicat en aquesta web. Aquest comunicant, home o dona, em presenta tot un seguit de qüestions i ho fa, no pas asèpticament, afirmant o atribuint unes situacions o actuacions que demostren fins on el tòpic por tergiversar la realitat.
Algú mancat de paciència es negaria a continuar l’intercanvi però no és el cas, crec que és una bona ocasió per desfer prejudicis massa temps instal•lat en un segment de la població amb qui no hem tingut ocasió de contactar. Sé que és difícil i que fins i tot algú ho pot considerar una feina inútil, però crec que sí val la pena. Tot i que estic parlant amb una persona que no dona la seva identitat, vull creure que ho fa des de la bona fe i amb ganes d’apropar-se a la veritat, més ben dit, de conèixer una altra versió del món polític local i per això mereix atenció.
Ara, deixeu-me dir una cosa, mantenir un bloc o estar atent a les entrades i comentaris que via digital t’afecten vol una feinada, immensa. El meu interlocutor vol i dol, es queixa de que ara el respongui i em retreu que abans, quan estava en el govern municipal, no ho feia. Una cosa és el que vols i una altra el que pots, el temps ens limita i molt. Mai he enganyat ningú, amb les meves limitacions, mai ningú m’ha escrit un article ni un discurs, una vegada me’n varen fer un i encara, pensar-hi, em fa senti malament. Si ara responc és per que disposo temps el que m’ha permès aprendre un mínim de coneixements per accedir a un món que fa tres anys m’era impossible, no crec honest fer pagar al poble un sou que suplanti la meva personalitat.
Em diuen que hi ha polítics que ho fan seguir tot, facebook, twitter, bloc, fòrums i encara publiquen articles. Si estàs a l’oposició, bé, pot ser, però, sabent el que costa atendre el govern d’un municipi com ara Roses, puc dir que no hi ha gaire temps per distreure’s, si no és abandonant el govern i/o la família o buscant trucs per a fer creure que ets allà on no ets. Així m’ho sembla i puc anar errat.