Cal rebutjar, amb convenciment i serenor, l’atac que l’alcaldessa va patir ahir pel matí i cal condemnar, amb la mateixa vehemència, qualsevol mostra de violència per que, si bé ens hem de felicitar de que l’agressió no li deixarà cicatrius, físiques, hem de lamentar que sí li en deixarà d’anímiques, pot ser les més doloroses, també a la família. A tots la nostra solidaritat.
A Roses no hi ha maneres de sostreure’ns de la violència. Fa masses anys que qui governa és víctima dels atacs dels qui veuen en el governant l’obstacle a la seva ambició. Hi ha un permanent exercici d’intimidació que implica un major o menor grau de violència, en les seves diferents modalitats, totes igual de punyents i lacerants.
La maledicència,la difamació, la calumnia i la injúria són usades en el boca orella i a través de qualsevol mitjà de comunicació sense miraments i amb total impunitat. En aquest sentit, no podem oblidar la gran violència que implica la utilització de la denúncia falsa, davant la justícia, cercant el judici paral•lel, sempre arbitrari, per a ferir, la víctima. Ferides profundes que afecten l’ànima i deixen seqüeles físiques de caràcter irreversibles.
Només una actitud de condemna, ferma i decidida, dels no violents, senyalant i rebutjant qui practica la violència, de qualsevol tipus, pot fer sortir Roses del atzucac en el que es troba des de fa tants anys.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada