CAL ESCOLTAR EN JUANJO

Quan algú surt a la palestra amb raó i raons per a defensar la política en estat pur, amarada de justícia i d’ètica, cal que se l’escolti. I quan ho fa, enfrontant-se al poder establert, per a denunciar la manca de moral i de compromís vers la societat democràtica, cal que se li reconegui el favor que està fent. Si, a més, sabem que la denúncia és sobre la mala praxis dels qui representen el partit que és teòric dipositari de la seva ideologia, hem de concloure que les a les conviccions democràtiques estan contrastades i, a més, cal que li reconeguem les virtuts de la integritat, la coherència i la valentia. Una societat que compta amb persones de la seva vàlua és una societat amb esperances.

Amb un discurs ben fonamentat, sense fer renúncia dels convenciments ideològics però absolutament decebut dels “seus”, en Juanjo retreu als socialistes rosincs el rumb que porten. Denúncia com, en compte de parlar de feina feta i obra de govern, aprofiten qualsevol ocasió per denigrar els opositors, persones i mitjans. Denigren les persones i, amb elles, denigren el que representen, tothom qui vota els uns i tothom qui col•labora amb Roses Digital i La Veu2, i amb ells tots els que llegeixen i participen en els diferents fòrums. El Gran Germà ho vol així, no tolera la discrepància.

El seu joc és permanent i demostra la qualitat moral dels qui el practica i hem de dir que, si els que el practiquen són els mateixos que tenen la responsabilitat de governar, la perillositat del mateix s’accentua fins esdevenir preocupant. La irresponsabilitat i la culpabilitat va més enllà de l’autor d’un simple vídeo, qui el permet, qui anima la creació i difusió o qui s’hi recrea pensant que en traurà profit, és el o la responsable final. És cert, que en treu profit, però només a curt termini, a llarg, ho pagarem tots i molt car. La història es repeteix i els fruits de la zitzània es recullen passats els anys.

Abusar sistemàticament de la llibertat que la democràcia ens dona és d'irresponsable, encara que la justícia ho permeti. Es comença relativitzant, exculpant i aplaudint la broma, l’insult i el populisme i s’acaba permetent que els no demòcrates o els antisocials, el Gran Germà, ens dicti el que hem de fer, únicament pel seu profit.

El quatripartit va néixer amb un “pecat original”, res positiu el va inspirar i, a més, va incorporar la zitzània dient que l’adreçaria. La realitat ens fa veure que la mala herba continua emmetzinant-ho tot. Enfilada a la cresta de la falsa prosperitat, la societat rosinca encara viu sota els efectes del pim, pam, pum de la crítica injusta i de la injúria, contempla, atònita, com es desmereix un dels fonaments de la democràcia, el servei públic i la participació ciutadana. Han convertit la política en un carnaval i estem on érem fa vint anys, amb una crisi que és més moral que d'altra mena i tot a canvi de les engrunes que el Gran Germà els hi permet.

Em venen al cap la música i la lletra d’Indesinenter, d’en Raimon,