ELS CANVIS CAL FER-LOS SOBRE SEGUR

Han passat tres anys i quatre mesos des de la constitució de l’actual govern municipal i, a pesar del temps passat, l’alcaldessa i la majoria dels seus regidors, continuen obsessionats en voler demostrar que tot el d’abans era dolent i que ells sí ho fan bé. Per a marcar diferències i guanyar autoritat, han prescindit de tot allò que els recordava el govern anterior i han conformat un tipus d’organització que, a la vista dels resultats, es demostra, només es basa en la improvisació.
Els qui ara governen s’han vist captius del discurs que varen emetre estant a l’oposició. Varen desqualificar els anteriors governants presentant el seu govern com a un desastre, conscientment o per ignorància, i, obligats, s’han vist abocats a fer canvis sense sentit. Canvis que no han aportat cap millora el que fa que la percepció ciutadana de la gestió del dia a dia de l’ajuntament sigui tan negativa. El que no funcionava ha anat a pitjor i la conclusió és que ben poca cosa ha millorat. Canviar per canviar, no és garantia de res. En les coses importants, bàsiques, els canvis cal fer-los sobre segur.
Per intentar marcar distancies, per evitar acceptar, implícitament, la bondat del govern anterior, cauen constantment en la improvisació i amb ella el desgavell. Avui tenim un poble descuidat. Actuen desordenadament i al dictat del departament de propaganda. Sense programa de govern, actuen “sobre la marxa”. Exemples, la gestió del salvament a les platges i el nou “Centre cultura de Ca l’Anita de l’Estanc”. Si els governs anteriors tenien la Creu Roja, a ells calia fer-ho diferent, i si els d’abans havien fet museu, teatre i biblioteca, a ells els calia fer “quelcom per la cultura”. Són dos exemples d’una forma de governar que, en comptes de sumar, resta.
Anem a “Ca l’Anita”. Ningú del govern pot dir que portava en el seu programa fer allà, ni enlloc, un “Centre Cultural”, seria fals. L’ajuntament, el poble de Roses, va heretar l’edifici de l’estanc de la Punta ben entrada l’actual legislatura i, també de forma casual, ja dins del 2010, el govern Zapatero ha regalat a les arques municipals els més de dos milions d’euros que finançaran l’obra. En rebre els dos regals, el solar i els diners, les decisions s’han pres “a corre cuita”, només pensant en “enlluernar”. Lluny de ser solució de res, fer aquest nou equipament, només aporta una nova càrrega econòmica, innecessària i per sempre més. L’edifici “cultural”, diuen, ve a substituir les aules de l’escola d’adults existents al mercat municipal sense cap necessitat i, si a més, tenim la proposta de fer una gran espai cultural a la S. U. F, el cúmul de despropòsits és total. Improvisació perniciosa en comptes d’intel•ligència aplicada.
Per superar la ben guanyada imatge d’ineficàcia que els acompanya, han entrat en la dinàmica de “fer el que sigui”i això te un cost. Són més de cinc els milions d’euros que ens han arribat de l’Estat entre 2009 i 2010, una xifra que fa quatre anys impensable. Si l’Estat els ha lliurat amb una finalitat molt concreta, lluitar contra l’atur, la pregunta és ben senzilla: amb aquesta fortuna, quants llocs de treball s’han creat dins l’economia productiva local?. Quantes famílies tenen ingressos regulars gràcies als llocs de treball creats amb els cinc milions?.
No hauria estat millor fer unes quantes naus a la zona industrial per a ser llogades a les empreses de Roses que ho necessiten per créixer?, que n’hi ha!. No hauria estat més profitós fer-ho amb un lloguer amb “opció de compra” fins quan bancs i caixes tornessin a obrir l’aixeta pel finançament?. Aquestes empreses, no haurien vist el seu futur amb més optimisme i, fruit d’això, no s’haurien atrevit a ampliar la plantilla?. I, encara, ¿no s’haurien creat més llocs de treball i més diversos si els cinc milions i escaig d’euros s’haguessin dedicat a la construcció de veritat?. Si per asfaltar i fer voreres, per valor de tres milions d’euros, no ha calgut res més que una brigada de paletes durant sis mesos i un munt de tones d’asfalt, per a fer naus, ¿no és cert que calen arquitectes o enginyers, paletes, fusters, instal•ladors, pintors i que posteriorment es genera un seguit de venda de mobles, eines i tota mena d’atuells, fins i tot d’algun vehicle?.
Les improvisacions, quan es fan en el govern, són perilloses i Roses està perdent moltes oportunitats i amb l’aigua que baixa no ens ho podem permetre i per això, ara sí, cal canviar, però sobre segur.

Aquest article ha estat publicat al periòdic l'Empordà, edició de 26 d'octubre del 2010