Publicat pel setmanari l’Empordà el 22 de juny del 2010
Pot ser el més adient per avui hauria estat fer un article per a parlar del gran succés de la setmana passada, la meva visita al jutge per a donar explicacions sobre un presumpte cas de prevaricació, per dos recursos sobre multes de trànsit que, fa deu anys, vaig creure estimar positivament!, a rel de la denúncia posada pels qui governen (?) la nostra Vila.
Encara no toca, quan la denúncia estigui arxivada, a part de reclamar als denunciants els més de quatre mil euros que ja porto pagats en honoraris i altres, donaré els detalls per a que tothom vegi com els governants fan perdre el temps als rosincs i a la justícia. En comptes de treballar per a crear les condicions que ens permetessin guanyar o mantenir el màxim nombre de llocs de treball, gasten els recursos, milers d’euros, les energies dels funcionaris municipals, fins a dotze han anat a declarar, i les de la Justícia, fiscal, jutge, secretària, notificadors, etc. En bona part, coses com aquesta expliquen com va el país.
Anem al que anàvem. Tan l’article anterior com aquest, els baso en el contingut del butlletí Parlem-ne, el que el Grup Municipal de CiU va editar el juny passat. Sota el títol Pla anticrisi, s’hi plasma la proposta que, des de l’oposició, posem a disposició del govern per a que facin quelcom que pugui amortir els efectes de la crisi. Per qüestions de disseny tipogràfic, en el butlletí hi ha uns paràgrafs que es destaquen: “cal passar d’un model basat en l’expansionisme dels anys del boom turístic a un model que incorpori els Parcs Naturals a la marca Roses Qualitat”, “ Port esportiu i indústria de serveis nàutics han d’estar implicats en la promoció de Roses com a base nàutica de qualitat”, “cal aturar la tramitació de l’ A.R.E. tal com es va plantejar, en plena bombolla immobiliària” o “el rigor en la despesa i l’estalvi de tot allò que és sobrer o superflu ha de marcar la conducta en l’administració municipal”. Aquests conceptes, Roses qualitat, base nàutica i rigor en la despesa, són essencials.
El govern municipal no fa cas, a pesar de tota l’aigua que baixa i a pesar de la humiliació a la que els governs europeus i l’americà han sotmès a en Zapatero, continuen sense emprendre cap mesura d’estalvi en la despesa municipal, sense cap inversió capaç de generar riquesa en forma de llocs de treball i sense cap iniciativa que ens prepari pel futur.
Una vegada més el sector de la construcció ha descarrilat i una vegada més ho ha fet per culpa d’excés de velocitat. El llast d’atur que deixa torna a ser esfereïdor. A Roses ningú amb dos dits de seny pot deixar de banda aquest sector com a font de riquesa però és evident que, com fa anys venim denunciant, la bogeria constructiva, tal i com l’entenen els especuladors, molt satisfets amb el govern actual, ens havia de portar a l’actual situació de crisi. S’ha edificat de forma antieconòmica i antisocial. El potencial constructiu de Roses, una de les activitats econòmiques que ens tenia que garantir un important nombre de llocs de treballs, durables en el temps, s’ha deixat en mans d’una munió d’empreses i treballadors forasters que han “consumit”, en pocs anys, tota l’activitat constructora que els nostres paletes, fusters, pintors, instal•ladors i resta d’industrials de ram, haurien tingut per a garantir llur treball en els propers quinze o vint anys. Ara, tots, víctimes de l’economia especulativa, hem d’encarar el problema del gran creixement poblacional al que la mala praxi econòmica ens ha abocat. El que alguns fan servir com a eslògan, som ciutat!, és en realitat la constatació d’un fracàs econòmic del que no es veu sortida.
Res està perdut del tot, amb seny ens en sortirem. Cal posar-se a treballar per a augmentar els atractius turístics on està la base per a una construcció econòmica, social i ambientalment sostenible i de la resta d’activitats. Des de l’ajuntament, en aquests moments, ja s’hauria d’haver fet possible el trasllat de la depuradora de marisc. Hem de possibilitar la instal•lació d’un espai d’esbarjo de dia i nit, lúdic i cultural, en la plataforma que ara ocupa. Allà, amb un centre dedicat al mar, amb piscines i servei de talassoteràpia i un petit aquàrium, enllaçant tot amb el petit museu Joan Ortensi, al Far, i el gran museu del Castell, tot aprofitant les magnifiques vistes de la badia, cal posar-hi uns bars de concessió pública amb la finalitat de crear un complex que serveixi de revulsiu pel turisme, també pels amants de la nit. El port esportiu municipal va ser un repte i un encert que ha creat llocs de treball directes i indirectes i aquest projecte és un nou pas en el mateix sentit, igual de valuós.
Volem traslladar optimisme sense deixar de tocar de peus a terra per que d’oportunitats, a Roses, ni en falten ni en faltaran, només cal estar a l’aguait. Un exemple, amb CiU al govern, el grup inversor que ha demanat per a fer la instal•lació d’un parc d’atraccions a l’entrada de Roses ja tindria el sí i els tècnics municipals ja estarien treballant per aconseguir entrés en funcionament aquest mateix estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada