En Thomas Spieker publica un article en el diari de Girona on acusa de fantasmada la notícia de que l’arribada del vaixell The World ha estat el inici d’una nova etapa per al port de Roses. Lamentem que la noticia sigui falsa però no ens sorprèn, hi estem habituats. Seria cansat per als lectors i per a mi, anar denunciant totes i cada una de les noticies que surten de la factoria municipal, ben cuinades, però insubstancial, només fum.
El progrés econòmic de Roses passa per treure tot el profit possible a la nostra posició, privilegiada, de destinació turística de qualitat i el primer que hem de fer és creure’ns-ho nosaltres mateixos. No podem anar amb misèries, tot el que es fa o depèn del sector públic ha de ser impecable i hem de crear els condicionants per que tot el que s’ofereix des del sector privat es mostri amb una dignitat mínima. Cal fixar-se en com es munten els establiments que darrerament s’estan obrin en carrers de primera línea turística.
Sortosament a Roses disposem dels elements bàsics. La badia és incomparable, l’oferta de platja és la més variada de tot el litoral amb platges immenses, a la plana, i les millors cales, multitudinàries i naturals, amb la millor orientació solar de tot el litoral català. A Roses, cap banyista ha de moure la tovallola per que els edificis o les muntanyes li tapen el sol.
Salvar el territori que queda a llevant i nord de les cales Canyelles i Almadrava de la pressió immobiliària ens costa una persecució que pocs aguantarien però ho dono, i ho donem, per a ben fet, ha valgut la pena. Roses pot presentar una patrimoni natural que, repetint el que vaig dir en el moment de l’aprovació del Parc Natural de Cap de Creus, te més valor que qualsevol parc temàtic. Amb el temps, la gent, els turistes, faran el que faci falta per a gaudir de cales, camins de ronda i paratges com els que varem preservar ja fa deu o dotze anys. El patrimoni històric tampoc no ens el pot igualar ningú. El paradigma d’una vetllada plena de bellesa serà contemplar, quan tornem a tenir un govern sensible, la posta del sol i els successius canvis de color que la badia va agafant, a l’entrada de la nit, des de la terrassa del Castell de la Trinitat o des del Far.
Comptem amb la base, el que la natura i la història ens han llegat, a partir d’aquí cal comptar amb els nostres emprenedors. Hotels de totes les categories que majoritàriament veiem posats al dia, càmping, restaurants, bars i comerços més que dignes. Una oferta privada bàsica amb dignitat. A partir d’aquí l’oferta complementària, la de l’entreteniment, la que ofereixen les millors “golondrines” i centres d’immersió, el tren turístic que supera qualsevol comparació, el parc aquàtic que és un orgull, el més ben instal•lat en centenars de quilòmetres i comptem amb unes associacions, Acord des de fa anys i recentment l’Estació Nàutica, que tenen per finalitat fomentar una oferta variada i de qualitat. Cal que els hi facin cas, saben el que fan. I cal donar facilitats i repensar molts dels tributs que graven la creació de riquesa i els llocs de treball que els hi són adherents.
Que més ens falta?, ordre i concert. Programar i treballar amb idea i amb objectius clars i consensuats. Actualment el govern municipal està instal•lat en la improvisació. L’hi apareixen multitud de problemes fruit de la manca de previsió. No és de rebut que si l’empresariat s’esforça en oferir qualitat l’ajuntament faci una oferta pública de baix perfil. Cal una fira temàtica per animar la baixa temporada?, és clar que sí, però a l’alçada de les millors, per que no s’agafen seriosament la Fira del Mar?. Tenim gent que vol fer un Pessebre Vivent?, ajudem-los i aboquem-hi el sac, ha d’estar al més alt nivell. Cal que per la festa major hi hagi atraccions infantils?, sí, clar, però en uns terrenys i amb unes instal•lacions que no representin cap perill pels usuaris. Ja ha passat el temps d’anar amb un esclop i una espardenya. Roses no pot fer el ridícul. Cal que recuperar l’Orgull de ser rosinc.
Sortosament hi ha gent preparada i disposada a tornar a pujar el llistó. S’ha d’acabar d’improvisació sistemàtica, cal que Roses torni a canviar però aquesta vegada per a bé, cal la feina ben feta i, sobre tot, calen horitzons ambiciosos. Per que pensem “en gran”, ens en sortirem.
escrit per a L’Empordà, 5 de juliol del 2010 i publicat el 22.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada