LA CENSURA I L'AUTOCENSURA

Juanjo Albors 23/10/2010
Aquest article s’origina en unes paraules pronunciades per un dels responsables d’EmpordaTV quan li vaig preguntar per quin motiu no van assistir, com a mitjà local, a la reunió oberta que l’Associació Ciutadana per a la Participació va celebrar en el Teatre Municipal de Roses el passat 28 de juliol i sí van assistir-hi TVGirona-TVFigueres i Guia de Roses. Va respondre: “És que són molt valents!”. Atès que aquesta resposta només podia tenir una explicació raonable i no volent creure que podia existir algun tipus d’amenaça per part del govern municipal, vaig escriure al nostre govern, preguntant-li per quin motiu EmpordaTV podia dir el que deia. No vaig tenir resposta.

Un mes més tard, la nostra alcaldessa em va dir que això no es podia consentir d’un mitjà subvencionat per l'Ajuntament doncs això podria fer malpensar a la gent.

Resultat: Res, tan sols paraules.

EmpordàTV, amb una subvenció molt important de l’Ajuntament, mai ha penjat al seu web cap proposta de l’apartidista ACP malgrat haver-les rebut puntualment cada setmana. Censura? Autocensura?

La censura ataca la llibertat i la justícia però l’autocensura destrueix l’esperit i et sumeix en la vergonya. Per dissimular la teva vergonya, l'instint de conservació del teu esperit et porta a inventar-te falses raons de falsa seguretat que justifiquin la teva autocensura: “Perdré la meva ocupació”, “prendran represàlies”, “em perseguiran”, “perdré la subvenció”, en resum: “hi sortiré perdent i no mereix la pena el risc”.

Però sí mereix la pena aquest risc imaginat perquè el ciutadà, des de la Revolució Francesa, té els seus drets, i aquests drets a conèixer la veritat i a proclamar-la són irrenunciables.

Però la por, aquesta por de la que parlava en el seu article la Conxita Ribas i que ens retorna a èpoques dictatorials, és una por castrant i malaltissa.

Els mecanismes d'activació d'aquesta por provocada són molt subtils. Mai es transmeten per missatges clars, explícits i fefaents; no poden demostrar-se doncs, per l’absència de proves tangibles, serien susceptibles de denúncia. Es transmeten per mitjà de missatges amagats i insinuacions per part de les capes més baixes, èticament parlant, del poder.

Els afectats creuen entendre que el que s’espera d’ells és el compliment d’ordres no escrites, potser tan sols insinuades, i que els responsables sempre negaran. El “crec que hauries de…” cala profund en l’ànim del que s’autocensura i el solapat “ho dic pel teu bé” es converteix en un Codi Vermell propi dels Marines.

I així, la por, estimulada des del poder i el silenci aquiescent davant un mateix, es constitueix en l’extrem oposat a la democràcia.

Per als qui no les coneguin, poden veure en aquest enllaç quin tipus de propostes ha presentat l'Associació Ciutadana per a la Participació. De passada, a la pàgina PRINCIPIS podran veure quins són i podran jutjar si han estat acomplerts.
http://www.ACP-roses.blogspot.com