EL FUTUR NO PASSA PEL DESCRÈDIT . . .

Quan algú fa un escrit no pot preveure totes les sensacions que despertarà, tothom sap que la interpretació és lliure i és obvi que tots la fem condicionats pels prejudicis que arrosseguem.
L’article que El Punt em va va tenir l'amabilitat de publicar, titulat Estació Nàutica, ha merescut uns comentaris a Roses Digital que crec mereixen reflexió. Espero que llegint-la es pugui intuir per on anaven.
Tot primer cal recordar que l’article en qüestió es va fer per a ser publicat en un diari d’abast nacional i per posar en valor la figura d’en Miquel al front de l’organisme de promoció turística que ha de treballar dins la organització Estació Nàutica. A l’article intento posar de manifest que en Miquel, de sempre, ha defensat una política de promoció turística “sostenible”, trencadora amb la rutina i els tòpics, atès que demana la implicació dels privats. He intentat fer arribar al gran públic, no per a Roses que crec que no calia, que en Miquel no és una persona que acaba d’aterrar en el món turístic. He exposat els antecedents i la veritat és que poques persones els poden presentar de tan nivell. La seva experiència familiar i la seva experiència política el converteixen en un cas molt excepcional. A més, repeteixo, com que l’escrit no era de “consum intern”, ¿no he fet bé de cantar les excel•lències de Roses? o, he pecat de supèrbia per haver dit que “Roses s’ha convertit en una destinació de primer ordre”?. Supèrbia personal cap, orgull de poble, tot. Per il•lustrar la feina feta, he relatat un seguit d’obres i accions que han estat cabdals. Gràcies a elles, Roses s’ha posat al dia i quan a “destinació turística”, ¿no és de justícia reconèixer a en Miquel la seva participació?.
Un escèptic és qui es creu incapaç de trobar la veritat però, qui s’ho diu pretenent clavar-nos la “seva veritat” com un punyal, s’hauria d’anomenar diferent. Soc conscient de que digui el que digui, o escrigui el que escrigui, hi haurà algú que hi trobarà la punta, és lògic, atès que encara estic present en la política activa, quan plegui, espero, serà diferent. És lògic que s’hi busquin els tres peus del gat i ho agraeixo, vol dir que interessa, però demano que per a rebatre el que sigui es deixi de practicar l’insult i la mentida. N’hi ha prou de vídeos i d’anònims que agredeixen quelcom tan bàsic per a la convivència, la dignitat de la persona. El futur de Roses no passa pel descrèdit i la destrucció de ningú, fins i tot els adversaris són necessaris i per tant mereixedors de respecte, ells i llurs famílies i amics!. El futur de Roses passa per debatre, lliurement, quin és el model de poble, vila o ciutat on volem viure.
Mal pesi a uns pocs, molt cridaners, la història recent de Roses és la que és, amb tot el de bo i de dolent que hi ha. S’han fet moltes coses i recordar-ho no és pecat ni arrogància ni egocentrisme, parlar de vots perduts ja està fora de temps i insinuar que en Miquel va deixar la política per alguna raó entranya només ho pot dir una persona enganyada o dolenta de mena.
Estic aquí i intento participar en el debat, soc respectuós amb les idees i amb les persones, llegeixo sense fer judicis de valors i pregunto quan no entenc, puc demanar el mateix tracte? Podem dir prou a la violència, encara que no sigui física?.