MISSATGE REBUT EN EL FEISBUC

Antonio Hola Carles t’escric per donar-vos les gracies, a tu i al teu grup, per l’acte d’aquest migdia i per haver portat a Roses un personatge de la talla del president Pujol. Ha sigut tota una lliço ,i no parlo només de politica. Segur que a Roses no li aniria gens malament “joves” com ell. El seu missatge ha estat molt clar, molt precis i al mateix temps senzill. Val a dir que tampoc ha sigut gens electoralista, sino que ha semblat mes una d’aquestes conferències que el president Pujol està acostumat a fer a les universitats de mig mon, que un miting per recolzar un candidatura a una setmana de les eleccions. Segur que fer arribar el seu discurs a la gent jove de Roses faria canviar un mica aquesta tendència de “passar” de la politica , que per una altra banda no està del tot injustificada.
No vull allargar-me més, perque només volia donar les gracies. Pero volia fer-te només una pregunta. Antonio Gaudi deia que un bon arquitecte era aquell que es passejava pel passadis d’una casa que encara ni tan sols s’havia començat a construir, que obria la porta d’un armari que encara ni tan sols estava fabricat i que veia la llum que entrava per la finestra, on encara no hi havia finestra. Després d’escoltar el president Pujol tinc la sensacio que fa més de trenta anys quan va assumir la presidència de la Generalitat ell ja savia que a Roses tindriem un teatre, cinc escoles, dos instituts, a Figueres un Hospital, ... (i que en Maverick seria un crack de les motos!!!).
I ara la pregunta: Com és la Roses del 2015? Tu la veus?

Moltes gràcies i felicitats.

P.D.:dos perles de la xerrada d'avui "un govern ha de ser sincer" i "no val amb treballar també hem de ser seriosos".Tan dificil és?

Resposta
Antonio, gràcies també a tu per venir. Tens raó, per a mi, en trenta anys de seguir mitings i actes electorals, ahir va ser l'acte més entranyable al que he assistit. Molts joves que estaven tancats a les aules dels instituts haurien aprés allà, al teatre, una de les lliçons més convenients de la vida, veure el mon tal com és, no com voldriem que fos.
No havia llegit mai la referència que fas d'en Gaudí, impresionant, és així com va. No és ser visionari, no, es tracta de tenir imaginació per veure allò que voldrias arribar a fer.
El President Pujol, de molt petit, veient la Catalunya en ruines que tenia al davant, va decidir que allò no podia continuar i que calia treballar per ensortir-se'n. Llavores va començar a imaginar, a veure, com seria, ep!, si treballava per aconseguir-ho. Visionaris, no, persones convençudes de que volen i poden arribar on es proposen, un i altre, treballant.
Antonio, el meu nivell és, molt i molt més baixa però sí, fa molts anys que jo veia, un teatre, no l'edifici, però si veia la sala plena de gent gaudint plegada, amb música, teatre o amb conferències i xerrades de personatges importants, sí, ho veia com també veia la riera coberta i el castell en ple funcionament i el mar ple de barcos fent regates i veig la gent sense el neguit de buscar treball o amb la seguretat de que si pateixen un greu entrebanc trobaran una societat que els ajudi, no entro en detalls, que ho podria fer, veig la gent molt més feliç i una societat més cohesionada. Tenir feina, un lloc de treball, és bàsic, estem en això, "sinceritat i seriositat". El 2015 voldria que la gent de Roses pogués dir, quin canvi! aquests (el govern que començarà el dia 23), al menys, han estat treballadors, sincers i seriosos, gràcies Antonio.