FENT HISTÒRIA, LA PLATJA DE LA PUNTA ( II )

A Roses, ja hi podem passejar vora mar ...

Continuem amb la història (modesta i personal) de la platja de la Punta i fent proposta de futur:
a partir dels noranta, la manca d’aportació natural de sorra, recordem, interrompuda per les bocanes d’Empuriabrava i Santa Margarida, es va suplir amb aportacions artificials fetes amb vaixells i a càrrec del Ministerio. Primer la platja Gran i Rastell i després la Punta. Per a assegurar l’estabilitat d’aquestes tres platges es va desmuntar l’espigó que un vint anys abans s’havia fet davant correus, on avui hi ha l’oficina de turisme, i es varen construir de bell nou els dos espigons que permeten el desguàs segur de la riera Ginjolers i un tercer que estava a llevant de la desembocadura de la Quana amb la mateixa finalitat i que després va quedar integrat en el port esportiu.
Sembla quedar prou clar que les platges de davant la Vila no perden sorra i que aquesta només es mou de lloc. Així, si davant la plaça Catalunya, la platja s’ha aprimat molt, la sorra que hi falta la trobem davant Santa Margarida i del Salatar. Igual passa a la Punta, la sorra no se’n va lluny, només es mou, s’acumula al fons i a recés del port esportiu. Això demostra que els espigons funcionen però he de dir que només en part.
Vull recordar que els espigons de la riera Ginjolers, segons el projecte, anaven més de la meitat submergits i que, per qüestions de seguretat en el tràfic marítim, se’ls va fer emergir. Fa uns anys, Costes els va senyalitzar amb un fanal i ja no és necessari que siguin visibles, qualsevol navegant està perfectament advertit de la seva presència. Per observació pròpia, interessat en el tema des de molt abans de ser regidor, m’atreveixo a dir que la principal causa del trasllat de la sorra de la platja de la Punta en direcció al port és el rebot de les onades de llevant i, en menor escala, de garbí, contra l’espigó. Si els estudis previs, recollits en el projecte del Ministerio, varen portar a la conclusió de que els espigons de la riera Ginjolers es tenien que construir submergits, avui no hi ha raó per a negar-se a retornar-los a la seva situació inicial i la meva, humil, previsió és de que l’impacte de l’onatge quedaria molt minimitzat.
El cas és que qualsevol infraestructura necessita una manteniment, per petit que sigui, i a la platja li ha passat com passaria a un teulat o una paret que si quan se li trenca una teula o li cau una totxana, ningú l’arregla, acaba caient tot. Si quan a la platja, després d’una llevantada, l’aigua s’emporta els primers dos o tres metres de sorra i ningú els reposa, quan ve el segon se’n emporta vint i així, amb una progressió geomètrica, fins fer desaparèixer la totalitat. És un problema de displicència.
Pretendre recuperar el litoral “natural” de Roses, el que teníem fa setanta o vuitanta anys, és utòpic, seria molt difícil pretendre aixecar tota la plataforma que conforma l’avinguda de Rhode per posar al descobert l’antiga riba de terra i còdols i encara més difícil seria fer-hi retornar les barques avarades i els pescadors feinejant. La proposta, no cal dir-ho, és un exercici sentimental en la recerca del temps perdut.
Som avui i la història ens ha portat on som i cal fer el que és possible i el que és millor amb ambició però tocant de peus a terra. Cal dir que el cost de mantenir platja endreçada amb la sorra distribuïda uniformement, si ho hem de comparar amb alguna altra despesa, és modest, és inferior al que l’ajuntament gasta cada any per a l’enllumenat de Nadal i no crec que ningú es plantegi eliminar-lo. Roses viu del turisme i no sobra cap platja, totes tenen el seu encant i totes tenen la seva clientela. Però si el que preocupa són els diners, anem per a solucionar-ho. Cal moure’s i aconseguir que el manteniment de la sorra sigui finançat per Costes, del Ministerio o de la Generalitat. Pregunto, si per refer la platja de s’Abanell, a Blanes, Costes es gasta centenars de mils d’euros cada any per què el cost infinitament inferior de la Punta l’hem de pagar nosaltres?. Aconseguir que ho pagui Costes sí seria una mostra d’eficàcia i bon govern.
La gent de CiU volem i sabem que podem acabar d’endreçar tot el litoral de Roses. El “vora mar” de la Punta no pot continuar així. És la zona més degrada de tot el nostre front de mar. De no ser pel canvi de govern, hores d’ara, hi podríem tenir una magnífica platja, hi podríem tenir un magnífic aparcament soterrat i, per sobre, un magnífic passeig connectant tota la passejada que, venint des de Santa Margarida, arribaria fins el port. A més, hi volem veure una magnífica avinguda de Rhode, incloent la plaça de Sant Pere, amb les voreres molt més amples i arbrades que permetin el pas per a vianants còmode i compatible amb les terrasses dels bars i restaurants que hi ha. És possible!.
Parlem de model de poble, de qualitat de vida pels residents i millorar de l’oferta turística pels visitants el que vol dir que estem parlant d’economia i llocs de treball.


20100413 publicat per l’Empordà.