TURISME I POUM

Llegeixo a la premsa i espero sigui cert, que la Generalitat ha denegat el permís per a la instal•lació d’una sèrie de “mini parcS” eòlics escampats per l’Empordà. Ens en hem de felicitar. Tenim la comarca saturada de servituds. Tot tipus de comunicacions, carreteres, autopistes ferrocarrils i tot tipus de transport energètic, a no tardar, també el de l’aigua, nord sud i, encara, una altra servitud, el turisme, que com les altres,ha portat riquesa, però també, com les altres, ha fet nimbar la qualitat del paisatge.
Sempre he defensat el turisme com a una activitat econòmica que cal planificar amb cura. Ben portat, sense excessos, te molts avantatges. Enriqueix humanament a tothom que hi és protagonista, els qui arriben i els qui els atenen. En el temps que conviuen hi ha un intercanvi natural de les diferents maneres de pensar i actuar davant els mateixos problemes. Són moltíssimes les amistats, també moltes les parelles, que han nascut pel contacte entre el visitants i estadants, no només per la relació purament comercial, també pel veïnatge i la coincidència en actes festius, esmorzant en el bar o veient com els fills d’uns i altres conviuen fent castells de sorra a la platja.
Cal reconèixer que l’impacte provocat pel turisme descontrolat sobre el paisatge pot ser tan important com el d’una instal•lació industrial o una infraestructura de les grosses. No podem per més que esgarrifar-nos quan veiem turons i muntanyes, a tocar la costa, cobertes de construccions impròpies. Blocs d’apartaments on només hi cabien xalets.
Però és el que hi ha i ja forma part de la història que cal assumir. Som crítics per que no voldríem caure en els mateixos errors. El POUM de Roses que finalment quedarà aprovat en les properes setmanes ha mantingut, de l’original de CiU, alguna cosa bona, com per exemple, la desclassificació dels cims de Canyelles Petites i les mesures en favor de l’industria hotelera. La primera preserva el paisatge i la segona l’economia.
Passejant per davant mar, des de la Punta de l’Almadrava fins la bocana de Santa Margarida, hom pot veure, un per un, els edificis que hi ha a primera línea. Hom hi veu els hotels, plens de vida amb jardins, terrasses i piscines plenes de gent durant bona part de l’any i, per poc que t’hi fixis, contrasta la tristesa de multitud d’apartaments, tancats la major part de l’any, amb un desaprofitament de l’espai que fa pensar.
Vull dir que, si bé no tot poden ser hotels i les segones residències també formen part de l’economia, no hi ha equilibri. Càmpings, apartaments turístics i hotels són una font de riquesa durable en el temps i amb un impacte menor en el medi. És per això que cal entendre que el POUM de Roses no podia deixar de contenir mesures que afavoreixin aquest tipus d’instal•lacions.
El negoci que queda a qualsevol població turística de la promoció immobiliària, si com passa sovint, l’empresa constructora és forana i els treballadors i instal•ladors també venen de fora, tenint en compte que sovint els comprador finals ho fan més com a inversió que no pas com a lloc d’estada, utilitzant-lo quinze dies o un mes a l’any, els beneficis per a l’economia local són molt migrats.
Quan en un solar s’hi aixeca un bloc d’apartaments dedicats al lloguer per a turistes o un hotel o un càmping, l’economia rep un impuls. Manteniment i subministraments de tota mena, instal•lacions climàtiques, piscines, jardineria, recepcionistes, agències de viatge, xofers, serveis d’habitacions, taxis i tantes altres activitats generen una gran quantitat de llocs de treball, directes i indirectes, a la població turística i tota la comarca.
D’aquí que quan es legisla un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, POUM, hi hagi tanta lluita. No es tracta del capritx d’un hi altre, o de la crítica sense raó, es tracta del model de ciutat que estem afavorint. Uns aposten per a la construcció com a bé en sí mateix i altres ho fem per la generació de llocs de treball, estables o continuats en el temps. El sòl és limitats i avui en plena crisi ens hem de preguntar, si la meitat dels blocs d’apartaments que veiem, dia rere dia, tancats al llarg de Santa Margarida, el Salatar i entre el far i Canyelles, només la meitat, fossin hotels, quants llocs de treball especialitzats hi hauria de més a Roses?.
Governar no és només la gestió del dia a dia, subministrament d’aigua, recollida de brossa i enllumenat públic ja es fa professionalment, cal que els governants proposem i executem totes aquelles mesures que resolguin el present i el futur i el repte que més ens preocupa és com afavorir el mon del treball.


publicat al setmanari l’Empordà, de 25 05 2010