Tant costa escoltar?

En quatre anys n’hem après molt dels defectes propis i dels aliens. Sobre tot, hem après a escoltar.

A pesar dels entrebancs que anem trobant en la definició final de la llista de CiU per a les properes eleccions anem treballant amb la intenció d’omplir el programa de govern que volem oferir al poble de Roses amb realitats que cobreixin les veritables necessitats de la gent. Dia a dia ens anem trobant amb persones, associacions i entitats que públicament o calladament, treballen pel poble i que sovint tenen la sensació de que ningú escolta.

Coincideixen tots, una vegada s’ha fet saltar la por a parlar clar, en que avui ens trobem davant un poder municipal que més que ajudar el que fa és intentar dirigir les seves iniciatives o inquietuds. Resultat, hi ha associacions de primera, poques, i la resta. Ni els que en un principi els hi eren propers se’n salven.

S’ha burocratitzat tant i tant la relació entre entitats i ajuntament que fa basarda pensar en la feina que representarà en un futur proper desembolicar la troca. L’alegria amb la que s’ofereixen les subvencions normalment es converteix en frustració o decepció. Polítics i funcionaris van per camins diferents i els responsables de cada associació encarregats de la seva administració passen per calvaris que desemboquen en el desencís.

No hi ha secrets, la proximitat del polític no pot ser mai a la lleugera ni esporàdica, cal un seguiment de la paraula donada i cal rigor en la resposta. No es pot prometre el que no és possible, per il•legal o al•legal, si abans no es modifica la norma fent-la adaptada a la verdadera necessitat.

Volem fomentar la participació ciutadana sí o sí?, doncs cal arromangar-se. Cal escoltar atentament i sospesar peròs i contres i, si no pot ser, cal dir-ho, amb valentia. Si la resposta afirmativa és possible, cal prendre compromís i ajudar i assistir fins el final. Actuar diferent és demagògia i les conseqüències són la progressiva desmotivació del voluntariat.

Ens fem nostres les darreres novetats en barraques, atraccions firals i activitats que s’han incorporat recentment en el nostre calendari festiu. Cal millorar allò que sigui millorable, cal escoltar tothom i cal que ningú quedi exclòs. No n’hi ha prou en explotar dos o tres èxits aconseguits en festes, són importants però no més que les tres-centes altres activitats festives o esportives que també són, any a any, un èxit de la gent de Roses.

Sempre hem associat el verb canviar a millorar i no sempre ha estat així. Cal garantir que el canvis siguin per a bé. En la nova etapa cal establir un sistema de veritable diàleg entre associacions i ajuntament. Cada ú en la seva responsabilitat i sempre fent prevaldre la sinceritat, sense dobles jocs. Estem segurs de que és possible. En quatre anys n’hem après molt dels defectes propis i dels aliens. Sobre tot, hem après a escoltar.


Publicat a Hora Nova del 05 04 2011