SALVAR ESPANYA

Segons llegim en els diaris, ahir, CiU va tornar a “salvar” Espanya. Amb la seva abstenció els diputats, i diputades, de CiU varen permetre que s’aprovessin les mesures que el govern Zapatero proposava, no a iniciativa pròpia, sinó seguint el dictat dels països que la tutelen, els Estats Units d’Amèrica, Alemanya, França i la Xina.
Se’m fa difícil entendre que CiU sigui la única formació present al Congrés amb l’obligació de salvar ningú, ni Espanya ni, molt menys, el govern socialista. No entenc com uns partits menyspreats i humiliats, representants d’una part del poble de la Catalunya, també, insultada, menyspreada i humiliada per bona part dels mitjans de comunicació de tot el reialme, sota la mirada passiva i còmplice dels qui haurien de garantir la nostra dignitat, puguin actuar amb la fredor que ho fan. Davant tants greuges, que és el que més afecta, amnèsia o responsabilitat?.
No fa ni dos dies que el Tripartit ha engegat, per enèsima vegada, el “ventilador”. Ha creat una nova Comissió per a la investigació de l’escàndol Millet, però ha impedit que s’investigui, per les mateixes raons, el cas Pretòria i tot el que brolla de la trama formada per un alcalde i un diputat dels PSC. No fa ni dos dies que hem pogut sentir el President Montilla, exercint de Secretari General del PSC, presentant l’Artur Mas com a futur aliat del PP i tenim en el TC la constatació de totes les traïcions que l’Estatut i els seus defensors, han patit: “Apoyaré el Estatut que salga del Parlament”. No es presenta el PP com a genuí i permanent salvador d’Espanya?, doncs per que no la salven ells?. El PNV només es mou per a obtenir prebendes, doncs, per que en Zapatero no els ha tornat a comprar?, i, si els d’ERC i ICV estan encantats de governar amb l’eix Zapatero-Montilla, no són ells qui tenen l’obligació de ser els salvadors de l’Espanya plural i del govern dels companys de viatge?.
Amb la seva cínica desmemòria, seran el mateixos socialistes els que en la propera campanya diran que les pensions s’han congelat per culpa de CiU? o només ho diran els d’ERC, ICV i PP?. Igual per la rebaixa de sous als funcionaris. Ningú no dubti que ho faran, i la resposta de CiU haurà de ser, sí, però hem salvat Espanya!.
Els titulars de la campanya electoral del novembre, reflectiran les acusacions del PP acusant-nos de ser els còmplices dels socialistes i el PSC, a més de recordar-nos el cas Millet i el nostre parentiu amb Alavedra i Prenafeta, ens diran que “si tu no vas, los de CiU vuelven . . ., con el PP”. En el carrer, que hem de respondre quan es demani el vot a un jubilat i aquest ens retregui que gràcies a CiU li han congelat la pensió i, encara, si aquest jubilat, a més, és dels que varen anar a votar en el referèndum de Catalunya Decideix, com se li ha de respondre quan ens retregui que la nostra manera de “salvar Espanya” passa per a congelar la seva pensió?.
Els de CiU són gent responsable, ho pensen els governs del “directori europeu”, França, Alemanya, Benelux, el nord d’Itàlia, el que un diari defineix com l’Europa Carolíngia en un article que considera, en conseqüència, que Catalunya continua essent la Marca Hispànica. I és molt bonic, ens feliciten els economistes que estan al cas de l’Ibex i sindicats i patronals i tots els que estaven acollonits per la irresponsabilitat d’en Zapatero i d’en Rajoy. I des de CiU se’ns diu que de no haver permès l’aprovació de totes les retallades el mal hauria estat molt pitjor, que les pensions, en compte de congelades haurien patit retallades de fins el 20%, com a Grècia i els funcionaris les haurien patit de fins el 16%, també. Tot està molt bé, però i la memòria?.
Ai! la memòria i ai! el cinisme. Mai ningú reconeixerà, ni molt menys agrairà, aquest nou sacrifici. D’aquí a pocs dies, en plena campanya per les eleccions al Parlament de Catalunya, els del PSC ens recordaran, una i altra vegada que CiU va pactar amb el PP, oblidant que en el seu dia havia salvat els mobles als governs corruptes d’en González, el PP es retraurà això mateix i que som còmplices de la retallada de pensions, igualment oblidaran que, sense CiU, el primer govern de l’Aznar, el del “Pujol enano habla en castellano”, portava Espanya al fracàs en la fita de la convergència econòmica per l’euro. En poc temps, Espanya va passar d’estar governada per un visionari amb idees de grandesa a estar sota el govern d’un altre tipus d’il•lús, cregut de la transcendència de la seva capacitat d’improvisació.
La veritat, com a militant de Convergència, en aquest moment i a la vista de aquesta més que cansada repetició de la història, no se si estar orgullós dels meus o tornar a sentir-me com el tonto de la pel•lícula . . .

Article publicat al diari El Punt de 30 de maig del 2010