Article d'opinió, publicat al diari El Punt
Segons el jutjat i l'Audiència, en Joan Esteve Danés, el Pillu, no és culpable del delicte de denúncia falsa quan, el 1998, va posar una denúncia contra qui aleshores era alcalde de Roses, que va afectar, de retruc, en Francesc Sinyol, que el 2006 el va demandar per considerar que les falses acusacions també eren lesives per al seu honor i la seva dignitat.
Els fets denunciats pel Pillu varen resultar ser falsos, sense cap fonament, cosa que va provocar que tant el jutjat de Figueres com la mateixa Audiència arxivessin la causa. Però, tot i que les acusacions no es corresponien a la veritat, el jutges interpreten que el Pillu les va formular “de bona fe” i no s'ha pogut demostrar que ho va fer a Madrid no a iniciativa pròpia sinó perquè així li ho varen manar els seus socis protectors, amics i/o parents perquè així en podrien treure més suc mediàtic, l'objectiu final.
Ara, passats els anys, l'Audiència respon a la demanada interposada per Sinyol i resol que aquest va equivocat o que el seu advocat no s'ha sabut explicar prou bé, perquè, segons les fantàstiques lleis que regeixen la matèria, les que haurien de garantir l'honor de les persones i penar la utilització fraudulenta de la justícia, el Pillu va interposar la denúncia a fi de bé, innocent com és la criatura, perquè veia corrupció on només hi havia honestedat i eficàcia.
Segons la resolució de l'Audiència, aquest personatge va actuar com a “concejal fiscalizador y vigilante de la actividad municipal”. No va posar la denúncia per aconseguir el descrèdit de l'alcalde, no. Tampoc ho va fer, com algú podria sospitar, per intentar eliminar un alcalde que havia gosat enfrontar-se als pares de l'urbanisme salvatge que ens ha portat on som, no. L'actuació del Pillu era pura innocència. La seva denúncia no era falsa, tot i que els fiscals i jutges, analitzant i estudiant totes les circumstàncies, no hi varen trobar cap base per mantenir les acusacions.
Però ells varen aconseguir el que volien, difamar, i ho varen aconseguir com a precursors del que ara es coneix com a pena de telenotícies. Els va anar tan bé que, recentment, han reincidit, prenent el pèl a jutges i mitjans, amb la denúncia per les multes de trànsit.
Interposant la denúncia al Tribunal Anticorrupció, a Madrid, la tríada va aconseguir un seguit de titulars que varen caure en cascada. De la premsa de Barcelona, en què El Periódico, el diari més objectiu i menys anticonvergent de la capital, va oferir la primícia fins als diaris de Girona, on, algú, entusiasmat, els va seguir la veta i va arribar a condemnar la víctima abans que els jutges es pronunciessin. Però l'objectiu no el varen aconseguir del tot: el poble sol tenir bon nas i, si la denúncia la varen posar nou mesos abans de les eleccions del 1999, amb tota la intencionalitat, el gran jurat popular, el dia de les votacions, va dictar sentència i va donar una aclaparadora majoria a la candidatura encapçalada per qui això signa.
Fora de lloc, llegim en un titular: “Donen la raó a Joan Esteve Danés”. I ens hem de preguntar: quina raó? Si l'Audiència mateixa dictamina que les acusacions fetes pel Pillu no són certes, aquestes no passen, directament, a ser falses? O només, com vull entendre, les han considerat errades d'apreciació? Es pot permetre tanta frivolitat?
Volen que entenguem que va actuar de bona fe però, a Roses, es té clar que la denúncia no és més que un altre acte de venjança contra els qui varen aprovar la implantació i, encara, ampliació del Parc Natural del Cap de Creus, per haver convertit en parc natural allò que ells pretenien que fos “zona d'expansió urbana”, la muntanya, per damunt de l'Almadrava fins a la Torre del Sastre i les vinyes del mas Marés, quatre-cents habitatges i un camp de golf. La historia s'escriu així.
En la resolució de l'Audiència Provincial, la que dóna peu a aquest article, hi veig una greu errada: “El en su día denunciante era en el momento de los hechos concejal en el Ayuntamiento de Roses por la formación política Iniciativa per Catalunya, lo que implica una mayor libertad de expresión en el ejercicio de ese cargo con la finalidad de poder denunciar aquellas actuaciones que, con el conocimiento que de ellas tenga, al ser un fiscalizador y vigilante de la actividad municipal, no se ajusten a su criterio, político o jurídico”.
Si l'Audiència fonamenta la seva resolució d'exculpar el Pillu de la seva responsabilitat en l'ús flagrant i culpable de la justícia com a eina de difamació en la condició de regidor de l'imputat, s'ha equivocat, atès que en el moment dels fets aquest ni era regidor ni era res. Demano, si us plau, a qui correspongui, jutge o advocat, que es torni a llegir les declaracions, no fos cas que algú hagués tornat a mentir. No va ser fins al 2003 que ICV va fitxar el personatge perquè els representés en virtut als seus reconeguts mèrits en defensa dels treballadors, del territori i del paisatge.
25/07/10 02:00 - Carles Pàramo i Ponsetí
Foto de Robert Carmona, Parc Natural de Cap de Creus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada