divendres, 8 d’abril del 2011

SOBRA LA ZONA INDUSTRIAL?


Davant la crisi no valen només les lamentacions, també cal fer-hi front des del municipi, així, si fa poc, en l’anterior article, em referia a un possible pla municipal inspirat en el popular Barcelona, posa’t guapa! Com a proposta destinada a dinamitzar el sectors de la construcció i immobiliari, en aquesta nova aportació m’agradaria posar sobre la taula una alguna altra de les moltes oportunitat que a Roses li cal per ajudar a emprenedors i treballadors a crear o mantenir llocs de treball.

El FEIL, el mal anomenat “pla Zapatero”, ha significat per les arques municipals l’entrada de 5,5 milions d’euros quantitat que si la sumem als més de prop de 8 milions pendents d’inversió i ja finançats del “pla de barris”, sense entrar a qüestionar si aquesta fortuna ha estat, o està, ben administrada, queda clar que de diners per a inversió no en falten.

L’ajuntament hauria d’invertir a la zona industrial, hauria de construir les naus necessàries i de les dimensiones adequades per a cobrir la necessitat de les empreses rosinques que havien optat a la compra d’un solar i que encara tinguin la disposició de fer-ho. Si el problema que totes les empreses tenen en comú, avui, és el finançament, l’ajuntament, una vegada edificades les naus, cal que les llogui a llarg termini i amb opció de compra, a preu pactat. Amb això es solvataria el problema de finançament possibilitant el creixement o consolidació de les empreses que s’adherissin al programa.

No cal dir que construir les naus significaria feina per a arquitectes, enginyers i/o tècnics locals així com tot el sector de la construcció, instal•ladors inclosos, tots obligatòriament contractats dins l’àmbit local, tota la cadena fins els qui venen mobles.

Oferir un espai nou a la zona industrial significa un benefici pels qui necessiten créixer i, amb el trasllat des del centre de Roses, significa alliberar els veïns dels locals que avui ocupen dels sorolls, tràfic i molèsties que produeixen. Es cobririen així dos dels objectius proposats quan es va programar la zona industrial, objectius que des de CiU varem possibilitar tot i establint la corresponent exoneració o reducció d’impostos i taxes a les empreses que fessin el pas.

Estem a poques setmanes de les eleccions municipals i per no ser acusat d’electoralista vull recordar que el juny del 2009 CiU ja va publicar el butlletí Parlem-ne titulat Pla anti crisi on s’explicaven aquesta i moltes amés. En cap cas es pot dir que estic improvisant.

Han passat dos anys i no veiem que s’hagi pres cap mesura que ajudi a canviar l’estructura econòmica de Roses, no s’ha fet res en favor de la creació de nous llocs de treball, ni tan sols pel manteniment dels existents. Per contra, massa sovint llegim a la premsa noticies amb titulars equivocs que confonen creació de llocs de treball amb plans assistencials, plans d’ocupació, de feines a precari. Res per al foment real del treball i tothom convindrà en que cal canviar aquesta inèrcia.

En el referit Parlem-ne es detallen tot un seguit de punts forts que cal remoure amb imaginació. Si algú recorda com varem ser capaços, a mitjans dels noranta, de crear la primera fira immobiliària del país, la Immofira, ens preguntem, per que no tornar a crear un sistema pel que els agents immobiliaris establerts i legalitzats a Roses puguin oferir al mercat nacional i estranger el producte immobiliari rosinc de forma neta i transparent, en lluita contra l’intrusisme?. Millorar la imatge del mercat immobiliari, venda i lloguer és molt convenient sobre tot si als fraus que sovintegen i afegim les conseqüències de l’actuació de l’Estat i l’ajuntament en tot l’afer de Santa Margarida.

Zona industrial, sector immobiliari i construcció, ports, pesca i turístic, la possibilitat d’un Palau Firal per a fires i congressos, on estava programat, als terrenys de l’Incasòl i solucionar la dissonància que hi ha entre la oferta i la demanada d’habitatges, són temes que cal desenvolupar. Falten poques setmanes per a que els ajuntament renovin govern i a roses convé el canvi. Cal un govern seriós i eficaç i cal que aquest es posi prioritàriament a reactivar l’economia començant per racionalitzar l’administració.