FENT AMICS . . .

La setmana anterior, després de llegir l’entrevista al regidor Manel Escobar que publicava l’Hora Nova de dimarts, el vaig telefonar per a donar-li les gràcies, ho vaig fer agraït per la seva claredat en les respostes i pel coratge de dir allò que pensa. L’entrevista, tot sigui dit, estava molt ben plantejada.
És d’agrair que, encara que una mica tard, hagi tingut la valentia de dir les coses tal com les pensa i com les ha viscut. El seu testimoni te, per a mi, un gran valor. Entenc que, una vegada més, la dita es compleix, el temps ho posa tot al seu lloc.
Vist i llegit el que hi ha, ara resulta que qui ocupa la màxima dignitat local hi és, no per la seva vàlua personal, tampoc per tenir o oferir un programa engrescador, ni per ser una persona “popular”, ni per res, només per que el Sr. Fonolleras, braç executor de la tríada rosinca, volia (encara volen) que, qui subscriu, els deixi de ser un obstacle o un destorb. Varen imposar la seva decisió passant per sobre de la voluntat de tot un poble, com una mena de TC de nivell local.
Es demostra que més que pactes entre partits l’elecció de la figura de l’alcalde va ser la culminació d’un repartiment de poders. Per a uns quedava la redacció de Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, POUM, el poder real, i pels altres una “carrera política” que, per descomptat, els hi oferien molt ben pagada. Ambicions i vanitat.
No podem oblidar que estem parlant de coses molt importants, oresent i passat del dia a dia i de les il•lusions dels ciutadans de Roses. Passats tres anys és hora de fer balanç i ens preguntem, ningú demanarà responsabilitats pels quatre anys que ens han fet perdre?. No estic parlant de reclamar a les persones que han liderat (?) el govern, que també, sinó dels responsables de tot aquest engany. Rescabalaran el poble de les oportunitats i les energies perdudes? i, encara, hi tornaran?.
Tan en política com personalment, no podem deixar de mirar, sovint, enrere, cal aprendre dels errors però el fet de mirar enrere no ens pot distreure del que també és important, avançar i cal que ho fem amb el rumb ben definit, sabent on volem arribar. Fins fa tres anys a Roses hi havia un model de creixement, contrari a l’especulació, que continua essent atractiu, basat en el seny i en el treball constant. Un model de creixement de mirada llunyana i d’amplis horitzons. Qualitat més que quantitat. Avui, com passa a Catalunya i a Espanya, a Roses naveguen sense rumb.
L’atur és el principal problema i te les arrels clavades en la crisi. L’ajuntament ha rebut, en dos anys, de l’Estat, més de cinc milions d’euros, i ens hem de preguntar, quants llocs de treball s’han creat amb aquesta fortuna?. Mirant enrere cal no oblidar que CiU va accedir a l’alcaldia el 1993 amb una forta crisi econòmica i que a Roses la situació estava agreujada per un cert deteriorament de la convivència ciutadana. Sense rendir-nos, entre 1996 i 1998, varem treballar de valent i varem superar moltes dificultats, també els recursos judicials interposats pel PSC., fins a crear, d’una sola tacada, més de tres-cents llocs de treballs dels que encara en perdura més d’un terç, amb només 120.000€. Sense quedar-nos en això, el lideratge polític va portar a salvar la situació havent regenerat Roses en tot allò que significava un millor atractiu turístic capaç de donar alè a la economia i aconseguir un més que satisfactori grau de convivència ciutadana. Avui sense cap reacció efectiva contra la crisi ens trobem, de nou, al principi de la pujada però, com va passar llavores, mantenim la il•lusió per que ens veiem capaços de posar tota l’experiència a treballar.
La bogeria de la bombolla immobiliària s’ha acabat, tothom està cansat del “talante”, dels discursos buits i de les fantasmades i, encara, els qui governen no se’n adonen. S’atribueixen el mèrit de les festes però ni en això hi ha sentit de la responsabilitat. Sense complir les més elementals normes de seguretat, sense transparència i, en algun cas, fent una indecorosa utilització dels sentiments i de la fe. Repeteixo, el temps ho posa tot al seu lloc i , la societat torna a ser conscients de les limitacions que tenim, del que ha costat obtenir-ho i del que ens costarà de mantenir, demana menys improvisacions i més rigor, festa sí però primer el lloc de treball.
Si al Sr. Escobar li vaig agrair el seu discurs, clar i net, també a la resta de persones que pensen que treballar per la comunitat és un acte de generositat, com a persona que ha viscut i viu la política amb tota la intensitat possible, els hi allargo la mà acompanyat per tot el grup de CiU. És encoratjador saber que hi ha relleu, que hi ha persones que encara es poden oferir, noblement, per a fer política, lluny del qui només busca la sortida personal. Ens calen homes i dones, de qualsevol edat i origen, capaços de suportar tot tipus de crítiques, massa sovint injustes o frívoles, enfortits en el convenciment de que treballen per un únic i magnífic objectiu, la millora constant i continuada pel nostre gran poble o la nostra petita ciutat.

Carles Pàramo i Ponsetí
Regidor del Grup municipal de CiU
Roses, a 24 de juliol del 2010, publicat a l’Hora Nova el 30 de juliol del 2010